Xavier Cornejo guanya el Concurs del Vímet

Xavier Cornejo guanya el Concurs del Vímet

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
L’arquitecte Xavier Cornejo, amb la proposta “Procosit” guanya la primera edició del Concurs per a la construcció d’una barraca d’horta a Salt convocat per la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i el Laboratori de Pensament i Cultura Contemporànies de “Les Bernardes” de Salt.

La proposta era aparentment senzilla: realitzar un prototip de barraca pensat per a les hortes de Salt que tingués en compte, de cara a la seva construcció, un material autòcton i ecològic com és el vímet. No obstant això, la majoria de participants de seguida van adonar-se (com destaquen a la memòria dels seus treballs) del repte que suposava plantejar una alternativa arquitectònica a una tipologia de construcció essencialment intuïtiva i tan heterodoxa com poden ser-ho els materials de rebuig.

El resultat és un petit mòdul constructiu de planta quadrangular que, servint-se del símil pianístic de la variació, “proposa un sistema que no té altra fita que servir de base per a què es pugui posar en valor la captivadora improvisació que permeti seguir treballant per a resoldre les necessitats de cadascun dels hortolans que teixeixen el paisatge de les hortes”. Es tracta, en darrera instància, “d’un sistema que ha de permetre evolucionar el procés cooperatiu que s’ha vingut desenvolupant des de temps immemorials” i adaptar-los a una contemporaneïtat que ha de fer conviure materials tradicionals, com ara el vímet, amb elements que garanteixin la solidesa estructural molt més moderns com pot ser l’acer.

Per això el de Xavier Cornejo és, en essència, “una caixa torta amb passamans d’acer que permet conformar una estructura secundària que serveix de base per a teixir les fibres naturals que delimitaran els espais d’emmagatzematge”. L’autor justifica el caràcter híbrid de la seva proposta servint-se de criteris funcionals i de durabilitat que el jurat del concurs ha tingut especialment en compte: “La introducció d’elements metàl·lics com a base dels teixits naturals garantiran la durabilitat de les construccions alhora que permetran fer un petit pas endavant en l’evolució de l’art de la cistelleria”. L’estructura servirà de suport a tot tipus de malles, mentre que els mòduls entraran “de puntetes al terreny fangós de les hortes per agrupar-se en formes dispars que podran donar resposta a múltiples necessitats”.

Els participantsbr>Projectes com Interacció Múltiple de Ferran Valls, o Sota una cold’Arnau Vergés, per exemple, van ser especialment valorades per la seva capacitat d’adequació a l’entorn i la seva racionalitat constructiva, tot i que la seva funcionalitat va ser considerada menor que la de la barraca premiada. O treballs com Hypar de José Ubasart (que proposava la transmutació de la barraca més tradicional en una mena d’hiperboloide indi), el Salix Viu de l’equip Prats-Navarro-Valls (un dels pocs que contemplava la possibilitat de mantenir la planta de vímet viva) o la suggeridora Zväzky(capaç de combinar el vímet trenat amb l’esfilagarsat o el convertit en gelosia vegetal), projectes tots ells que demostren fins a quin punt la imaginació projectiva no està renyida amb el rigor constructiu.

A banda de tots aquests treballs, l’exposició que es podrà veure a partir del mes de març a Les Bernardes, també comptarà amb la Barraca 7.0 de Marta Barragan (molt atractiva, però massa costosa a nivell material), la Medio Negra 4 Cañas Antes de Arriba de Carme Riu (un cub molt més sobri que el títol que el defineix), la Cofa d’Antoni Aguilar (inspirada en el jaç dels animals), el Jardíd’Eduard Callís, Guillem Moliner i F. Xavier Monteys (la barraca més singular i cromàtica amb diferència) o, tancant la selecció, el projecte que Albert Jané i Carina Ibañez titulen irònicament Benvinguts a la República independent de la meva barraca.
20/12/2013
Tornar