Exposició: "7 Temples. Les formes del culte en l’arquitectura de Federico Llorca"
Imatge:
© Fornells Pla
L'exposició "7 Temples. Les formes del culte en l'arquitectura de Federico Llorca", organitzada per la Demarcació de l'Ebre i que ja es va poder veure l'any passat a la seu del COAC, es pot visitar ara, fins al 30 de setembre, a l'Església Parroquial dels Dolors, a Tortosa.
La dilatada trajectòria professional de l’arquitecte Federico Llorca Mestre (Tortosa, 1920-1999) el va permetre abordar, al llarg de gairebé 50 anys d'activitat, molt diverses categories de projectes arquitectònics. D’entre la seva extensa producció, la present exposició se centra en algunes de les seves propostes d’edificis per al culte catòlic.La selecció d’esglésies que presenta aquesta mostra dona compte de set espais sacres, tots ells de nova planta o de gran reforma, redactats en el breu lapse de temps que transcorre de 1959 a 1967, pràcticament en paral·lel a la convocatòria i el desenvolupament de l’ecumènic Concili Vaticà II. En aquest context de demanda de renovació eclesiàstica i d’adaptació litúrgica als nous temps cal entendre l’esforç de l’arquitecte Llorca per donar resposta a les exigències de la vida religiosa moderna.
Aquest plantejament portà l’autor a reflexionar sobre el fons i la forma dels temples; a revisar les diferents escales de l’edifici arribant, en alguns d’ells, a dissenyar-ne el mobiliari litúrgic i, fonamentalment, a intervenir en el binomi espai-llum on l’arquitecte tortosí assoleix els resultats més satisfactoris. Des del funcionalisme dels espais on els fidels són actors principals del ritual fins al dramatisme de la llum acolorida pels vitralls, tots els aspectes han estat devotament pensats i hàbilment esbossats en nom de l’experiència religiosa. Un ambient d’espiritualitat aconseguit, també, gràcies a l’estreta col·laboració amb altres disciplines artístiques. Tot plegat, un metòdic i fruitós tempteig de solucions arquitectòniques per tal d’aproximar-se plàsticament i sensorial al temple idoni i, en definitiva, a facilitar l’apropament a Déu.
Amb un llenguatge decididament renovador i sense oblidar l’austeritat preconitzada per l’Església catòlica, Federico Llorca dissenyà noves formes arquitectòniques per al culte constituint-se en precursor de la modernitat sacra a l’extens àmbit de la històrica Diòcesi de Tortosa.
TEMPTEIG DEL TEMPLE MODERN, A. López Daufí, arquitecte
Prorrogada l'exposició "Reconstrucció de l'església de Sant Pere després de la Guerra Civil", a Figueres
Imatge:
© Dibuix de la perspectiva interior de St. Pere. Josep Maria Seggarra, Amadeu Llopart i Enric Móra. Arxiu de l’església de Sant Pere. Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà
Prorrogada fins al 8 de març
El dijous 24 de setembre, s'inaugura a la Delegació de l'Alt Empordà del COAC l'exposició Reconstrucció de l'església de Sant Pere després de la Guerra Civil, que s'uneix al conjunt d'actes que commemoraran el mil·lenari de l'Església de Sant Pere de Figueres (1020-2020) amb els que es donarà a conèixer la història de l'edifici. Aquest acte estarà precedit per la conferència Sant Pere i la reconstrucció de la ciutat en la postguerra, a càrrec de l'arquitecte Joan Falgueras, que tindrà lloc al Cercle Sport de Figueres.
La mostra Reconstrucció de l'església de Sant Pere després de la Guerra Civil dóna a conèixer el procés de reconstrucció a través dels plànols de l'avantprojecte dels arquitectes barcelonins Amadeu Llopart, Enric Mora i Josep Maria Segarra. Aquesta ha comptat amb la col·laboració de l'arquitecte Joan Falgueras, que ha investigat el període de la reconstrucció de l'església després de la destrucció que patí, fruit dels espolis i incendis de la Guerra Civil (1936-1939).
Com a fet destacable, l'exposició inclourà un recull de 20 documents fins ara inèdits referents a les propostes sobre les quals treballà l'arquitecte figuerenc Pelayo Martínez Paricio (1898-1978) entre el 1939 i fins pocs dies abans que es posés la primera pedra del Projecte de Reconstrucció signat pels arquitectes barcelonins.
La documentació de l'església, que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i està protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, procedeix, per una banda, de l'Arxiu de l'Església de Sant Pere, i de l'altra, del Fons Pelayo Martínez Paricio que custodia l'Arxiu Històric del COAC, a Girona.
Aforament limitat.
La mostra Reconstrucció de l'església de Sant Pere després de la Guerra Civil dóna a conèixer el procés de reconstrucció a través dels plànols de l'avantprojecte dels arquitectes barcelonins Amadeu Llopart, Enric Mora i Josep Maria Segarra. Aquesta ha comptat amb la col·laboració de l'arquitecte Joan Falgueras, que ha investigat el període de la reconstrucció de l'església després de la destrucció que patí, fruit dels espolis i incendis de la Guerra Civil (1936-1939).
Com a fet destacable, l'exposició inclourà un recull de 20 documents fins ara inèdits referents a les propostes sobre les quals treballà l'arquitecte figuerenc Pelayo Martínez Paricio (1898-1978) entre el 1939 i fins pocs dies abans que es posés la primera pedra del Projecte de Reconstrucció signat pels arquitectes barcelonins.
La documentació de l'església, que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i està protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, procedeix, per una banda, de l'Arxiu de l'Església de Sant Pere, i de l'altra, del Fons Pelayo Martínez Paricio que custodia l'Arxiu Històric del COAC, a Girona.
Aforament limitat.
Horari de visita: de dilluns a divendres de 9 a 13 hores. Si esteu interessats a concertar una visita programada, cal que truqueu al 972 50 50 33 o envieu un correu a mvila@coac.cat, i deixeu les vostres dades de contacte.
Catàleg "Reconstrucció de l'església de Sant Pere després de la Guerra Civil".
Amb la col·laboració de: Catàleg "Reconstrucció de l'església de Sant Pere després de la Guerra Civil".
El bambú com a material constructiu. Instal·lació a plaça Nova en el marc del Dia Mundial del Bambú
El proper divendres 18 de setembre, en el marc de la celebració del Dia Mundial del Bambú - organitzada per la World Bamboo Organization i que es podrà seguir en directe per Zoom-, es podrà visitar al vestíbul del COAC a plaça Nova una petita instal·lació amb una mostra de diferents projectes construïts amb bambú, així com xerrades on s'aprofundeix en el coneixement d'aquest material.
El bambú, utilitzat com a material constructiu, és de les opcions més sostenibles que es poden trobar actualment: principalment per la gran capacitat de captació de CO2 que té la planta, així com per la seva renovabilitat, ja que pot créixer fins a 1m cada dia. A més, les seves propietats físico-mecàniques són comparables a les de l'acer i, si també es té en compte la seva calidesa i bellesa, no és d'estranyar que el seu ús arreu del món s'estigui extenent.
Des del COAC, i amb l'objectiu de difondre l'ús d'aquest material, ja es van incloure tallers de construció amb bambú a les Festes d'Arquitectura de Les Corts i del Baix Llobregat, celebrades en el marc de la Setmana d'Arquitectura 2020. Els tallers, liderats per l'equip de BambooHUB, es complementen amb un vídeo explicatiu amb informació addicional sobre aquest material.
El bambú, utilitzat com a material constructiu, és de les opcions més sostenibles que es poden trobar actualment: principalment per la gran capacitat de captació de CO2 que té la planta, així com per la seva renovabilitat, ja que pot créixer fins a 1m cada dia. A més, les seves propietats físico-mecàniques són comparables a les de l'acer i, si també es té en compte la seva calidesa i bellesa, no és d'estranyar que el seu ús arreu del món s'estigui extenent.
Des del COAC, i amb l'objectiu de difondre l'ús d'aquest material, ja es van incloure tallers de construció amb bambú a les Festes d'Arquitectura de Les Corts i del Baix Llobregat, celebrades en el marc de la Setmana d'Arquitectura 2020. Els tallers, liderats per l'equip de BambooHUB, es complementen amb un vídeo explicatiu amb informació addicional sobre aquest material.
Exposició del premi suís Distinction Romande d’Architecture
Imatge:
Distinction Romande d’Architecture
A partir del proper 1 d'octubre es podrà visitar a la sala d'Exposicions i a l'Altell de plaça Nova l’exposició Distinction Romande d’Architecture - DRAIIII.
La Distinction Romande d’Architecture és un premi que s'atorga cada 4 anys i que té com a objectiu promoure i divulgar les obres d'arquitectura de qualitat finalitzades a la regió francòfona de Suïssa, conscienciar a la ciutadania sobre el rol cultural i responsable de l'arquitectura i fer valdre el compromís amb la qualitat arquitectònica.
Històricament l'arquitectura de la Suisse Romande ha assumit una importància de pes en l'àmbit de l'arquitectura suïssa i internacional. Le Corbusier, per descomptat, però també Alexandre Laverrière, Marc Piccard, Alberto Sartoris, Jean Tschumi, Jeanne Bueche, Frenand Dumes, els enginyers Robert Maillart i molts més. En el cas específic de Ginebra: Maurice Braillard, la generació d'arquitectes actius després de la Segona Guerra Mundial, com Marc Joseph Saugey, André Gaillard, François Maurice, George Addor o els germans Honneger, que han realitzat obres importants de gran qualitat de les quals cal destacar una sèrie de Cités Nouvelles, considerades a l'avantguarda de l'urbanisme de la seva època.
Al llarg d'aquests últims decennis l’arquitectura romande ha conegut un nou impuls per part d'una nova generació de professionals en el camp de l'arquitectura, paisatge i enginyeria civil.
La Distinction Romande d’Architecture, en la seva quarta edició, DRAIIII, comissariada pels arquitectes Nicola Regusci i Xavier Bustos, no fa més que confirmar aquesta tendència; d'un costat pel gran nombre de candidatures presentades, més de tres-centes, i d'altra banda per la qualitat dels projectes i la varietat dels seus programes i tipologies.
El catàleg DRAIIII presenta una àmplia mostra d'obres de qualitat realitzades per professionals de talent i promoguda per institucions públiques i promotors privats molt sensibles a temes socials i de sostenibilitat lligats al territori.
L’exposició DRAIIII es compon de 12 mòduls que mostren els 26 projectes seleccionats per un jurat internacional, a través del dibuix i les maquetes, però també amb la incorporació d'objectes oposats que han aportat els autors de les obres, compartint un material sensible relacionat amb el procés de projecte i la seva materialització.
Tant el disseny del suport expositiu com la identitat visual i la concepció del catàleg han sorgit de la col·laboració entre estudiants de les Hautes Écoles de Ginebra, HEAD i HEPIA.
Organitza:
Amb el suport de:
Amb la col·laboració de:
La Distinction Romande d’Architecture és un premi que s'atorga cada 4 anys i que té com a objectiu promoure i divulgar les obres d'arquitectura de qualitat finalitzades a la regió francòfona de Suïssa, conscienciar a la ciutadania sobre el rol cultural i responsable de l'arquitectura i fer valdre el compromís amb la qualitat arquitectònica.
Històricament l'arquitectura de la Suisse Romande ha assumit una importància de pes en l'àmbit de l'arquitectura suïssa i internacional. Le Corbusier, per descomptat, però també Alexandre Laverrière, Marc Piccard, Alberto Sartoris, Jean Tschumi, Jeanne Bueche, Frenand Dumes, els enginyers Robert Maillart i molts més. En el cas específic de Ginebra: Maurice Braillard, la generació d'arquitectes actius després de la Segona Guerra Mundial, com Marc Joseph Saugey, André Gaillard, François Maurice, George Addor o els germans Honneger, que han realitzat obres importants de gran qualitat de les quals cal destacar una sèrie de Cités Nouvelles, considerades a l'avantguarda de l'urbanisme de la seva època.
Al llarg d'aquests últims decennis l’arquitectura romande ha conegut un nou impuls per part d'una nova generació de professionals en el camp de l'arquitectura, paisatge i enginyeria civil.
La Distinction Romande d’Architecture, en la seva quarta edició, DRAIIII, comissariada pels arquitectes Nicola Regusci i Xavier Bustos, no fa més que confirmar aquesta tendència; d'un costat pel gran nombre de candidatures presentades, més de tres-centes, i d'altra banda per la qualitat dels projectes i la varietat dels seus programes i tipologies.
El catàleg DRAIIII presenta una àmplia mostra d'obres de qualitat realitzades per professionals de talent i promoguda per institucions públiques i promotors privats molt sensibles a temes socials i de sostenibilitat lligats al territori.
L’exposició DRAIIII es compon de 12 mòduls que mostren els 26 projectes seleccionats per un jurat internacional, a través del dibuix i les maquetes, però també amb la incorporació d'objectes oposats que han aportat els autors de les obres, compartint un material sensible relacionat amb el procés de projecte i la seva materialització.
Tant el disseny del suport expositiu com la identitat visual i la concepció del catàleg han sorgit de la col·laboració entre estudiants de les Hautes Écoles de Ginebra, HEAD i HEPIA.
Organitza:
Amb el suport de:
Amb la col·laboració de: