Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

MÀCULES, pintures de Jordi Soldevila i Segura

Imatge: 
@JordiSoldevila
La Demarcació de les Comarques Centrals del COAC acull a Manresa l'exposició de pintures "MÀCULES", de l'artista Jordi Soldevila i Segura.

Habitualment no prestem massa atenció al terra de la ciutat, ja sigui de pedra, enrajolat, cimentat o enquitranat. El terra que trepitgem cada dia i sobre el qual realitzem la meitat de la nostra vida, passa desapercebut a la nostra mirada. Tenim la vista posada més amunt, a l’horitzó, o fins i tot un xic més amunt. Per això no és habitual contemplar el terra si no és per comprovar on posem els peus i sempre com un acte automàtic o inconscient.

Amb "MÀCULES", l'autor presenta una sèrie on afaga cada fragment de terra real i, un cop aïllat i descontextualitzat del seu pla horitzontal natural, el converteix en una geometria o retrat, únic i irrepetible, fent de la sèrie completa un gran mapa de la imperfecció de Barcelona.

Inauguració: Dijous 21 de desembre a les 18:00h

PDF version
Vapor Aymerich, Amat i Jover

Exposició: Dibuixant la fàbrica

Imatge: 
Imatge: © Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

La seu del COAC a Terrassa acull, des del 21 de novembre fins al 22 de gener, l'exposició Dibuixant la Fàbrica. Vapor Aymerich, Amat i Jover, de l’arquitecte Toni Crusellas. 

El mateix artista escriu: Vaig aprendre a dibuixar amb eines de precisió (regla i compàs) a l’escola. Més tard, a la universitat, em van ensenyar a fer-ho a mà alçada amb la màxima fidelitat possible a la “realitat”. A partir d’aleshores, al llarg de la meva vida professional no he deixat de dibuixar, sempre amb el dibuix com a eina fonamental per als meus projectes arquitectònics. He fet molts dibuixos de pensament, d’imaginació i no tants de representació. 

Fa un parell d’anys vaig acompanyar en algunes trobades un grup de dibuixants de carrer (Urban Sketchers) de la meva ciutat. En una trobada en concret, la que es va fer al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), vaig fer dos dibuixos ràpids que són presents en aquesta mostra. 

Vaig anar practicant el plaer de dibuixar diferents paisatges urbans fins que un company em va suggerir fer-ne una exposició, però no em va atraure la idea de mostrar un recull de dibuixos de diversos llocs sense relació i vaig pensar en realitzar un projecte centrat en un sol edifici d’interès i d’una complexitat que em permetés desenvolupar el tipus de dibuix que he descobert que m’agrada més, el dibuix d’estudi. 

Per dur a terme aquest treball d’estudi, he utilitzat dues eines per a mi complementàries: el dibuix i la fotografia (analògica en blanc i negre). Amb la primera eina expresso amb més facilitat les formes i, amb la segona, la llum (seria més correcte parlar d’ombres, potser). Tant l’una com l’altra són mitjans amb un cert nivell d’abstracció amb el qual em sento molt còmode. La tecnologia digital que utilitzo per al muntatge final em dona la llibertat per crear de la mateixa manera tant en el dibuix com en la fotografia; pensar lentament abans (documentar-me, pensar, mirar, sentir...), executar ràpid i tornar a pensar lentament després (editar lleugerament, no més enllà de l’equivalent fotogràfic del procés de “revelar”, descobrir...). 

Veureu en aquesta mostra un contrast important entre diferents tipus de dibuix, entre diferents elements gràfics, també contrastos tonals importants en les fotografies i, ésclar, en les diferents dimensions de les imatges, alternades i a vegades contraposades. Sempre m’han interessat els contrastos, els contrapunts, les polaritats, i intento tractar-los com a complementaris, no com a oposats, ja que sempre estan units d’alguna manera. 

També hi trobareu una cosa comuna a totes les imatges: la corba, element fascinant de l’arquitectura de Muncunill i que he volgut representar mitjançant línies sempre dinàmiques en el dibuix i en les fotografies, en el “pentinat” que fa la llum en les superfícies que genera la corba. 

Finalment, vull dir que aquest projecte no només ha suposat un treball d’interpretació gràfica d’un edifici històric o fins i tot de comunicació, sinó que principalment ha estat un treball d’aprenentatge personal tot observant el treball que he fet. Perquè, com va dir Lacan:“Allò que fas sap el que tu ets” 

 

Si voleu donar la vostra opinió o contrapunt us podeu adreçar a: acrusellas@coac.net  

 

PDF version

Exposición 'Vivir en comunidad en las cooperativas de vivienda'

La sala de exposiciones Pia Almoina de la Demarcación de Girona del COAC acoge del 4 de diciembre de 2023 al 18 de febrer de 2024 la exposición 'Vivir en comunidad en las cooperativas de vivienda', en la que se recogen 19 experiencias de vivienda cooperativa en cesión de uso que ya están en marcha en Barcelona.

La ciudad de Barcelona es pionera en el modelo en el estado, gracias al esfuerzo del sector y al apoyo de la administración. En esta muestra se pueden ver datos de los 7 proyectos que ya están en convivencia, además de los que ya tienen solar o edificio adjudicado y están llevando a cabo su proyecto. 16 de los proyectos se encuentran en solares y edificios cedidos por el Ayuntamiento, mientras que 3 están en espacios privados. Estos proyectos ya representan más de 400 viviendas.

Este evento forma parte del ciclo 'Impulsamos la vivienda cooperativa en la ciudad de Girona', que se está llevando a cabo en el Centro Cultural La Mercè de Girona con el objetivo de establecer las bases que permitan crear un primer grupo de personas interesadas en tener un proyecto de vivienda cooperativa autogestionado, comunitario y arraigado en la ciudad de Girona.

¿Qué es la vivienda cooperativa?
A diferencia de las viviendas convencionales, esta modalidad fomenta la vida comunitaria y el apoyo mutuo, con viviendas que ayudan a combatir la soledad y el individualismo. A menudo, también tienen un impacto positivo en los barrios, ya que destinan locales comerciales a iniciativas del barrio o pisos sociales a personas más vulnerables. Además, la financiación ética marca un proceso de autopromoción que permite reducir el precio final y en el que la economía generada se reinvierte en economía social y solidaria. Esto, sumado al apoyo de la administración, permite reducir alrededor del 50% la aportación inicial que hacen los vecinos.

Un concepto de vivienda donde la propiedad es colectiva, lo que evita la especulación e imposibilita la generación de plusvalías o el lucro individual. De hecho, las personas socias pueden hacer uso indefinido de su vivienda y de los espacios comunitarios, y en caso de abandonar la cooperativa, recuperan la aportación de capital inicial. Aunque en Cataluña es un modelo de reciente implementación, hay países donde esta práctica tiene un amplio recorrido, como es el caso de Dinamarca, Uruguay, Suiza y Alemania.

Organiza
Ayuntamiento de Barcelona e Instituto Municipal de Vivienda y Rehabilitación de Barcelona / Concejalía de Vivienda y Rehabilitación Instituto Municipal de la Vivienda y Rehabilitación de Barcelona / La Dinamo

Comisariado
Lacol
Barcelona Regional BR
Josep Bohigas (director)
Maribel Cadenas
Susanna Garcia
Miquel Pybus

PDF version

Exposició 'Viure en Comunitat en les cooperatives d’habitatge'

La sala d’exposicions Pia Almoina de la Demarcació de Girona del COAC acull del 4 de desembre de 2023 al 18 de gener de 2024, l’exposició ‘Viure en comunitat en les cooperatives d’habitatge’, en la qual es recullen 19 experiències d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús que ja estan en marxa a Barcelona.

La ciutat de Barcelona és capdavantera del model a l’estat, gràcies a l’esforç del sector i el suport de l’administració. En aquesta mostra es poden veure dades dels 7 projectes que ja hi ha en convivència, més els que ja tenen solar o edifici adjudicat i estan duent a terme el seu projecte. 16 dels projectes es troben en solars i edificis cedits per l’Ajuntament, mentre que 3 són en espais privats. Aquests projectes ja suposen més de 400 habitatges.

Cicle impulsem l'habitatge cooperatiu a la ciutat de Girona
Aquesta exposició s’emmarca en el cicle ‘Impulsem l’habitatge cooperatiu a la ciutat de Girona’ que s’està duent a terme al Centre Cultural La Mercè de Girona amb l’objectiu d’establir les bases que permetin crear un primer grup de persones interessades en què hi hagi un projecte d’habitatge cooperatiu autogestionat, comunitari i arrelat a la ciutat de Girona.

Què és l’habitatge cooperatiu?
A diferència dels habitatges convencionals, aquesta modalitat fomenta la vida comunitària i el suport mutu, amb habitatges que ajuden a combatre la soledat i l’individualisme. Sovint també tenen un impacte positiu en els barris, ja que destinen els locals comercials a iniciatives del barri, o els pisos socials a persones més vulnerables. A més, el finançament ètic marca un procés d’autopromoció que permet reduir el preu final i en què l’economia que es genera es reinverteix en economia social i solidària. Això, sumat al suport de l’administració, fa que es permeti rebaixar al voltant d’un 50% l’aportació inicial que fan els veïns.

Un concepte d’habitatge on la propietat és col·lectiva, fet que evita l’especulació i impossibilita la generació de plusvàlues o el lucre individual. De fet, les persones sòcies poden fer ús indefinit del seu habitatge i dels espais comunitaris, i en cas de deixar la cooperativa, recuperen l’aportació de capital inicial.
Malgrat que a Catalunya és un model de recent implementació, hi ha països on aquesta pràctica té un ampli recorregut, com és el cas de Dinamarca, Uruguai, Suïssa i Alemanya.

Organitza
Ajuntament de Barcelona i l'Institut Municipal d'Habitatge i Rehabilitació de Barcelona / Regidoria d'Habitatge i Rehabilitació Institut Municipal de l'Habitatge i Rehabilitació de Barcelona / La Dinamo

Comissariat
Lacol
Barcelona Regional BR Josep Bohigas (director)
Maribel Cadenas
Susanna Garcia
Miquel Pybus

PDF version

Pàgines