Vista de rio de Janeiro desde un dron.

Rio de Janeiro 2020 UIA, primera capital mundial de l'arquitectura.

© Frank Kehren (flickr Creative Commons)

La ciutat del Crist Redemptor, va ser triada per la UNESCO com la primera Capital Mundial de l'Arquitectura el 2020. La iniciativa forma part d'un acord signat entre la UNESCO i la Unió Internacional d'Arquitectes (UIA).

Les principals raons per les quals Rio va ser escollida tant com a seu del Congrés com a Capital Mundial de l’Arquitectura són pràcticament les mateixes. En primer lloc, pel seu un patrimoni històric arquitectònic de més de 450 anys, que va des de l'arquitectura colonial del naixement del país, passant pel modernisme inspirat en Le Corbusier, fins a la més moderna arquitectura actual dels nous museus de la ciutat. I en segon lloc, per la potència del paisatge d’aquesta ciutat meravellosa.

En el proper Congrés Mundial de la UIA, Rio de Janeiro serà fòrum internacional de debat, sota el lema "Tots els mons. Un sol món " amb l'objectiu de dialogar sobre el creixement de les ciutats al segle XXI, afectades per migracions, canvis climàtics, noves tecnologies, transitorietat i interculturalitat.

Aquesta ciutat ha estat sempre un lloc d'acolliment, oberta tant a la gran quantitat d’estrangers (europeus en la seva majoria) que van desembarcar a Brasil, com a les múltiples migracions internes. Durant tot aquest temps la població ha necessitat tot tipus d'edificacions, transformant el paisatge, i en innombrables ocasions construint assentaments que s'han arrelat en el terreny sense ordre ni permís, sense control ni planejament programat.

Durant els anys 60 la ciutat va rebre grans migracions, majoritàriament procedents d'àrees rurals a la recerca de treball i progrés. En el procés d'urbanització, la població va ocupar el sòl de forma desigual. A la perifèria, que augmentava a un ritme accelerat i sense cap tipus d'infraestructura, es concentrava cada vegada més un major nombre de persones.

A la dècada dels 80, amb altes taxes de creixement a les ¨faveles¨, les obres del metro continuaven estenent-se en les zones més benestants de la ciutat, produint barris més revalorats i densos. En aquesta època es dona inici a polítiques de protecció d'àrees de conservació ambiental.

Als 90, es van realitzar intervencions puntuals per a dotar d'infraestructura a alguns llocs que conformaven petites centralitats i es van construir vies rodades per connectar les perifèries. Amb una escassa inversió en transport públic, la mobilitat urbana requeria de l'ús del transport individual.

A inicis de segle, la ciutat va allotjar els Jocs Panamericans, el Mundial de Futbol i els Jocs Olímpics, realitzant grans inversions en àrees esportives i en infraestructura viària. A més, es van realitzar diversos projectes temàtics com la Ciutat de la Samba, la Ciutat de la Música o l'ambiciós Port Meravella, la intenció era revitalitzar certes àrees estratègiques de la ciutat.

Actualment, la ciutat disposa d'escasses àrees d'expansió, els residents continuen creixent i la demanda d’habitatges pressiona el mercat immobiliari, provocant majors densitats urbanes. La població de baixa renda que és la que més creix, no té lloc on viure i envaeix àrees verdes preservades. L'actual infraestructura no aconsegueix atendre les demandes d'aquest creixement incontrolat i s'originen grans tensions i desigualtats socials.

En aquest context de gran metròpoli que necessita d'una millora de les àrees residencials existents, un avanç en la infraestructura de serveis, transports públics col·lectius per recórrer les grans distàncies i amb més de la meitat de la població vivint a la perifèria, enfronta el segle XXI.

Rio, una megalòpolis, exemple de globalitat i ara àgora de discussió social, està a l'ull de l’huracà i es repensa per fer d'aquest lloc una ciutat habitable per als seus habitants, a més de continuar sent la ciutat de la samba, el futbol i el carnaval.

 

Carlos Arribas, arquitecte. Corresponsal del COAC a Rio de Janeiro, Brasil

 

 

 

 

Versió per a imprimirPDF version

Tornar