Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
Imatge: 
© Marta Balletbò Coll (Costa Brava, 1995)

Jornada “Nous enfocaments de l'espai públic: la gestió del paisatge urbà”

En general tothom coincideix en destacar el paper central dels espais públics com a factor clau per assolir l'aspiració col·lectiva de fer de les ciutats llocs més sostenibles, justos i democràtics.

Però per què l'espai públic i no el paisatge urbà? És que potser el dret a la ciutat s'esgota en l'espai públic? És que el patrimoni privat no participa també en la millora de la qualitat de la ciutat, de la seva imatge, i en el foment del sentit de pertinença i l'orgull de ciutat?

Encara que durant els darrers anys s’han divulgat en l'àmbit internacional diferents experiències dirigides a la gestió de l'ús del paisatge urbà, mancava afrontar el repte d'incorporar-la als assumptes de l'agenda de la governança local. Aquest repte s'ha vist satisfet recentment mitjançant la inclusió en la Nova Agenda Urbana de UN Habitat, del compromís de promoure assentaments humans i paisatges urbans atractius i habitables que contribueixin a la millora del benestar. Igualment s’ha constatatla necessitat d'adoptar polítiques de desenvolupament estratègic que protegeixin, entre altres béns, els paisatges urbans.

PROGRAMA

- Abordar el model transversal i de concertació que caracteritza la gestió del paisatge urbà, que canalitza els esforços i aportacions sectorials i/o territorials en una mateixa direcció, garantint que el que és privat, pel que també té de comú i col·lectiu, tingui tant poder de decisió a la ciutat com el que és públic.

- Insistir en la necessitat de rehabilitar i donar nous usos a la ciutat per sobre de la creació de més ciutat, així com en la generació d'espais capaços de satisfer necessitats bàsiques humanes. Tot plegat ha de suposar l’extensió entre els propietaris de la cultura del manteniment.

- Reflexionar sobre els urbanismes oficialistes i pautats que durant anys han considerat l'espai públic com un mer buit entre construccions que calia organitzar per garantir la fluïdesa de pas entre dos punts. Davant d’això es reivindicarà el valor del paisatge urbà com a escenari capaç de generar imprevistos mitjançant les trobades i la interacció de la gent.

- Com que no ens podem permetre ciutats cada vegada més riques amb alguns barris cada vegada més pobres, els esforços s'han de centrar a rehabilitar, repensar i reutilitzar les ciutats, que han de renovar-se a partir del reciclatge dels actius que ja atresoren.

- Desenvolupar les eines d’un nou discurs que tingui el seu suport en l'ús col·lectiu del que és públic i també del que és privat, ampliant l'espectre de l'espai públic des del prisma del paisatge urbà per acabar convergint en l'objectiu de millorar la qualitat de vida.

- Reflexionar sobre la necessitat de enfortir i enriquir el paisatge i la cultura patrimonial de les ciutat, alimentant l’orgull de ciutat en base als actius que combinen el seu patrimoni, la seva identitat i la innovació. Protegir i millorar el paisatge és una forma de posar en relació l'espai i la memòria.

Ponent: Santiago Uzal Jorro, Tècnic d'Administració General. Ajuntament de Castellterçol.

Versió per a imprimirPDF version