La pandèmia continua agreujant la desacceleració del sector

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El COAC ha analitzat, en una convocatòria oberta als mitjans de comunicació, el visat de construcció i rehabilitació a Catalunya de l’any 2020. L’estudi s’ha fet a partir dels projectes d’execució d’obra visats, obligatoris per començar obres de nova planta i de gran rehabilitació. Les conclusions de l'anàlisi proporcionen les dades més fiables del que en el futur immediat es construirà al territori.

Desacceleració en un sector marcat per un model tradicional
L’any 2020 la superfície visada a Catalunya ha baixat un 17% respecte l’any anterior. L’estat d’alarma va suposar una caiguda important del visat de projectes a l’abril, amb una tímida recuperació posterior que en conjunt no ha estat la suficient. 

La baixada s’explica sobretot perquè la Demarcació de Barcelona, motor de la tímida recuperació dels anys anteriors, ha seguit disminuint en superfície visada. Pel que fa a l’habitatge, les dades indiquen una caiguda de la superfície visada de prop del 22% respecte el 2019, disminució molt acusada a la Demarcació de Barcelona, i en especial a la seva capital, on la superfície visada d’habitatge ha caigut gairebé un 32%.

Al juliol el COAC ja advertia de la desacceleració del sector, marcat per un model tradicional protagonitzat pels projectes residencials d’obra nova i una activitat de rehabilitació testimonial i en constant línia plana. Seguim doncs insistint en l’evident necessitat de pensar en com revertir la situació de forma més estratègica, deixant que el sector tingui també protagonisme en la recuperació econòmica del país i en la resposta als reptes i compromisos amb els ODS i la resposta al cavi climàtic, prioritzant els projectes de renovació urbana amb polítiques i instruments que la facin possible.

PRINCIPALS FETS I DADES
1.- La desacceleració ens situa a nivells del 2017. Els 3.917.395 m2 visats suposen un 17% menys que el 2019, i ens situen a valors iguals que al 2017. Es constata que la tendència negativa identificada a finals del 2019 s’ha mantingut fins ara, agreujada per la pandèmia.

2.- La desacceleració s’ha fet notar sobretot i de manera continuada fins a l’octubre, tot i que els efectes més bruscs de l’estat d’alarma i el confinament més rigorós es van notar a l’abril. En aquells moments d’incertesa, quan fins i tot es van haver d’aturar les obres, l’activitat de visat de projectes també es va alentir. A partir de l’octubre hi ha hagut més activitat, i caldrà veure si es tracta de l'habitual efecte “final d’any” o bé són els primers brots de la recuperació.

3.- La desacceleració és homogènia a tot el territori. Totes les demarcacions l’han patit de forma important, amb percentatges de caiguda que oscil·len entre el 35% a Tarragona i el 8% a Lleida.
A la Demarcació de Barcelona, la superfície visada és de 2.582.059 m2, gairebé 18% menys que l’any anterior. La ciutat de Barcelona presenta una caiguda molt més suau, del 5%, i són els projectes de no habitatge els que han aconseguit frenar la davallada, perquè en el cas de l’habitatge la superfície visada ha caigut gairebé un 32%.

4.- L’obra nova, que segueix sent majoritària en superfície visada, cau un 18%, i la rehabilitació un 11%. La rehabilitació continua arrossegant una tendència preocupant de decreixement, amb una superfície total visada que no arriba al milió de m2, situant-la a nivells similars als del 2015, en plena sortida de la crisi anterior.

5.- La creació d’habitatge continua en davallada. L’any s’ha tancat amb 11.919 habitatges visats, gairebé un 25% menys que l’any anterior. Després de constatar-se una tendència de creixement pràcticament sostinguda des dels inicis de la recuperació, les dades del 2020 demostren una caiguda acusada. És a la Demarcació de Barcelona on trobem l’explicació: l’important descens de superfície visada, prop de 500.000 m2, és d’habitatge. En números absoluts, en aquesta demarcació s’han visat 3.155 habitatges menys que el 2019, nombre que té molt a veure amb les males xifres de la ciutat de Barcelona.

PROPOSTES DEL COAC
És evident que calen més polítiques d’impuls a la rehabilitació i una aposta decidida de les administracions per establir un marc regulador i un conjunt d’instruments de finançament que promoguin l’eficiència energètica, la renovació d’edificis i el desplegament de fonts renovables als edificis, barris i districtes, tal com requereix la Comissió Europea.

Sota aquesta premissa, des del COAC seguim treballant en el Pacte Nacional per a la Renovació Urbana, que té com a objectiu articular polítiques de renovació urbana, incloent-hi les relatives a la conservació i millora dels parcs edificats i els entorns urbans, esdevenint un instrument clau vinculat a l’Agenda Urbana de Catalunya.

El passat setembre, les divuit institucions que integren el Consell Estratègic −entre les quals hi ha col·legis professionals, l’administració i associacions municipals− van signar la Declaració de suport al Pacte, el punt de sortida per iniciar els treballs per a l’elaboració de la iniciativa, que permetran planificar, potenciar i incentivar les actuacions dirigides a promoure la renovació urbana, buscant tenir un entorn més sostenible i que contribueixi a la millora de la salut i benestar de les persones a casa nostra.

Renovació Urbana per generar beneficis socials i econòmics
No tan sols es tracta de reduir la factura energètica i les emissions. La renovació pot obrir moltes portes i generar beneficis socials, mediambientals o econòmics de gran abast. Amb la mateixa intervenció, els edificis es poden fer més saludables, ecològics, interconnectats dins el barri, més accessibles, resilients a fenòmens naturals extrems i equipats amb punts de recàrrega per a mobilitat electrònica i aparcament de bicicletes. Els edificis intel·ligents poden aportar dades essencials que respectin la privacitat per a la planificació i els serveis de la ciutat. Una renovació a fons pot reduir la pressió sobre la construcció de zones verdes, ajudant a preservar la natura, la biodiversitat i les terres agrícoles fèrtils.

La inversió en edificis també pot donar una empenta molt necessària a l’ecosistema de la construcció i a l’economia en general. Les obres de renovació requereixen molta mà d’obra, creen llocs de treball i inversions vinculades a cadenes de subministrament sovint locals, poden generar demanda d’equips d’alta eficiència energètica i de recursos i aportar valor a llarg termini a les propietats. Això pot ser molt valuós per a un sector en què més del 90% dels operadors són pimes, molt afectades per l’impacte econòmic de la crisi Covid-19.

Propostes concretes per als Fons Europeus New Generation
Conscients d’aquesta situació, el COAC ha presentat a les conselleries de Territori i Sostenibilitat i d’Empresa i Coneixement diferents projectes específics pel que fa al destí dels Fons europeus New Generation al nostre país:

1 - Potenciació del “Passport-e o Llibre de l’Edifici Existent” document per conèixer la situació i el potencial real de l'upgrade dels edificis.
2 - Implantació d’oficines facilitadores de la rehabilitació als barris i municipis per impulsar i  agilitzar la rehabilitació.
3 - COAC LAB, per tal de contribuir a potenciar la innovació i actuar de nexe d'unió entre nous perfils professionals d'arquitectes i empreses que necessitin innovar.
4 - Establiment de criteris de salut en la rehabilitació de centres educatius per la seva incidència directa en el benestar dels infants.
5 - Acció conjunta amb altres entitats i administracions per treballar des de Barcelona amb el concepte New Bauhaus.
6 - Biociutats i territori. Aposta per a la implantació de l’economia verda i circular a partir del cicle de industrialització de la fusta com a material de construcció a través de la cadena d’Industrialització Circular i Avançada de Fusta Estructural i Gestió Forestal Sostenible de Catalunya (en col·laboració amb el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya/ Departament de Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya).

Les altres mesures que creiem indispensables són:
7 - Impuls a la rehabilitació a través de plans de barris als municipis de tot el territori.
8 - Foment de la rehabilitació a través de fiscalitat i mesures econòmiques (veure document de propostes del COAC).
9 - Foment de la rehabilitació a través de la revisió i la millora de l’actual normativa en vigor.
10 - Impuls a la rehabilitació dels equipaments públics.
11 - Revisió i modificació -amb interpretació oberta, raonable i socialment responsable- dels criteris d’ús de diferents espais i edificis en desús en el parc construït.

Consulteu la nota de premsa completa
Consulteu els gràfics de Visat

12/01/2021
Tornar