Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
Edifici de Departaments a la Universitat d'Econòmiques de Viena

ARTICLE | La internacionalització de l'arquitectura, una mirada de dins cap enfora

Imatge: 
Edifici de Departaments a la Universitat d'Econòmiques de Viena. Autors: Estudi Carme Pinós. Foto: Duccio Malagamba. Projecte seleccionat a la Mostra d'Arquitectura Internacional

La "tempesta perfecta" patida els anys de la bombolla immobiliària a Espanya ha posat de manifest una de les possibilitats que els arquitectes poden fixar en el seu horitzó. Ens referim a la internacionalització. Una formació adequada i una anàlisi interna prèvia per part del despatx d'arquitectura faciliten en gran mesura el camí. Tenint en compte aquestes i altres consideracions bàsiques, el fet d'exportar els serveis arquitectònics des de Catalunya i optar a licitacions internacionals esdevenen una cursa amb més possibilitats d'èxit. Per tant, mirar cap a l'exterior requereix abans una mirada de dins cap enfora.

La internacionalització continua sent una opció interessant atesa la previsió que la construcció a Espanya se situï en els propers anys al voltant del 6% (lluny del 10% assolit abans de la crisi, però superior al 5,1% del PIB de l'any 2015). No obstant, som un país exportador d'arquitectes? L'enquesta de la professió Els arquitectes. Situació, oportunitats i perspectives realitzada el passat mes de setembre de 2016 pel COAC (que ha comptat amb la participació de més de 1.700 arquitectes) mostra una alta predisposició. Un 15% del col·lectiu afirma haver viscut i treballat a l'estranger algun període de temps dels darrers 2 anys. Si mirem el tram d'edat dels arquitectes més joves (menors de 30 anys), la xifra és del 34%. Quan se'ls pregunta si s'han plantejat marxar o tornar a marxar a treballar a l'estranger, el 40% respon afirmativament. D'altra banda, el 34% dels que actualment no tenen clients internacionals es plantegen buscar projectes a l'estranger. En l'àmbit espanyol, les estadístiques més recents les ofereix el Estudio sobre la actividad exportadora de los arquitectos españoles y claves para el desarrollo de su actividad en el exterior, realitzat per l'ICEX en col·laboració amb el CSCAE. L'enquesta, realitzada sobre una mostra de 1.200 arquitectes, conclou que un 10,7% dels arquitectes consultats exporten o han exportat.

La formació com a eina prèvia a la internacionalització
Hem apuntat anteriorment la necessitat de rebre formació de qualitat i realitzar una feina introspectiva prèvia. Aquests són, precisament, alguns dels ingredients que formen part del curs de l'Escola Sert "Com presentar-se a projectes internacionals: recursos i eines". El principal públic objectiu d'aquesta formació són els despatxos professionals i les persones individuals interessades en afrontar les licitacions internacionals amb criteris objectius i de mercat, i alhora, amb voluntat d'aprendre estratègies d'internacionalització. 

Segons Ester Ovejero, sòcia directora de Vecta Global i una de les docents del curs, «els recursos impartits tenen un caràcter interdisciplinari que ajudaran els alumnes a traspassar la barrera de la internacionalització amb moltes probabilitats d'èxit: estudi de mercat, negociació internacional i interculturalitat són conceptes necessaris que cal afrontar per poder assegurar les inversions en projectes internacionals». Elena Orteu, també professora del curs, arquitecta i directora general de la consultora Search & Drive, incideix en la idea que «s'ha de veure quin producte i quin avantatge competitiu podem oferir i, tot seguit, pensar a qui li pot interessar».

Ovejero explica que «és importantíssim que cada empresa tingui clares quines són les seves capacitats per reforçar les debilitats amb aliances o altres tipus d'estratègies». Per tant, cal fer aquesta anàlisi prèvia tipus DAFO, a més de tenir un «coneixement del mercat, planificar els objectius i formar el personal responsable de la internacionalització. Sense aquesta base, per experiència, els despatxos van perduts i treballen de forma reactiva», assegura Ovejero. Precisament, treballar de forma reactiva en l'àmbit internacional és una pràctica que cal evitar, a més d'altres errors assenyalats per Orteu:

▸Presentar-se sense un criteri.
▸No tenir clar que en un mercat on no et coneixen no ets ningú, encara que hagis tingut certa experiència.
▸Ser generalista: si ho ets és que no saps fer res ben fet i cada cop s'està demanant més una especialització.
▸Anar-hi sol.
▸No fer tasques comercials i no analitzar què s'ha fet fins ara, perquè ha succeït, perquè ha funcionat o perquè no.
▸Imposar sempre la figura de l'arquitecte com a líder del projecte.
▸Creure que tothom és competència.

A més d'evitar aquests errors, Orteu i Ovejero coincideixen en què hi ha un tema especialment clau: saber triar els companys de viatge. Orteu distingeix dos tipus de col·laboradors. Un és el col·laborador per a les relacions públiques i comercials, aquell que va a les institucions, que es dóna a conèixer i que desenvolupa la feina d'àmbit local. «És importantíssim fer gestions prèvies, s'ha de visitar i conèixer els organismes convocants del concurs. En aquestes visites t'explicaran què és el que volen aconseguir i et poden donar pistes sobre com es presenten les propostes i què valoren. En els projectes internacionals és bàsic que sàpiguen qui ets i per què ets allà. L'altre col·laborador és el tècnic, que pot fer la direcció d'obra, etc. A vegades són la mateixa persona, però no sempre».

Amb tot plegat sobre la taula, com hem d'entendre la internacionalització? Ester Ovejero dóna una mica de llum: «Entenc la internacionalització com una part del negoci del despatx que minimitza riscos, ja que dependre d'un únic mercat fa que, si aquest es desploma, el despatx també caigui. Si treballem en diferents països aquest risc es minimitza. No crec en la internacionalització com un objectiu únic, sinó com a part de l'estratègia de l'empresa i complement».

L'Escola Sert posa en marxa una sèrie de cursos de petit format dirigits a formar de manera pràctica als arquitectes en el món de la INTERNACIONALITZACIÓ. Per a més informació clica aquí.

6/03/2017
Tornar