Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

Presentació del llibre "Recórrer la Garriguella fortificada. Desxifrant els búnquers: arquitectura i paisatge”

Imatge: 
© Institut d'Estudis Empordanesos
El proper 16 de març, a les 19 h, tindrà lloc a la seu de la Delegació de l’Alt Empordà del COAC, la presentació del llibre "Recórrer la Garriguella fortificada. Desxifrant els búnquers: arquitectura i paisatge”, de l’arquitecta Adela Geli.


La sessió comptarà amb la presència i intervenció de Joaquim Tremoleda i Trilla, vicepresident de l’Institut d’Estudis Empordanesos, i Adela Geli, autora del llibre.

L'acte, organitzat per la Delegació de l’Alt Empordà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, serà presidit per E. Antoni Vilanova Brugués, delegat de l’Alt Empordà del COAC.

Recórrer la Garriguella fortificada. Desxifrant els búnquers: arquitectura i paisatge
El llibre recull les investigacions sobre la línia fortificada de búnquers construïda durant els anys 1944-1950, coneguda com a Línia Pirineus. Una estratègia de protecció del límit nord de la península Ibèrica que es materialitzà en aproximadament 6.000 búnquers, la meitat dels quals a Catalunya, i concretament més d’una quarta part en territori empordanès.

El propòsit de l’estudi és entendre aquestes obres de fortificació contemporània a través de la història que les ha portat al nostre territori, de l’estratègia militar que condiciona la seva ubicació i, especialment, a través de les formes de la seva arquitectura, que es deuen a la funció que havien de desenvolupar en el combat i a les característiques del paisatge que les envolten.

Es pren de referència el territori de Garriguella ja que n’és un emplaçament significatiu per la gran quantitat que se’n varen construir, un total de 380 búnquers; per la diversitat de la seva geografia i del seu paisatge, que es tradueix en unes tècniques de camuflatge molt variades, i per context cronològic, per ser escenari de l’últim combat aeri de la Guerra Civil a Catalunya.

Adela Geli i Anticó
És arquitecta per la Universitat de Girona el febrer de 2015. Ha efectuat estades de formació a França i Portugal i ha realitzat diferents cursos de restauració i rehabilitació en tècniques constructives tradicionals.

S’inicia en el món laboral treballant en un despatx d’enginyeria i, posteriorment, en l’etapa universitària, realitzant pràctiques al despatx Fortià Arquitectes. Actualment com a professional col·labora amb el mateix despatx d’arquitectura en planejament urbanístic i intervenció en patrimoni arquitectònic. Un dels projectes destacats en els quals ha intervingut és la Museïtzació de l’Estoa de la ciutat grega del recinte arqueològic d’Empúries. També han format part de l’equip organitzador del XXXVIIIè Curset, de l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA), amb el títol: Arquitectura tradicional: essència o forma. Un debat obert al voltant de la intervenció a l’arquitectura vernacla.

Per altra banda, en col·laboració amb altres professionals ha redactat el Projecte Executiu de consolidació estructural del Mas de la Mata, un dels masos del Parc Natural de Cap de Creus.

Versió per a imprimirPDF version