Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

Escassegen els arquitectes! (a Suècia)

© Rivercity Goteborg_Espinàs i Tarrasó

Amb aquest títol tan atípic i suggeridor obre el seu últim informe anual l'Associació Sueca d'Arquitectes sobre la situació professional al país Nòrdic. I és que, si l'any passat s'estimava l'índex d'atur en el sector de l'arquitectura d’entorn a l'1%, l'última actualització parla del 0,6%. Segons l'informe, en l'actualitat dos de cada tres empreses de l'àmbit de l'arquitectura, incloent el sector públic, necessiten contractar nou personal, però tenen dificultats en trobar professionals amb el perfil adequat.

Un creixement excepcional

Entre els factors determinants per entendre la situació es troben una conjuntura econòmica favorable, amb un índex de creixement elevat comparat amb d’altres països de l'àmbit europeu i sobretot al fort increment de població que està experimentant tot el país, principalment per un augment dels índexs de natalitat i a una forta arribada d'immigració en els darrers anys. Valgui com a exemple el cas d'Estocolm, segons la cambra de comerç de la ciutat, la capital de Suècia lidera els índexs de creixement de població a nivell europeu. S'estima que en 5 anys s'haurà incrementat al voltant d'un 11%. Així el govern central ha establert com a objectiu construir 700.000 habitatges a tot el país des d'ara i fins a 2025, ja que el creixement no es limita a les principals ciutats, Estocolm, Göteborg i Malmö, es generalitza per a tot el territori suec. De fet, les ofertes d'ocupació demostren que l'administració pública local és un dels sectors que més creixement està experimentant, i per tant que major dèficit de professionals presenta. Amb tot això, i a causa de la necessitat de construcció d'habitatge i equipaments públics com escoles, hospitals, infraestructures, etcètera, s'estima que la manca d'arquitectes representa a data d'avui un fre a les expectatives de creixement, amb implicacions que van més enllà del sector de la construcció.

El Sector de l'Arquitectura a Suècia

El títol d'arquitecte no està protegit, de fet, per a exercir a Suècia no cal estar col·legiat, tot i que l'Associació Sueca d'Arquitectes acredita i convalida en cas de tenir un grau, màster i experiència laboral de com a mínim dos anys, siguin o no en territori suec. L'Associació agrupa professionals dedicats al Planejament, l'Arquitectura del Paisatge, l'Interiorisme i l'Edificació. Aquests últims representen, segons la confederació d'Associacions Professionals Sueques (SAC), tres quartes parts del sector.

L'informe indica que al voltant del 50% del mercat l'acaparen els estudis d'arquitectura de grans dimensions, amb més de 50 empleats. Despatxos grans com White Arkitekter (més de 900 empleats, repartits en 16 oficines a tot Escandinàvia), Sweco (major consultora europea d'Enginyeria i Arquitectura amb 14.500 empleats repartits per tot el continent), Tengbom (550 empleats i un fort índex de creixement) són alguns exemples destacats. En general la mida és un criteri per als clients que contracten serveis d'Arquitectura, sobretot en el cas de contractació pública. Es considera que les empreses grans tenen capacitat per donar un servei competitiu no només en les quatre branques especificades anteriorment, també per satisfer la demanda de coneixements especialitzats en àrees com el medi ambient i la sostenibilitat, aspectes molt importants en la societat sueca. De fet les grans firmes d’Arquitectura a Suècia es caracteritzen per tenir els seus propis departaments d'investigació i una gran capacitat per mantenir-se al dia amb el desenvolupament de processos i productes relacionats amb digitalització.

Tot això fa que el accedir al Mercat Suec sigui difícil i poc permeable als despatxos de fora de l'àmbit Escandinau sobretot si es tracta d’estructures petites.

Redefinint el rol de l'arquitecte

Recentment l'Associació Sueca d'Arquitectes ha creat una oficina per redefinir el paper de l'arquitecte, la intenció és la d'ampliar el seu camp d'actuació, la de promoure les seves capacitats a un entorn més ampli, i és que en general l'arquitecte Suec està molt especialitzat en una parcel·la específica, i amb molt poca influència en la fase d'obra. Hi ha interès en aprendre d'altres models, a països de la Unió Europea, en què l'arquitecte té atribucions més àmplies, des de l'Associació s'aspira a que l'arquitecte tingui un major control de tot el procés en un projecte des de les fases inicials de definició conceptual fins a la descripció constructiva del mateix i la responsabilitat en l'execució d'Obra. També a promoure una relació més estreta amb el client, amb un diàleg continu que garanteixi que el resultat final es correspongui amb les idees originals de la proposta.

D'alguna manera, i des d'aquesta perspectiva, els arquitectes catalans presentem un perfil molt interessant per als nostres col·legues suecs.

Condicions Laborals

Suècia és un país amb un elevat índex de productivitat laboral, en general es desconfia d'aquells que perllonguen regularment la seva jornada laboral. És molt important la conciliació familiar, i per tant s'ofereixen molt bones condicions pel que fa a horaris. També es promou l'equitat de gènere. Si bé no hi ha un barem preestablert de salaris, i d'acord amb les estadístiques de l'Associació Sueca d'Arquitectes, per a recent titulats està al voltant de l'equivalent a uns 3.000 euros mensuals, o 2.000 en el cas de contractes de pràctiques. Els salaris augmenten conjuntament a la demanda de treball, i la rotació de personal és alta, tant per a empleats públics com privats. Malgrat que darrerament l'Arquitectura sueca s'està Internacionalitzant, i que el nivell d'anglès entre la població és molt elevat, no només es valora molt la capacitat de parlar suec, sinó que el desconeixement de l’idioma pot esdevenir un obstacle per accedir al mercat laboral i pel desenvolupament professional.

En conclusió, si bé s'assumeix que la incertesa a nivell econòmic de l'entorn europeu tindrà també el seu efecte en l'àmbit de Suècia, de moment s'espera que en el futur pròxim continuï l'alta demanda d'arquitectes i la baixa taxa d'atur en el sector.

Joaquim Tarrasó, arquitecte. Corresponsal del COAC a Göteborg, Suècia.

Més informació:

https://www.arkitekt.se/wp-content/uploads/2016/09/SA_Branschrapporten_Webb.pdf

https://www.arkitekt.se/information-for-foreign-architects-looking-for-work-opportunities-in-sweden/

http://www.saco.se/en/omstart/swedish-educational-system/choose-your-education/architecture/

http://www.chamber.se/nyheter/stockholm-vaxer-snabbast-i-europa-2.htm

Versió per a imprimirPDF version

Tornar