Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
Jordi Nin

Exposició 'Pell mutant', de l’artista Jordi Nin

Imatge: 
Imatge: © Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

La seu del COAC a Terrassa acull, des del 9 de febrer fins al 20 de març, l'exposició  ‘Pell mutant’ de l’artista Jordi Nin.

En paraules del propi artista, 'Pell mutant’ és un treball fotogràfic d’arqueologia del present que busca els espais migratoris de la ciutat on les persones abandonen els seus missatges. El treball s’ha basat en trobar aquests espais ocults a la distreta mirada del passejant i desxifrar les imatges i missatges de tota mena que se superposen en les parets. Fora de context i a través d’una nova mirada, transforma aquests missatges en una nova dimensió visual, provocant una lectura atenta i estètica d’aquest univers de la ciutat. 

Jordi Nin és un artista multidisciplinari en creacions fotogràfiques i audiovisuals, amb formació a les universitats de Belles Arts de Barcelona i Venezia.  En l’àmbit fotogràfic cal destacar exposicions com la participació en la col·lectiva Corea-Premià, amb l’obra ON COMENÇA LA PAU?, la participació en l’exposició internacional PEACE AGAIN de Corea del Sud, L’ÈTICA DEL CAÇADOR, reportatge sobre la dubtosa ètica en el negoci de la caça a Sud-àfrica, NO BLOOD FOR OIL reportatge sobre la manifestació a New York del 2003 contra la guerra a l’Iraq, exposició apadrinada per Amnistia Internacional.  

És un dels pioners en la realització d’intervencions urbanes mitjançant il·luminacions i projeccions arquitectòniques de gran format sobre edificis emblemàtics. A l’Estat espanyol ha realitzat intervencions a espais com la Catedral d’Alcalá de Henares, l'Alcázar de Córdoba, Eivissa Dalt Vila, la Catedral de Santiago de Compostela, l’Ajuntament de Barcelona i l’església de Sitges, i a Mèxic a la Basílica de Guadalupe i als edificis del govern de la plaça del Zócalo de Mèxic DF, entre d’altres. 

Paral·lelament, treballa com a guionista i realitzador cinematogràfic en projectes dins de l’àmbit cultural, i ha sigut el director del documental “Carlos Barral, el temps de les paraules” en coproducció amb RTVE i TV3. 

imatge1   imatge2   imatge3

PDF version
Vapor Aymerich, Amat i Jover

Exposició: Dibuixant la fàbrica

Imatge: 
Imatge: © Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

La seu del COAC a Terrassa acull, des del 21 de novembre fins al 22 de gener, l'exposició Dibuixant la Fàbrica. Vapor Aymerich, Amat i Jover, de l’arquitecte Toni Crusellas. 

El mateix artista escriu: Vaig aprendre a dibuixar amb eines de precisió (regla i compàs) a l’escola. Més tard, a la universitat, em van ensenyar a fer-ho a mà alçada amb la màxima fidelitat possible a la “realitat”. A partir d’aleshores, al llarg de la meva vida professional no he deixat de dibuixar, sempre amb el dibuix com a eina fonamental per als meus projectes arquitectònics. He fet molts dibuixos de pensament, d’imaginació i no tants de representació. 

Fa un parell d’anys vaig acompanyar en algunes trobades un grup de dibuixants de carrer (Urban Sketchers) de la meva ciutat. En una trobada en concret, la que es va fer al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), vaig fer dos dibuixos ràpids que són presents en aquesta mostra. 

Vaig anar practicant el plaer de dibuixar diferents paisatges urbans fins que un company em va suggerir fer-ne una exposició, però no em va atraure la idea de mostrar un recull de dibuixos de diversos llocs sense relació i vaig pensar en realitzar un projecte centrat en un sol edifici d’interès i d’una complexitat que em permetés desenvolupar el tipus de dibuix que he descobert que m’agrada més, el dibuix d’estudi. 

Per dur a terme aquest treball d’estudi, he utilitzat dues eines per a mi complementàries: el dibuix i la fotografia (analògica en blanc i negre). Amb la primera eina expresso amb més facilitat les formes i, amb la segona, la llum (seria més correcte parlar d’ombres, potser). Tant l’una com l’altra són mitjans amb un cert nivell d’abstracció amb el qual em sento molt còmode. La tecnologia digital que utilitzo per al muntatge final em dona la llibertat per crear de la mateixa manera tant en el dibuix com en la fotografia; pensar lentament abans (documentar-me, pensar, mirar, sentir...), executar ràpid i tornar a pensar lentament després (editar lleugerament, no més enllà de l’equivalent fotogràfic del procés de “revelar”, descobrir...). 

Veureu en aquesta mostra un contrast important entre diferents tipus de dibuix, entre diferents elements gràfics, també contrastos tonals importants en les fotografies i, ésclar, en les diferents dimensions de les imatges, alternades i a vegades contraposades. Sempre m’han interessat els contrastos, els contrapunts, les polaritats, i intento tractar-los com a complementaris, no com a oposats, ja que sempre estan units d’alguna manera. 

També hi trobareu una cosa comuna a totes les imatges: la corba, element fascinant de l’arquitectura de Muncunill i que he volgut representar mitjançant línies sempre dinàmiques en el dibuix i en les fotografies, en el “pentinat” que fa la llum en les superfícies que genera la corba. 

Finalment, vull dir que aquest projecte no només ha suposat un treball d’interpretació gràfica d’un edifici històric o fins i tot de comunicació, sinó que principalment ha estat un treball d’aprenentatge personal tot observant el treball que he fet. Perquè, com va dir Lacan:“Allò que fas sap el que tu ets” 

 

Si voleu donar la vostra opinió o contrapunt us podeu adreçar a: acrusellas@coac.net  

 

PDF version
AMB | IMPSOL | AxA

Exposició: Paisatges Habitacionals

Imatge: 
Imatge: © Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

La Delegació del Vallès del COAC acull, fins al 3 de novembre, l’exposició ‘Paisatges Habitacionals. Una mirada inclusiva i projectiva a l’habitatge col·lectiu a Catalunya’.

La mostra desenvolupa els conceptes tractats en la publicació homònima, projecte editorial que relata un paisatge vist des de la comprensió lògica de l’habitar, una mirada inclusiva i projectiva a l’habitatge col·lectiu.

En coherència amb la visió col·lectiva i oberta de la publicació, aquesta mostra ens apropa als miralls territorials on es reflecteixen les nostres arquitectures locals: arquitectures socials europees de referència, aquelles amb les quals les nostres arquitectures dialoguen i es retroalimenten.

La mostra vol representar un diàleg visual i amistós entre els nostres paisatges habitacionals i aquells altres que, provinents de territoris, climes i societats distanciades, dialoguen còmodament amb la nostra manera d’habitar.

El contingut expositiu se centra en mostrar els paisatges habitacionals creats en les propostes dels estudis catalans en els concursos de l’IMPSOL, mentre que la selecció de projectes europeus ha estat feta per un grup representatiu de les diverses generacions de despatxos catalans, buscant el diàleg intergeneracional entre arquitectes catalans i europeus.

La mostra té, com a missatge secundari, un caràcter sostenible. Els seus materials d’execució són reciclables i/o reciclats, sostenibles, lliures de toxicitat i s’assegura la circularitat dels residus un cop finalitzat el seu cicle de vida.

Organitza: AMB | IMPSOL | AxA
Comissariat i conceptualització: Alejandra Liébana
Assessors: Franc Fernández, Andrea Caparrós, Amadeu Santacana
Disseny Gràfic: Rafael Mateo
Coordinació AxA: Laura Arriola

FOTO 1     FOTO 2     FOTO 3

PDF version
Terrassa

Exposició: Catalunya. Veus i mirades

Imatge: 
Imatge: © Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
La seu del COAC a Terrassa acull, des del 4 fins al 28 de juliol, l'exposició ‘Catalunya. Veus i mirades’ de l’artista terrassenc Robert Cabeza.

La mostra és una selecció de vint obres originals, reproduïdes en el llibre del mateix títol, i dels textos que les acompanyen. Entre d’altres, mirades a Port-Lligat, Peratallada, Calella de Palafrugell, Vilanova i la Geltrú, Sitges, Balaguer, Cervera, Tarragona, Guimerà, Terrassa, Sabadell, Granollers i també Cotlliure i l’Alguer, amb les veus de Mariona Seguranyes, Sílvia Güell Parnau, Sílvia Pérez Cruz, Teresa Costa-Gramunt, Maria Mercè Compte Barceló, Francesc Canosa, Maria Garganté, Olga Xirinacs, Mingo Ferran, Jaume Puig Castells, Toni Solé, Cristina Cabeza i Claudio Gabriel Sanna.

Robert Cabeza és dibuixant, aquarel·lista i cal·lígraf. Entre les seves publicacions, destaquen: 'Terrassa. Veus i mirades' (Ed. Lunwerg, 2003); 'Terrassa. Entorns i camins' (Ed. Lunwerg, 2005); 'Barcelona. Mirades al Consorci' (Ed. Lunwerg, 2007); 'Barcelona, Terrassa, Tolosa de Llenguadoc. Un Vell Camí, un Bell Futur' (Ed. Lunwerg, 2008); 'Matadepera, Veus i Mirades' (Ed. Lunwerg, 2013), i 'Catalunya. Veus i mirades' (Ed. Salvatella, 2023).

L'artista ha realitzat múltiples obres d'art urbà, entre les quals: Monument al llibre, a la Biblioteca Municipal Pere Calders de Viladecavalls; Cal·ligrafia d’un poema de Ferran Canyameres, a l’exterior de la Caixa Terrassa (BBVA); i Dibuix esgrafiat a la façana de la Plaça de la Vila de Viladecavalls.

Per a més informació: web / instagram.

PDF version

Pàgines