Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
BIA AR 2014. Foto: Gonzalo Viramonte

BIA-AR. Biennal Internacional d'Arquitectura d'Argentina

Durant els darrers mesos ha estat oberta la convocatòria a la Biennal Internacional d'Arquitectura d'Argentina 2016. Convocada per FADEA, Federación Argentina de Entidades de Arquitectos, la Biennal és un espai de trobada, exposició i diàleg per intercanviar idees i experiències relacionades amb l’arquitectura, la ciutat i el paisatge.

Els postulants (arquitectes argentins, estudiants de totes les facultats d’arquitectura públiques i privades del país, despatxos, secretaries i ministeris del territori nacional argentí) poden enviar propostes de projectes realitzats durant els darrers cinc anys (de 2011 a 2016), tant a Argentina com a l'exterior. Totes elles s'inclouran dins l’àmbit professional, l'acadèmic o el sector públic.

La BIA-AR 2016 porta per títol "Processos" i pretén explorar el vincle entre allò intuïtiu i els coneixements obtinguts en desenvolupar obres d’arquitectura en relació a la societat.

Segueix el format de la primera BIA-AR, realitzada el 2014 i denominada "Principis". Totes les propostes (ja siguin pràctiques professionals, treballs de taller, investigació o programes d’ordenament urbà i del territori), s’organitzen i presenten a partir de sis conceptes: ICONA, CONTEXT, SISTEMA, MATÈRIA, VINCLES i INVESTIGACIÓ. D’aquesta manera es permet comparar més acuradament els treballs, independentment del programa, l’escala, la ubicació i el caràcter de les propostes. Els arquitectes internacionals convidats també exposen amb el mateix format, editat per els comissaris de la Biennal).

Les realitzacions presentades són distribuïdes en quatre seccions temàtiques:

· "Sostenibilitat física i social". La cultura de valors pren consciència des dels primers estadis d'un projecte o d'un desenvolupament social. Arquitectures en les quals tant transcendeix el permanent com el reciclat.

Ítems: urbanisme, recomposició urbana i d'edificació, restauració i intervenció, participació, intel·ligència col·lectiva, reutilització i reciclatge.

· "Paisatge i ciutat". La noció de natura es planteja sense escala i sense forma, lluny de prejudicis pintorescs o de forçada naturalització, per endinsar-se en una forma d'entendre la vida, les relacions i els espais que l'alberguen, en què els llindars prenen protagonisme, desdibuixant les certeses de l'interior o les incerteses de l'exterior en favor d'un espai continu i atravessat per referències múltiples: culturals, socials, ètiques, tècniques i econòmiques. 

Ítems: arquitectures sense programa i de representació, espais lúdics i museístics, parcs temàtics i escenogràfics, buits urbans o periurbans d'usos alternatius, paisatges productius i integració social -productiva.

· "Tècnica, artesania i indústria". Tipus de xarxa professional –empresarial – industrial i el grau d'influència de la seva natura en el tipus d'arquitectura. Complementada amb el desenvolupament i l'aplicació de novetats en els seus sistemes estructurals, constructius o d'acabats que, per la seva extensió i sistema de producció, estan relacionats amb la gran escala.

Ítems: gran escala, infraestructures, enginyeria arquitectònica, producte, sistemes, edificis d'ús esportiu, hospitalari, empresarial, fabril i transport.

· "Política d'ofici, tradició i innovació". Arquitectures que per la seva escala o pel seu sistema de gestió professional es tramiten des dels estudis i tallers, hereves dels sistemes de treball, investigació i gestió de l'obra tradicional. Els principis d'aquests professionals, junt amb les estratègies i els procediments utilitzats per estendre les habilitats personals i de l'ofici, completant-se amb la identificació de tècniques i enginys especials relacionats amb arquitectures singulars, sempre de petita escala.

Ítems: petita escala, habitatge, edificis d'ús social i col·lectiu, edificació i intervencions urbanes de suport o destinades a l'educació, l'atenció primària de la salut, l'atenció de les persones grans o discapacitades, el petit comerç, l'oci, la reunió social, política o religiosa.

En aquesta segona edició s’han rebut més de 800 propostes, que es complementaran amb els projectes dels arquitectes internacionals convidats. Les propostes seran valorades les pròximes setmanes i qualificades pels comissaris de la Biennal, que seleccionaran 9 propostes i premiaran 1 per a cada secció temàtica. 

A meitat d’octubre es realitzarà a la Ciutat de Còrdova (Pabellón Argentino de la Universidad Nacional de Córdoba) una trobada de tres dies de simposis, col·loquis i debats, amb la participació de mestres arquitectes convidats. L'acte de cloenda es farà a la ciutat de Mendoza.

Recordant la BIA-AR 2014, els convidats internacionals foren Kazuyo Sejima, Paulo Mendes da Rocha, Anne Lacaton, Francisco Mangado i Toyo Ito (aquest últim, per raons de salut, finalment no va poder assistir). L’acte de cloenda va realitzar-se a la Ciutat Autònoma de Buenos Aires, amb una conferència magistral de Kasuyo Sejima, un vídeo preparat per Toyo Ito i un resum de les conclusions obtingudes durant la Biennal.

El programa de la Biennal inclou la publicació d'un catàleg i l'exposició dels projectes seleccionats, així com una publicació monogràfica de debat (eBook Scalae – about).

La Biennal està convocada per FADEA, Federación Argentina de Entidades de Arquitectos, i organitzada pel Colegio de Arquitectos de la Provincia de Córdoba i ARQA. La direcció general és d'Alberto Gorbatt, la direcció científica de Félix Arranz i la museogràfica d'Hernán Bisman.

 

Maria Ribes i Eritja, corresponsal del COAC a Buenos Aires, Argentina.

Versió per a imprimirPDF version
Tornar