Propers Actes

Holanda 2020. Habitage social - Vivenda cooperativa

Revista de Corresponsals: Holanda 2020. Habitage social - Vivenda cooperativa

© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

Ara mateix, en temps de confinament, replantejar-se l’habitatge torna a ser primordial. L’habitatge és un dret. L’habitatge hauria de ser sa, sostenible, confortable. Cal canviar les polítiques d’habitatge que han permès construir habitatges massa petits, sense balcons, mal ventilats. Polítiques i promotors que han portat a uns dissenys d’habitatges  il·lògics. Com per exemple, que a un país mediterrani amb moltes hores de sol es construeixin edificis de nova planta sense panells solars, i on no hi ha opció per als habitants d'assecar la roba a l’exterior i se’ls obliga a consumir energia elèctrica mitjançant secadores. Fa falta una bona legislació ja que l’habitatge no hauria de ser mai, mai una font d’especulació. Una de les grans diferències en la xarxa d’habitatges a Holanda respecte d’Espanya és que a Holanda no s’ha permès especular-hi tant.

Si mirem la situació d’Holanda per comparar-la amb la nostra, cal entendre primer l’evolució de l'habitatge social/corporatiu a Holanda. Primer de tot trobem les WONINGCORPORATIES que es van crear als voltants del 1900  amb l’objectiu de garantir el dret a l’habitatge per a tothom, també a les persones amb baixos ingressos. En el seu inici eren de l'estat però en el procés de privatització de finals del segle passat, les “woningcorporatie” es van fer semi-independents. Es van convertir en empreses privades controlades per l’Estat. Això va suposar que a principis de segle es detectessin operacions marcades per les lleis del capitalisme. S’havia oblidat l’objectiu principal, es va especular i algunes van acabar als jutjats. Com sempre, qui va pagar el resultat dels anys de males gestions van ser els llogaters ja que per compensar els buits creats es van apujar els lloguers, alguns habitatges social es van vendre i les llistes per poder accedir a un habitatge social encara a dia d'avui són llarguíssimes, amb anys en llistes d’espera. 

Amb la reforma de la Llei de l’habitatge (2015) va sorgir una modalitat nova: WOONCOÖPERATIE. Es tracta de la possibilitat de formar una cooperativa d’habitatge en forma d'associació (no de fundació com els wooningcorporties). Normalment sorgeixen de la voluntat de viure conjuntament, majoritàriament lligades a una determinada filosofia de vida. Aquesta associació permet als seus membres gestionar i mantenir de forma independent les cases que habiten. La condició és que hi hagi almenys cinc llogaters que ho vulguin. Per tant no as tracta de la propietat de les cases sinó de la seva gestió. La idea és que el lloguer pot ser menor perquè els seus habitants s’ocupen del manteniment i la gestió del conjunt de vivendes.

Avui en dia doncs, a Holanda, a part de la vivenda social que està subjecte a una legislació estricta, hi ha també les cooperatives d’habitatges. Aquesta última modalitat equivaldria a les iniciatives sorgides també a casa nostra.

Sobre aquestes noves formes de cooperativisme de l'habitatge a Holanda podem trobar:

http://www.gemeenschappelijkwonen.nl/ National Association for Common Living. Informació general
http://www.gemeenschappelijkwonen.nl/gw-op-de-kaart Exemples arreu del territori

Algunes de les iniciatives a Catalunya són :

http://ladinamofundacio.org/ És una fundació a Catalunya que neix amb l’objectiu de fomentar i promoure l'ús de l'habitatge cooperatiu
https://sostrecivic.coop/projectes/walden-xxi/ Exemple a Sant Feliu de Guíxols
https://sostrecivic.coop/projectes/princesa49/ Primera iniciativa d’habitatge cooperatiu a Barcelona



Marta Companys Taxès, corresponsal del COAC a Gouda, Països Baixos
Juliol 2020
Versió per a imprimirPDF version

Tornar