Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

Com fer ciutat en l’era digital – Catalunya-Holanda

© David Zanuy

D’una banda, a Barcelona, la setmana passada teníem el MCW 2018 on s’han presentat els nous reptes que la tecnologia mòbil ens ofereix i de l’altre es celebrava al centre de la ciutat, al Pati Manning, la jornada “Urgent: solucions innovadores en habitatge públic” on van participar com a representant d’Holanda (país d’on sóc corresponsal) la Sra. A. Lagae de l’ajuntament d’Amsterdam.

En ciutats contemporànies als reptes que representen l’habitatge i la manca d’habitatge social, se li ha d’afegir la problemàtica d’intentar reinventar els seus nuclis històrics, amenaçats per la pèrdua de pes demogràfic i econòmic.

Es poden trobar iniciatives recents com la de l’ajuntament de Mataró : “Fem centre – Pla d’impuls del centre de Mataró” on es presenta un concurs urbanístic-econòmic per recollir idees de com afrontar l’estat en que es troba el centre de la ciutat. Com es pot aconseguir que ciutats com Mataró no es converteixin en ciutats dormitoris amb els eixos comercials a la perifèria? Què es pot fer per a que les nostres ciutats Mediterrànies conservin la seva força econòmica, cultural, social, estratègica i històrica?

Caldria trobar la manera d’establir sinèrgies sincròniques entre totes parts implicades en la viabilitat del municipi.

Actualment ja s’estan proposant vies de solució des de molts municipis europeus

  • El projecte APROP d’habitatge social de l’ajuntament de Barcelona presentat en la jornada del passat dijous 1 de març 2018.
  • Programa per joves i estudiants a l’ajuntament d’Amsterdam pel període 2014-18, presentant per la Sra. Lagae a Barcelona, preveu habilitar 2500 habitatges per a uns 8000 estudiants i joves. Cal destacar d’aquest projecte l’estreta col·laboració entre els diferents agents implicats, l’ajuntament, les corporacions d’habitatge, els inversors i les institucions educatives
  • El “blurring “ : Al Estat Espanyol, el “ blurring” es coneix com el fet de desdibuixar el límit entre professional i privat. A l’era de la tecnologia mòbil és freqüent estar rebent missatges personals durant hores de treball i missatges de treball durant les hores lliures. Però a Holanda, l’efecte “blurring” en el context econòmic descriu el fet de desdibuixar la línia que separa les competències entre els comerços. Una bodega que incorpora la opció de fer tasts o sopars,  una llibreria on es pot berenar, etc. Pot semblar estrany però fa poc també ho era el poder arribar a comprar un ordinador en un supermercat.

A Rotterdam s’ha donat permís a un número limitat d’empresaris per provar aquestes iniciatives durant un any. En funció d’aquesta experiència estudiaran la possibilitat d’adequar les normatives perquè permetin donar d’alta activitats conjuntes al mateix temps.

  • Reivindicacions ciutadanes per recuperar espais de la ciutat com les que han publicat altres corresponsals  “Die Planbude, la força de la participació ciutadana a St. Paulí, Hamburg, Alemanya “
  • Aplicacions mòbils per acostar les administracions al ciutadà i el ciutadà a les administracions com  la plataforma “Línia verda” que inclou una sèrie de serveis per millorar la gestió municipal, la resolució de problemes en la via pública i fomentar la comunicació entre els ciutadans.
  • WhatsApp Buurtpreventie. És una aplicació d’iniciativa ciutadana que vetlla per la seguretat. Aquesta iniciativa va sorgir a Holanda al juny del 2015 mentre les administracions demanaven major compromís i participació ciutadanes. En tres anys s’ha estès per tot Holanda Bèlgica, Alemanya i fins i tot a Espanya (Torremolinos). Les comissaries de policia i els ajuntaments recolzen activament aquestes iniciatives i treballen conjuntament amb elles.

S’hauria de trobar la millor manera d’aconseguir una interacció integral entre les parts que sostenen una ciutat. Un exemple d’integració en construcció és la plataforma BIM (Building Information Modeling), que permet incorporar en una mateixa eina de treball les diverses intervencions professionals necessàries per dur a terme una edificació. Sense haver de ser arquitecte el BIM permet usar una mateixa interfície per a tots els agents que hi intervenen: des del projecte arquitectònic, el càlcul d’estructures, les instal·lacions de serveis (subministraments de llum, gas, aigua,...) acabats de fusteria, etc. Cadascun d’ells incorpora la seva part i comparteix les problemàtiques i idees amb la resta de l’equip quasi en temps real.

No podem fer una ciutat només des de l’arquitectura i l’urbanisme, calen economistes, , legisladors, emprenedors, iniciatives socials, etc. Com pot articular-se aquesta demanda? Quins actors han de prendre la iniciativa? Es poden trobar exemples innovadors en el passat de ciutats com Mataró. Va ser la primera ciutat en agrupar-se al voltant del cooperativisme. La dictadura va destruir aquest  esperit d’agrupació, el patrimoni de les cooperatives i l’evolució de la democràcia a tots nivells. S’ha de fer esment que en els casos europeus que es posen d’exemple no han tingut els anys de dictadura, censura i por. Per això a vegades costen molt d’entendre en el nostre marc. O sigui que a més de trobar les eines que la nova tecnologia pot proporcionar per acostar el desenvolupament urbà al ciutadà, també cal retrobar un esperit que va quedar estroncat durant la guerra civil, aixafat en la posterior dictadura i gairebé oblidat en la mal anomenada transició.  

La força de les ciutats és en els seus habitants. Amb les noves tecnologies a les mans i recuperant la confiança del poble en ell mateix  i en les administracions (que han d’estar al servei del ciutadà) és el punt de partida per a fer ciutat.

La manera d’ocupar el territori ha retratat sempre la cultura de cada civilització, de cada poble. Els canvis dels últims anys ens han portat a una nova manera de viure. Caldrà veure si els nous canvis tecnològics ens donen les eines per a ser capaços de crear una societat equilibrada. Si som capaços de crear-la, segur que serem capaços de crear uns pobles i ciutats dignes per viure-hi.

 

Marta Companys Taxés, arquitecta. Corresponsal del COAC a Gouda, Holanda. Març 2018

Versió per a imprimirPDF version

Tornar