Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
La flexibilitat arquitectònica de Thomas Raynaud convenç a l'Europa, Europa

La flexibilitat arquitectònica de Thomas Raynaud convenç a l'Europa, Europa

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

El cicle ‘Europa, Europa’ va ser l’escenari de la conferència de l’arquitecte francès Thomas Raynaud, que va fer gala de la seva capacitat per construir espais flexibles i fàcilment adaptables.

Raynaud va ser objecte d’una presentació a càrrec de Mireia Luzárraga que l’arquitecte va descriure com una “teràpia”. La catalana va descriure la pràctica professional de l’arquitecte com “un viatge mínim entre les idees i la seva materialització, en continuïtat amb el diagramatisme de la pràctica arquitectònica del Japó”.

Raynaud va dur a terme la conferencia barrejant projectes realitzats amb d’altres no realitzats  o en desenvolupament, però sempre parlant de límits. Per a Raynaud, “el límit defineix un objecte i l’espai limitat”. Aquests espais tenen capacitat de relació entre ells i han de constituir un ordre nou.  

El projecte paradigmàtic d’aquesta manera d’entendre l’arquitectura és un edifici temporal desmuntable i transportable de 1000m2 que funciona com a galeria d’exhibicions per al Centre Pompidou de París. L’espai es defineix com “un quadrat perfecte dividit sis cops per banda, creant trenta-sis espais de la mida mínima per a poder allotjar trenta-sis persones cadascun”.

Aquests espais es comuniquen amb els immediatament adjacents creant un patró aleatori que permet autonomitzar-los, tornar-los dependents i controlar-los. Cadascun d’ells es singularitza respecte el que l’envolta mitjançant l’única variació possible: l’alçada de sostre. Això permet limitar un espai nou cada cop a un context radicalment diferent.

Aquesta manera d’operar segons el límit li ha permès renovar una vila construint un sostre nou, o un perímetre nou, espais d’intercanvi que en puguin arribar a doblar la superfície o que puguin crear intercanviadors. Les variacions singularitzen sempre i això és aplicable tant a una nova planta com a una renovació d’un edifici com a les diverses plantes d’aquests edificis, en cas que es desenvolupin en alçada (com unes drassanes a Marsella).

La manera d’operar és sistemàtica i sintètica alhora, potent i intencionada, aplicable a diversos tipus de projectes, el que va convertir la conferència en una exhibició de la flexibilitat d’aquesta manera d’operar.

Recupera la sessió aquí:

13/06/2017
Tornar