Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
Imatge: 
© Institut Cartogràfic de Catalunya

Consultables les primeres comunicacions del SSNU

El passat 15 d’agost va finalitzar el període per presentar Comunicacions en el Simposi de Sòl No Urbanitzable (SSNU) que tindrà lloc aquesta tardor a les ciutats de Figueres, Olot i Girona, i que forma part del Congrés d’Arquitectura que està organitzant el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).

 
En aquests moments ja s’han penjat les primeres Comunicacions. En concret, es pot consultar “La normativa a la Costa Brava, instrument per un nou paisatge” de la Doctora Arquitecte Sílvia Musquera, autora de la tesi “Les imatges d’un nou paisatge crear per al turisme. La fotografia com a testimoni del paper de l’arquitectura en la transformació del paisatge de la Costa Brava als anys seixanta”.

Sinopsis: L’Estudi de la normativa urbanística existent a la Costa Brava permet entendre la relació entre l’arquitectura i el paisatge que esdevé de la seva aplicació, des dels anys trenta, quan es va constituir el Patronat de la Costa Brava fins al 1958 amb les Normes Generals Reguladores de les Construccions o Urbanitzacions de la Província de Girona. Un conjunt de normatives que van tenir com a premissa vetllar per les “belleses naturals” que conformaven el paisatge, entenent-lo com quelcom a preservar però també com un suport per l’arquitectura, que va fer possible crear una nova i modernitzada Costa Brava, en definitiva un nou paisatge per al turisme.

La contribució de la normativa en la protecció del paisatge, així com la seva evolució, es desenvolupa en el tercer capítol de la tesi que vaig llegir el 3 de novembre de 2015: Les imatges d’un nou paisatge creat per al turisme. La fotografia com a testimoni del paper de l’arquitectura en la transformació de la Costa Brava als anys 60, on a partir de l’anàlisi de les diferents versions de les normes entre els anys 30 i 70 s’arriba a la conclusió que aquestes esdevenen el reflex de la transformació del paisatge de la Costa Brava.

Descarrega la Comunicació completa

La segona comunicació disponible és “Paisatge i Urbanisme als Micropobles de Catalunya del s.XXI”, de l'arquitecte i urbanista Bernat Llauradó.

Sinopsis: Aquest treball té per objecte estudiar el model de desenvolupament urbanístic i els processos urbanitzadors que s’han dut a terme en els pobles petits, de menys de 500 habitants o també anomenats micropobles, on el seu entorn paisatgístic conté realment un grau de fragilitat important a l’hora de poder acollir i integrar noves intervencions urbanístiques i nous processos de desenvolupament urbanístic o edificatoris.

S’elabora l’estudi basant-se amb la hipòtesi que no s’ha seguit un model de planejament capaç d’adaptar-se a les especificitats d’aquests entorns i que, per tant, ha generat importants alteracions i afectacions, desencadenant una pèrdua de la riquesa paisatgística i dels seus valors identitaris, qüestió que causa un gran prejudici per al futur desenvolupament sostenible d’aquests indrets, ja que en moltes ocasions s’ha manllevat la qualitat paisatgística com a principal recurs i també valor del qual es disposava.

Alhora es vol confrontar amb una nova cultura del territori que és coincident amb uns canvis profunds, derivats d’una crisi en el context econòmic, social i cultural de la nostra societat i que, per tant, demanda de noves aproximacions i d’una revisió dels cànons i criteris a l’hora de planificar i ordenar el territori. Per això el treball també vol contribuir a la proposta d’alternatives i solucions capaces de superar l’impàs actual vers un model d’integració paisatgística de l’urbanisme a l’escala local que pugui ser més sostenible i coherent amb les capacitats i necessitats de cada territori, i en concret dels micropobles catalans, pels reptes als quals s’ha d’enfrontar la protecció, l’ordenació i la gestió de l’urbanisme i del paisatge del futur.

En aquest sentit l’estudi no pretén contenir i definir totes les possibles casuístiques que es poden donar als micropobles catalans en relació a la integració paisatgística del seu desenvolupament urbanístic, sinó més aviat establir una sèrie de criteris o pautes generals a partir de l’anàlisi i proposta de temes clau i, per mitjà d’exemples concrets, posar de manifest que és possible un model més coherent, responsable i sostenible; no basat només en l’estudi de l’objecte d’allò que encara ha de ser construït, sinó a partir de la matriu territorial existent que ja incorpora l’entorn paisatgístic del micropoble.

Descarrega la Comunicació completa

A mesura que el Comitè Científic del Simposi vagi validant les Comunicacions s’aniran actualitzant a l’espai que s’ha habilitat en el Portal web del SSNU.

1/09/2016
Tornar