Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

Conferència sobre l'arquitecte tortosí Víctor Beltrí Roqueta

De la mà de la vigent festa de la coneixença que és “Anys de Llum a la Ciutat” i gràcies al patrocini de la Diputació de Tarragona, al suport de l’Ajuntament de Tortosa i al dinamisme d’altres entitats col·laboradores, s’ha procedit a il·luminar -amb voluntat crítica i dessacralitzant- el pòsit cultural, social i científic aportat pel desig de modernitat que caracteritzà el canvi del segle XIX al XX.

Dirigint els focus sobre l'arquitecte Víctor Beltrí Roqueta, professional injustament oblidat, i en el context de l’exposició “Abril vs. Beltrí”, els responsables d’aquesta mostra han programat una conferència -a càrrec del seu besnét, Guillermo Cegarra Beltrí- centrada en la trajectòria vital i professional de qui va ser el primer titulat tortosí sortit de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. L’acte tindrà lloc el proper dia 10 de desembre a la Seu de la Demarcació de l’Ebre del Col·legi d’Arquitectes, a les 7 de la tarda. 


Víctor Beltrí Roqueta, arquitecte tortosí de Cartagena

A banda del seu gloriós passat miner, la ciutat murciana de La Unión és a bastament coneguda per acollir la celebració del prestigiat Festival Internacional del Cante de Las Minas. Cada mes d’agost, tots els devots del flamenc són convocats a delectar-se amb aquest art -Patrimoni Immaterial de la Humanitat-, arrecerats sota l’arquitectura de l’antic mercat modernista unionense. Una barreja de sorpresa i perplexitat s’apoderà d’un tortosí embruixat pel Cante Grande quan, assistint a aquesta cimera flamenca, va descobrir que l’edifici amfitrió fou projectat per un conciutadà del qual no n’havia sentit a parlar mai. Aquest ignot arquitecte no era altre que Víctor Beltrí Roqueta, fill d’escultor i de mestra, nascut l’any 1862 al carrer Bonaire. Posteriorment, la incredulitat d’aquest connaisseur es transformà en admiració a l’assabentar-se de l’àmplia i qualificada producció arquitectònica signada per Beltrí al Camp de Cartagena, sobretot, quan va poder copsar la consideració i estima que li professen, encara avui, els agraïts cartageners. Tot l’any 2012 celebrant el 150è aniversari del seu naixement, la dedicatòria d’una concorreguda avinguda viària i la creació de la Beltripèdia no deixen lloc al dubte.


Gràcies a recents investigacions sabem que, amb 24 anys, Beltrí accedia al càrrec d’arquitecte municipal de Tortosa en un moment empantanegat en què la situació de l’erari, escurat per la ruïnosa recepció d’obra del llampant mercat públic, dificultava l’execució immediata d’altres projectes. Frustrat professionalment i perjudicat per la desraó política que l’obligà a deixar el càrrec municipal, emprendria un forçat exili llevantí que el portaria a Gandia, Múrcia i, finalment, a Cartagena. Les oportunitats laborals sorgides en aquesta darrera població van propiciar l’esclat del seu talent creatiu assolint un notable reconeixement popular que, per contra, va passar del tot desapercebut als tortosins d’aleshores. Bé, no a tothom. Extraordinàriament, la mai prou valorada revista cultural La Zuda es feu ressò -ara fa exactament cent anys- de l’enlairada trajectòria arquitectònica edificada per aquest tortosí absent.

Un dels primers projectes de Beltrí a la seva ciutat natal fou el traçat de la benvolguda i ben dimensionada carretera Simpàtica (1887), dibuixat amb la il·lusió d’un neòfit i concebut amb l’aplom d’un geòmetra. Tota una audàcia urbanística de la qual en gaudim no només els veïns del barri residencial que entrellaça sinó tota la ciutat. La construcció d’aquesta costeruda infraestructura urbana no es produiria fins el període 1894-96, sota la supervisió inicial del controvertit arquitecte Joan Abril -aleshores tècnic municipal- qui, amb traïdoria i impunitat, li arrabassaria l’autoria del projecte. Per desfer aquesta usurpació, esmenar la desmemoriada historiografia local i situar aquest rellevant arquitecte en el lloc que es mereix crec que seria tot un detall batejar, amb el nom del veritable dissenyador d’aquest reeixit vial, la rotonda de la Simpàtica situada en el nus que lliga els dos barrancs de la ciutat. A favor d’aquesta proposta hi juga la presència, en aquesta cruïlla, d’un ondulant muret de trencadís multicolor, pertinent referència plàstica al principal artífex de la Cartagena modernista.

      Antoni López Daufí
      Vocal de Cultura del COAC-Ebre

Versió per a imprimirPDF version