Martínez Lapeña i Torres reben el Premi Nacional d'Arquitectura
Imatge:
© Martínez Lapeña i Torres
Els arquitectes José Antonio Martínez Lapeña i Elies Torres Tur han rebut el Premi Nacional d'Arquitectura 2016, atorgat pel Ministeri de Foment a proposta d'un jurat format per destacats professionals.
El jurat reconeix, així, la trajectòria professional de l'estudi format pels dos arquitectes, "autors d'una extensa obra en una dilatada carrera conjunta que aviat complirà cinquanta anys de col·laboració ininterrompuda, al llarg de la qual han abordat projectes de tot tipus, des de la perifèria més problemàtica fins als seus encàrrecs internacionals, en què van ser pioners al nostre país".
Tal com esmenta el jurat, "entre la seva obra, d'arquitectura oberta i arriscada, s'inclou la construcció i renovació d'alguns dels espais públics més significatius de l'arquitectura espanyola en les últimes dècades. Sempre des d'un llenguatge fresc, que uneix compromís cívic amb actitud respectuosa davant el paisatge i la ciutat històrica, constituint un exemple d'innovació i recerca constant".
El jurat, amb la presidència honorífica del ministre de Foment, Íñigo de la Serna, ha estat format enguany per Juan Navarro Baldeweg (Premi Nacional 2014), Rafael Moneo Vallés (Premi Nacional 2015), Juan Bordes Caballero, Elisa Valero Ramos, Sara de Giles Dubois, Beatriz Colomina i José María Cruz Novillo.
José Antonio Martínez Lapeña i Elies Torres Tur
Martínez Lapeña (Tarragona, 1941) va estudiar la carrera d'aparellador a Barcelona, graduant-se el 1962 i, a continuació, va estudiar arquitectura a l'ETSAB, obtenint el títol d'arquitecte el 1968. Aquell mateix any va formar associació professional amb Elies Torres Tur, associació que es manté fins avui. Ha exercit com a professor de Projectes en l'ETSAB de 1969 a 1971 i de 1978 a 1983, a l'ETSAV de 1983 a 2008 i, des de 1998, ensenya a l'ETSA Ramon Llull.
Elies Torres (Eivissa, 1944) va estudiar també a l'ETSAB, graduant-se l'any 1968, igual que Martínez Lapeña. El 1993 va obtenir el doctorat a la mateixa escola. Ha exercit com a professor de Projectes i Arquitectura del paisatge a l'ETSAB de 1969 a 2014. A més, ha estat professor convidat a universitats americanes, com la UCLA i Harvard.
Martínez Lapeña i Torres tenen el seu estudi a Barcelona i han estat responsables de grans projectes, tant públics com privats, molts d'ells mereixedors de diversos Premis FAD. Destaquen els Jardins de Vil·la Cecília a Barcelona (1986), l'Hospital Comarcal de Móra d’Ebre (1988), diversos edificis d'habitatges a la Vila Olímpica de Barcelona (1992), el Museu d'Art de Kumamoto a Japó (1992), la restauració del Park Güell a Barcelona (1993), l'Explanada i Pèrgola Fotovoltaica del Fòrum, a Barcelona (2004), la renovació de l'Alameda de Hércules a Sevilla (2008), i el Centre Cultural del Carme a Badalona (2012).
A més, han restaurat el Castell d'Eivissa (amb X. Pallejà i S. Roig, 1991), el Monestir de Sant Pere de Rodes (1990), el Passeig de Ronda i Baluards de les Muralles de Palma de Mallorca (1991-2017), i la Casa Vicens de Gaudí (amb Daw Office, 2017). També destaquen intervencions efímeres com l'exposició "L'Escorial: Biografia d'una Època" (1986), projectes d'interiorisme com la Llibreria del Centre d'Art Reina Sofia de Madrid (1989), i dissenys de mobiliari urbà com el fanal Lampelunas (1986) o la marquesina d'autobusos Pal·li de Barcelona (1988, amb J. L. Canosa).
El Premi Nacional d'Arquitectura
El Premi, dotat amb 60.000 euros, és un reconeixement amb més de vuitanta anys d'antiguitat, que té per finalitat retre testimoni d'admiració a una persona que, amb el seu treball o el conjunt de la seva obra, contribueixi o hagi contribuït de forma extraordinària a l'enriquiment dels aspectes socials, tecnològics i sostenibles de l'Arquitectura o l'Urbanisme espanyol dins i fora de les nostres fronteres.
Les quinze candidatures al Premi han estat presentades per diverses entitats vinculades a l'Arquitectura, l'Urbanisme i les Belles Arts. En concret, la candidatura de Martínez Lapeña i Torres va ser presentada pel Consell Superior de Col·legis d'Arquitectes d'Espanya (CSCAE) amb l'aval del Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears.
El jurat reconeix, així, la trajectòria professional de l'estudi format pels dos arquitectes, "autors d'una extensa obra en una dilatada carrera conjunta que aviat complirà cinquanta anys de col·laboració ininterrompuda, al llarg de la qual han abordat projectes de tot tipus, des de la perifèria més problemàtica fins als seus encàrrecs internacionals, en què van ser pioners al nostre país".
Tal com esmenta el jurat, "entre la seva obra, d'arquitectura oberta i arriscada, s'inclou la construcció i renovació d'alguns dels espais públics més significatius de l'arquitectura espanyola en les últimes dècades. Sempre des d'un llenguatge fresc, que uneix compromís cívic amb actitud respectuosa davant el paisatge i la ciutat històrica, constituint un exemple d'innovació i recerca constant".
El jurat, amb la presidència honorífica del ministre de Foment, Íñigo de la Serna, ha estat format enguany per Juan Navarro Baldeweg (Premi Nacional 2014), Rafael Moneo Vallés (Premi Nacional 2015), Juan Bordes Caballero, Elisa Valero Ramos, Sara de Giles Dubois, Beatriz Colomina i José María Cruz Novillo.
José Antonio Martínez Lapeña i Elies Torres Tur
Martínez Lapeña (Tarragona, 1941) va estudiar la carrera d'aparellador a Barcelona, graduant-se el 1962 i, a continuació, va estudiar arquitectura a l'ETSAB, obtenint el títol d'arquitecte el 1968. Aquell mateix any va formar associació professional amb Elies Torres Tur, associació que es manté fins avui. Ha exercit com a professor de Projectes en l'ETSAB de 1969 a 1971 i de 1978 a 1983, a l'ETSAV de 1983 a 2008 i, des de 1998, ensenya a l'ETSA Ramon Llull.
Elies Torres (Eivissa, 1944) va estudiar també a l'ETSAB, graduant-se l'any 1968, igual que Martínez Lapeña. El 1993 va obtenir el doctorat a la mateixa escola. Ha exercit com a professor de Projectes i Arquitectura del paisatge a l'ETSAB de 1969 a 2014. A més, ha estat professor convidat a universitats americanes, com la UCLA i Harvard.
Martínez Lapeña i Torres tenen el seu estudi a Barcelona i han estat responsables de grans projectes, tant públics com privats, molts d'ells mereixedors de diversos Premis FAD. Destaquen els Jardins de Vil·la Cecília a Barcelona (1986), l'Hospital Comarcal de Móra d’Ebre (1988), diversos edificis d'habitatges a la Vila Olímpica de Barcelona (1992), el Museu d'Art de Kumamoto a Japó (1992), la restauració del Park Güell a Barcelona (1993), l'Explanada i Pèrgola Fotovoltaica del Fòrum, a Barcelona (2004), la renovació de l'Alameda de Hércules a Sevilla (2008), i el Centre Cultural del Carme a Badalona (2012).
A més, han restaurat el Castell d'Eivissa (amb X. Pallejà i S. Roig, 1991), el Monestir de Sant Pere de Rodes (1990), el Passeig de Ronda i Baluards de les Muralles de Palma de Mallorca (1991-2017), i la Casa Vicens de Gaudí (amb Daw Office, 2017). També destaquen intervencions efímeres com l'exposició "L'Escorial: Biografia d'una Època" (1986), projectes d'interiorisme com la Llibreria del Centre d'Art Reina Sofia de Madrid (1989), i dissenys de mobiliari urbà com el fanal Lampelunas (1986) o la marquesina d'autobusos Pal·li de Barcelona (1988, amb J. L. Canosa).
El Premi Nacional d'Arquitectura
El Premi, dotat amb 60.000 euros, és un reconeixement amb més de vuitanta anys d'antiguitat, que té per finalitat retre testimoni d'admiració a una persona que, amb el seu treball o el conjunt de la seva obra, contribueixi o hagi contribuït de forma extraordinària a l'enriquiment dels aspectes socials, tecnològics i sostenibles de l'Arquitectura o l'Urbanisme espanyol dins i fora de les nostres fronteres.
Les quinze candidatures al Premi han estat presentades per diverses entitats vinculades a l'Arquitectura, l'Urbanisme i les Belles Arts. En concret, la candidatura de Martínez Lapeña i Torres va ser presentada pel Consell Superior de Col·legis d'Arquitectes d'Espanya (CSCAE) amb l'aval del Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears.
18/12/2017
