Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
Imatge: 
© Josep M Torra Pla

Exposició "Sigurd Lewerentz. Fotografies de l'obra construïda"

La Demarcació de Girona del COAC recupera l’exposició "Sigurd Lewerentz. Fotografies de l'obra construïda" amb fotografies realitzades per l’arquitecte Josep Maria Torra durant els anys 1991 i 1996, d’algunes de les principals obres construïdes per l’arquitecte suec.
 

A l’exposició, que es pot veure a la quarta planta de l’Edifici de la Pia Almoina de Girona, hi ha exposades les fotografies de: 

.- Capella de la Resurrecció al Cementiri del Bosc 1924.
.- Capella a Enköping 1930.
.- Edifici per a l’Administració de la Seguretat Social a Estocolm 1930.
.- Cementiri de Malmö (obra començada els anys 20 i continuada al llarg de tota la carrera de Lewerentz).
.- Capelles de Sant Knut i Santa Gertrude al cementiri de Malmö 1943.
.- Esglesia de Sant Mark a Björkhagen, Estocolm 1956.
.- Esglesia de Sant Petri a Klippan 1963.
.- Quiosc de flors al cementiri de Malmö 1969.
 

Aquestes instantànies varen ser preses durant dos viatges fets a Suècia, un el 1990 i l’altre el 1994. En aquells moments el coneixement de l’obra de Lewerentz fora de Suècia era escàs: el llibre magnífic de Janne-Ahlin, un article de Claes Caldenby a la revista Quaderns número 169-70, una exposició del Ministerio de Obras Públicas (MOPU) sobre Asplund i Lewerentz... i una frase que sobrevolava totes les imatges que veiem de la seva obra: “només sé que no ho farem de la manera que ja sabem”. 

Sigurd Lewerentz és contemporani de Mies van der Rohe. L’un va néixer el 1885 i l’altre el 1886. Ambdós comparteixen una trajectòria deutora de la tradició clàssica i obsessiva en l’estudi de materials i de detalls. Però el camí de Lewerentz és oposat al de Mies. Contra l’objectivitat o la serenitat de Mies, Lewerentz hi oposa la cruesa d’una construcció artesanal, geometries desdibuixades, desordres, asimetries o enigmes. En aquest sentit, Torra obre una reflexió entre els dos autors i ens diu que “El rebuig a mecanismes quotidians, a modes o a tendències i la recerca d’una expressió pròpia a un sentiment poètic de la vida crec que és el que fa de Lewerentz un arquitecte tan important. 

Josep Maria Torra

 

Recentment, l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona ha editat a la seva col·lecció Microgrames, una publicació sobre l’obra de Lewerentz amb fotografies de Josep Maria Torra i textos de José Quintanilla, Fabrizio Barozzi i Maria Pia Fontana.

Breu biografia de Sigurd Lewerentz

Va néixer el 29 de juliol de 1885 a Bjartra, Suècia. El 1903 va ser admès a l'Institut Tècnic Chalmers, en el departament d'enginyeria mecànica, però després d'un temps es va traslladar al departament d'arquitectura. L’any 1908 es va llicenciar en arquitectura i l’any següent es va inscriure en l'Escola d'Arquitectura de l'Acadèmia d'Art a Estocolm. El 1909 va crear el seu propi estudi d'arquitectura juntament amb Torsten Stubelius.

El 1911 i es va associar amb Gunnar Asplund per participar en el concurs pel projecte del Cementiri del bosc a Estocolm que efectivament varen guanyar. Aquest projecte va ser redactat inicialment per ambdós arquitectes, però les últimes etapes foren realitzades exclusivament per Asplund.

Lewerentz i Asplund també varen ser els arquitectes principals per l’Exposició Internacional d’Estocolm (1930). D’aquesta època també són diversos malentesos que aparten a Lewerentz de l’exercici de l’arquitectura durant uns anys. A partir de 1940 dirigeix una fàbrica que produïa els seus dissenys de finestres i altres accessoris arquitectònics.

El 1933 va obtenir el primer premi en el concurs públic per al nou edifici del teatre de Malmö, que no es va arribar a realitzar. Dos anys més tard, va aconseguir de nou el primer premi en la segona volta del concurs, que realitzà al costat del guanyador del segon premi.

A l’última dècada de la seva vida va projectar i construir dues esglésies, St. Mark a Björkhagen, Estocolm (1956) i St. Petri a Klippan (1963-66), que varen fer reviure la seva carrera com a arquitecte. Va continuar treballant en propostes de competició i dissenys de mobles fins poc abans de la seva mort.

Versió per a imprimirPDF version