Propers Actes

El San Francisco del WFH

Revista de Corresponsals: El San Francisco del WFH

© Lea Eidler

El protagonista de SF 2020 és el mateix que a la resta del món, el COVID-19. Ens estem enfrontant, globalment, a un fet històric i, per tant, escriure un article d'actualitat sense mencionar els fets més recents seria ignorar la realitat.

A la ciutat, la quarantena va començar la mitjanit del 16 de març. Per trobar-se a la costa oest del país, és el punt d’arribada inicial al continent, des de la Xina, i va ser una de les primeres ciutats dels EUA en ordenar el tancament de la ciutadania tan aviat com es van detectar els primers casos. Gràcies a la gestió de la crisi sanitària de la nostra alcaldessa, London Breed, i del governador de Califòrnia, Gavin Newsom, totalment i obertament desmarcada de les polítiques del govern central, s’ha aconseguit que l’impacte del COVID al Bay Area hagi estat molt inferior del que podria haver estat.

Comparat amb les notícies que arriben des de Catalunya, a San Francisco el “Shelter in Place” s'ha viscut amb una certa paciència i tranquil·litat. S’ha pogut sortir al carrer per fer exercici, els supermercats han estat en tot moment ben abastits (excepte pel paper higiènic!) i moltes empreses han passat el 100% de la plantilla a W.F.H. (Working From Home), amb gairebé total normalitat. Es fa palesa la proximitat al Silicon Valley d’Amazon, Google, Netflix i Zoom (entre d’altres). Vivint al Bay Area, i treballant en un estudi internacional d’arquitectura, la rapidesa i efectivitat amb què s'ha produït el canvi, amb una coordinació tecnològica impecable, li ha donat un toc de dolçor autòcton a l’experiència.

Indiscutiblement, l'impacte a l'economia de l'àrea ha estat devastador. El sector de la restauració ha estat el més afectat, deixant empremta en centenars d'aparadors que probablement no tornaran a obrir mai, donat que els preus dels lloguers són inviables sense un rendiment complert de facturació. El sector de la construcció, a la ciutat, ha romàs absolutament parat durant dos mesos, traduint-se en factures sense pagar, projectes pausats i una reducció de projectes a concurs per plans futurs que mai arribaran a materialitzar-se. Encara no se sap quins seran els efectes a mig i llarg termini però, ara que la ciutat comença a reprendre la vida, els començarem a veure, mica a mica.

Recentment, però, es va produir un altre fet que ha alterat el país, posant la quarantena en segon pla per prioritzar les protestes per la mort de l'afro-americà George Floyd. La vivència, en primera persona, d'un esdeveniment social tan intens i poderòs que va prendre unes dimensions d'alliberament social, és quelcom que mai oblidarem. Després de setmanes de carrers buits, tensió, por i incertesa, veure la població unida, manifestant-se al voltant d’un missatge comú, és una mostra de l’empatia ciutadana per la claustrofòbia i el patiment d’aquesta part de la societat. Molts comerços ja tancats van tapiar els seus aparadors amb panells de fusta, els quals, amb el tarannà típic del Bay Area, van aparèixer el dia següent amb murals magnífics proclamant la igualtat de gènere, origen i raça. Aquest clima social i reivindicatiu ha anat lligat amb la reapertura parcial de certs serveis que, a hores d’ara, ja inclou bars i restaurants, encara que amb limitacions.

Un breu incís: si heu visitat San Francisco, sabreu que l'espai públic no és un dels punts forts de la ciutat; l’estat de les voreres és deplorable, el poc espai públic que hi ha no s’utilitza perquè l'espai privat desenvolupa les activitats pròpies a l’interior i, degut a l’enorme quantitat de sense sostre, tampoc hi ha bancs per seure.

Com a arquitecta i urbanista, sento un immens plaer en veure la ciutadania gaudint de l’espai públic. Ara mateix, la supervivència dels establiments a peu de carrer depèn de la vorera que tenen davant! Crec que és un dels moments en què San Francisco ha tingut més vida “visible” i un dels moments en què els seus ciutadans han pogut gaudir més de la comunitat i la ciutat. Tan de bo coses així es mantinguin en el futur.



Lea Eidler, corresponsal del COAC a San Francisco, Estats Units d'Amèrica
Juliol 2020
Versió per a imprimirPDF version

Tornar