Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
Dimecres Tecnològics

Parlem de protecció d'incendis als Dimecres Tecnològics en línia

Imatge: 
© Wikimedia
Després de l'èxit de la sessió "Mesures passives de protecció contra incendis", celebrada el passat mes d'abril, el Grup de Treball d'Instal·lacions torna a programar la xerrada per a aquells interessats que no van poder seguir-la en directe. Aquesta segona edició es farà el dimecres 10 de juny a les 11 h.

Presentarà l'acte Pere Castelltort, secretari de la Junta de Govern del COAC. Seguidament, comptarem amb la participació de l'arquitecte Xavier Solé, del Departament de Llicències i Inspecció del Districte d'Horta-Guinardó de Barcelona, que compta, entre altres, amb la Certificació de Nivell Bàsic i Avançat de Tècnic en prevenció d’Incendis (Institut de Seguretat Pública de Catalunya, 2013).

La finalitat de la jornada és oferir una visió global i conceptual per entendre què significa el risc d’incendi i com materialitzar en el projecte bàsic el compliment de les prescripcions tècniques en matèria de seguretat en cas d’incendi.

Programa:

1. Teoria de foc: els components, les classes de foc, etapes d’un incendi...
2. Prevenció contra incendis: reacció i resistència al foc, protecció passiva i activa, control de fums, normatives, terminologia
3. Compartimentació: sectorització, tipus d’escales, locals de risc especial, espais ocults, façanes, cobertes
4. Estructura: principal i secundària, lineal i superficial, formigó armat, acer, fusta, fàbrica
5. Evacuació: ocupació, nombre de sortides, recorreguts d’evacuació, protecció d’escales, dimensionat, espai exterior segur, accessibilitat bombers, ascensor emergència
6. Extinció: detecció, alarma, extintors, sistemes hídrics, sistemes d’extinció automàtica d’aigua i químics
7. Projecte bàsic: contingut segons el CTE-SI i apartats del SUA i HS



PDF version

Maneres d'habitar: Precedents i herències de 10 anys del Màster d'Habitatge

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
En el marc del cicle de conferències "Maneres d'habitar", organitzat per l'Escola Sert, el proper dimarts 30 de juny tindrà lloc la sessió "Precedents i herències de 10 anys del Màster d'Habitatge. Construint una visió global de l'habitar", a càrrec dels arquitectes Zaida Muxí i Josep Maria Montaner.

Després de deu anys de pràctica docent en el Màster Laboratori de l'Habitatge Sostenible de l'ETSAB-UPC, els seus codirectors ens explicaran com va sorgir la idea del màster, com es va organitzar i qui n'ha format part com a professors i conferenciants, així com a estudiants. La construcció compartida de coneixement. Aprofundir en el coneixement holístic de l'habitatge. Les herències, són les derivades professionals d'algunes de les persones que van passar pel mateix.

Zaida Muxí, doctora arquitecta. Professora del Departament d'Urbanisme de l'ETSAB. El 2018 va publicar "Dones, cases i ciutats. Més enllà del llindar". Entre 2015 i 2019 va ser directora d'Urbanisme, habitatge, espai públic i via pública de Santa Coloma de Gramenet.

Josep Maria Montaner, doctor arquitecte. Catedràtic de Composició arquitectònica de l'ETSAB. Autor de més de 40 llibres. El 2015 va publicar "L'arquitetura de l'habitatge col·lectiu. Polítiques i projectes a la ciutat contemporània". Entre 2015 i 2019 va ser regidor d'Habitatge i del Districte de Sant Martí de Barcelona.

Cal inscripció prèvia.

La sessió es retransmetrà en directe a través de la plataforma Microsoft Teams. Els inscrits rebran un correu el dia abans amb l'enllaç per accedir a la sessió.

Consulteu les properes conferències del cicle.
PDF version

Maneres d'habitar: Habitar en comunitat

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
En el marc del cicle de conferències "Maneres d'habitar", organitzat per l'Escola Sert, el proper dimarts 16 de juny tindrà lloc la sessió "Habitar en comunitat", a càrrec de l'arquitecte Carles Baiges, de Lacol.

L'habitatge col·lectiu és un àmbit on, paradoxalment, els seus usuaris han tingut poc protagonisme en la seva promoció i definició. Tant en promocions públiques com privades, les unitats de convivència solen arribar un cop acabat l'edifici o, com a molt, durant les últimes fases de disseny. El què i el com es decideix entre la promotora i els equips tècnics. Els seus futurs habitants són éssers desconeguts, abstractes o imaginaris, representats per les normatives o per "el que el mercat vol", el que es ven més i a millor preu, deixant al marge a qui no s'ho pot permetre.

No és el cas de les cooperatives d'habitatge, on la futura comunitat sol ser la impulsora de la promoció, un fet diferencial que té la capacitat de generar un impacte en el procés i en el resultat. Quines són les característiques d'aquest model? Quins els elements necessaris? Quines les potencialitats? Com s'està materialitzant a casa nostra?

Carles Baiges Camprubí és arquitecte per l'ETSAB i màster en Sociologia Urbana per la Universitat van Amsterdam. És un dels socis fundadors de Lacol, una cooperativa d’arquitectes que treballa amb l’arquitectura per a la transformació social, com una eina per a intervenir en l’entorn proper de manera crítica.



La sessió es retransmetrà en directe a través de la plataforma Microsoft Teams. Els inscrits rebran un correu el dia abans amb l'enllaç per accedir a la sessió.

Consulteu les properes conferències del cicle.
PDF version

Maneres d'habitar: Arne Jacobsen a través de l’habitatge

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
En el marc del cicle de conferències "Maneres d'habitar", organitzat per l'Escola Sert, el proper dimarts 9 de juny tindrà lloc la sessió "Arne Jacobsen a través de l’habitatge", a càrrec de l'arquitecte Félix Solaguren-Beascoa.

La conferència es planteja com una revisió de l'obra de l'arquitecte danès Arne Jacobsen dedicada a l'habitatge, des de l'habitatge unifamiliar al col·lectiu. En aquest repàs es podrà veure com evoluciona des d'una línia de treball pròxima a una identitat nacional arrelada en el neoclassicisme, el posterior descobriment de la Modernitat que desembocarà en el pragmatisme ofert per la industrialització i la producció en sèrie, i que serà en definitiva el que li durà el reconeixement internacional.

Félix Solaguren-Beascoa és catedràtic de Projectes Arquitectònics a l'ETSAB des de 2004. Ha publicat diversos estudis sobre Arne Jacobsen: 6 publicacions monogràfiques i múltiples articles, i també ha impartit cursos i conferències a nivell estatal i internacional.


Consulteu les properes conferències del cicle.

PDF version

Pàgines