Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

Més comunicacions del Simposi de Sòl No Urbanitzable

Aquesta setmana publiquem dues noves comunicacions del Simposi de Sòl No Urbanitzable (SSNU) que tindrà lloc el proper més d’octubre a Figueres, Olot i Girona, i que forma part del Congrés d’Arquitectura que està organitzant el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).

Espais de Valor Afegit al Territori (VAT) - Definició i resultats
De Marc Vila Recio

La tendència al creixement urbà mitjançant la construcció d’espais ex novo de les darreres dècades ha passat sovint per sobre de la conservació i restauració d’edificis o zones existents. D’aquesta gestió urbana n’ha resultat l’abandonament d’infraestructures molt diverses (estacions de tren, d’esquí, masies, escoles, fàbriques, magatzems, pedreres, etc.) repartides per tot el territori. La degradació d'aquests espais amb un alt valor afegit, ja sigui per les seves característiques patrimonials, arquitectòniques, culturals o naturals, ha incrementat notablement amb l'esclat de la bombolla immobiliària i la manca de recursos econòmics per mantenir-los, conservar-los o dotar-los d’un ús.

Es tracta d’espais que actualment no tenen cap ús ni interacció amb el territori que els envolta, però que la seva rehabilitació podria satisfer les necessitats de l’administració i societats actuals: en un context de crisi econòmica, on a més a més es valora el sòl com un recurs escàs i que cal preservar de la construcció massiva, cal reinventar els espais existents dotant-los de nous usos.

Els espais de Valor Afegit al Territori (en endavant VAT) responen a aquest perfil descrit, es consideren un recurs que cal aprofitar i dotar d’una nova activitat. Els estudis de coneixement d’aquests indrets han posat en relleu la gran quantitat de VAT que hi ha repartits per tot el territori català.

La realitat que envolta els espais en desús a Catalunya és molt latent i encara més en context de crisi on a través del tancament d’establiments, molts queden en desús i inicien un trànsit cap a l’abandonament. Tot i així, aquesta dinàmica de construcció i abandonament d’infraestructures és també herència de dècades i fins i tot, segles anteriors.

Observant el territori i l’abundància d’espais abandonats que s’hi troben, ens preguntem quines segones oportunitats poden tenir aquests espais, quines característiques tenen i si disposen d’atributs comuns. D’aquesta manera s’ha decidit iniciar aquest projecte de coneixença del passat, present i futur dels espais VAT i del territori en què s’hi ubiquen.

· Baixa't la comunicació completa


Els Riscos Naturals com a Ordenadors del Territori: el cas dels incendis forestals. El sòl no urbanitzable com a principal implicat
De Marta Serra

Els riscos naturals són fenòmens intrínsecs d'un territori que es manifesta canviant per naturalesa. Aquest estudi se centra en el cas dels incendis forestals i la seva integració en l'ordenació territorial de Catalunya. El punt de partida se centra en l'existència d'una anàlisi del risc d'incendi forestal per a la regió catalana que pot permetre una integració d'aquesta informació en el planejament territorial i urbanístic per tal que tant el territori com la societat esdevinguin més resilients a aquest fenomen natural.

L'objectiu del treball és identificar aquells aspectes presents, o que calgui millorar, en l'àmbit de la qualitat i disponibilitat de la informació sobre l'anàlisi del risc d'incendis, així com els processos inherents en la planificació i gestió dels riscos naturals per tal de dur a terme una integració efectiva en l'ordenació territorial de Catalunya.

L'anàlisi dut a terme ha permès observar que el tractament dels incendis forestals en el planejament territorial sempre va adjunt (i exclusivament) al Sistema d'Espais Oberts, és a dir, al Sòl No Urbanitzable. Aquesta vinculació directa entre el fenomen i la classificació del sòl fragmenta el caràcter transversal d'aquest risc i no considera de manera efectiva la interacció entre el sòl forestal i l'urbà, escenari totalment present a Catalunya a través de les urbanitzacions i el creixement urbà dispers.

D'aquesta manera, els incendis forestals segueixen essent un problema per als béns i persones en el moment que el foc topa amb les cases. La vulnerabilitat de la societat vers aquest risc natural és latent i pot créixer amb els escenaris de canvi climàtic. Així doncs el planejament territorial i urbanístic es presenta com una eina indispensable per construir una societat i territori més resilient.

· Baixa’t la comunicació completa





Accedeix al portal web del Simposi de Sòl No Urbanitzable




13/09/2016
Tornar