Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
Avantguarda | [M] Masterclass | Mesura · 'la comunicació com a eina'

Avantguarda | [M] Masterclass | Mesura · 'la comunicació com a eina'

Imatge: 
© Mesura
Dins de la programació cultural del cicle AVANTGUARDA, tenim l'oportunitat d'escoltar a l'estudi d'arquitectura Mesura, que ens oferirà una masterclass sota la temàtica del comunicacionisme, amb el títol 'la comunicació com a eina'. Presenta l’acte l'Anna Castellà d’Arjub.

A Mesura, exploren una àmplia gamma de mitjans, inclosos els projectes, els objectes, els recursos i el treball editorial. La base del seu procés de treball, és una metodologia arrelada en una manera de pensar transdisciplinària, que busca trobar punts de connexió dins dels diferents àmbits. Cada projecte els serveix com a lloc de prova permanent on el procés és tan valorat com el resultat final. Creuen que la veritable innovació passa quan diferents perspectives i idees s'uneixen i s'entrecreuen.

En finalitzar la masterclass es farà un sopar-col·loqui amb el ponent al restaurant Barhaus. Us hi podeu apuntar enviant un correu a comunicacio.tar@coac.netPreu del sopar 22€.

El cicle AVANTGUARDA està dividit en quatre grans apartats: ecologisme, experimentalisme, comunicacionisme i academicisme. El format d’aquests quatre apartats i en dies diferents serà el d'una conferència [C], un grup de debat [G] i una master class [M] al mes.

 

#COACTarragona

logo del coac

logo del coac   

PDF version
Festa d'Arquitectura de Sant Martí

Festa d'Arquitectura de Sant Martí

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

La Festa d'Arquitectura de Sant Martí, el proper 4 de maig, serà el tret de sortida de les Festes d'Arquitectura 2024.

Vols experimentar l’Oliva Artés MUHBA amb tots els sentits?
La millor manera d’habitar, descobrir i entendre un espai és dibuixant-lo i ballant-lo. Farem d’intèrprets i d’espectadors alhora, conduïts de la mà de l’arquitecte i coreògraf Toni Mira. Sentirem la història de la fàbrica, uns espais viscuts intensament gràcies a l’actuació estratègica de l’equip BAAS Arquitectura, que ha retornat la vida a l’Oliva Artés. L'edifici acull ara el Laboratori Urbà del MUHBA, tot i que encara resta la darrera fase de les obres. 

Programa

10.30 h Trobada de dibuix (Urban Sketchers Barcelona) 
11 h Benvinguda COAC Barcelona (Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcació) 
12 h Experiment sensorial i de poètica visual (Toni Mira, arquitecte i coreògraf) 
12 h Taller de dibuix en moviment (Elina Celrà, Cercle Artístic Sant Lluc) 
13 h Taller de moviment (Toni Mira i Anna Serra, ballarina) 

Reserva't la data per a les Festes d'Arquitectura 2024!

4 de maig - MUHBA Oliva Artés, Sant Martí, d’11 a 14h
18 de maig - Plaça Comas, Les Corts, d’11 a 14h
25 de maig - Plaça de la Virreina, Gràcia, d’11 a 14h
26 de maig - COAC Plaça Nova, Ciutat Vella, d’11 a 14h
1 de juny - CAS Sarrià-Jardí Fènix, Sarrià-Sant Gervasi, de 10 a 14h
2 de juny - Ateneu la Bòbila, Nou Barris, d’11 a 14h
8 de juny - Passeig de la Zona Franca, Sants-Montjuïc, d’11 a 14h
9 de juny - Plaça de la Font d’en Fargues, Horta-Guinardó, d’11 a 14h
15 de juny - Plaça del Canòdrom, Sant Andreu, d’11 a 14h
16 de juny - Recinte de l’Escola Industrial, Eixample

PDF version

El COAC distingeix a títol pòstum l'arquitecte Joan Margarit amb la Medalla d'Or

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El COAC ha distingit amb la Medalla d’Or a títol pòstum l’arquitecte Joan Margarit. La celebració s’ha dut a terme a la seu del COAC a Barcelona en un acte en el qual la família ha recollit el guardó, acompanyada d’amics de l’arquitecte i poeta.

Amb la seva màxima distinció, el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya reconeix la seva obra, un dels màxims referents de cultura catalana de la segona meitat del segle XX que sempre va connectar l'arquitectura amb l'art a través dels versos.

Poesia i arquitectura, l’essència de la seva obra
La poesia va ser, per a Margarit, una fórmula per reivindicar l’arquitectura i incorporar-la als seus versos, com mostren poemes com ‘Càlcul d’estructures’ i 'Última lliçó' o el llibre ‘Per tenir casa cal guanyar la guerra’ (2019). Ell mateix va presentar aquest poemari en un acte al COAC el 2018, en una conversa amb l’arquitecta Sílvia Farriol i un recital musicat d’alguns dels poemes inclosos al llibre.

L'arquitectura va ser l'altre gran pilar de la seva vida. Catedràtic d'Estructures a l'ETSAB, durant anys va exercir de calculista d'estructures amb Carles Buxadé i va col·laborar en obres de gran prestigi nacional i internacional, com l'Estadi Olímpic de Montjuïc o la Sagrada Família. També compta amb obra pròpia, entre la qual destaquen diversos edificis del campus de la Universitat Autònoma de Barcelona o el Parc Tecnològic, sense deixar de banda les seves col·laboracions amb arquitectes de la talla de Jordi Garcés, Enric Soria o Vittorio Gregotti.

La Medalla d’Or a Margarit, una escultura envoltada de simbologia
El guardó que distingeix l’obra de Joan Margarit és una escultura, obra de l’arquitecta i escultora Stella Rahola.

L’artista ha concebut la Medalla com una obra dual per relacionar donant i receptor. D’aquesta manera, ha realitzat dues peces –una per a la família de Joan Margarit i l’altra per al COAC– que agafen la forma de dos anells, símbol de compromís, equitat i afecció. Les peces, realitzades en tub de vidre borosilicat de 225 mm diàmetre i 7 mm de gruix tenen gravats uns versos del poema “Coneixement” de Joan Margarit, un poema que connecta arquitectura i poesia i que parla de l’esforç, del treball manual, de connectar amb allò primigeni.

Precisament per aquest motiu, l’artista escull el vidre borosilicat, un material que no es pot industrialitzar i que demana ser treballat exclusivament de forma manual. De fet, en l’àmbit de l’arquitectura, és un material que utilitzava Frank Lloyd Wright de manera experimental per fer els tancaments dels laboratoris de la Johnson Wax Wisconsin.

Medalles d'Or del COAC
Fins ara, han rebut la Medalla d’Or del COAC els arquitectes José Antonio Coderch (1984), Alejandro de la Sota (1996), Enric Miralles (2002), Francisco Sáenz de Oiza (2005) —tots quatre a títol pòstum—, a més d’Oscar Niemeyer (1990), Oriol Bohigas i l’Ajuntament de Barcelona (la van rebre conjuntament el 2008), Manuel de Solà-Morales (2012, també a títol pòstum) i Rafael Moneo (2018).

 

PDF version
Nova Bauhaus Europea

Nova Bauhaus Europea: Balanç i perspectives de futur

Imatge: 
Nova Bauhaus Europea
El proper 15 d’abril tindrà lloc a l'Auditori del Palau de la Generalitat una jornada informativa sobre la Nova Bauhaus Europea, on es tractaran les línies d’actuació, s’explicaran les oportunitats de finançament que se’n deriven, i coneixerem de primera mà projectes guanyadors i diverses experiències d'aquesta iniciativa.

L’acte està coorganitzat conjuntament per la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, la Generalitat de Catalunya, la Delegació del Govern, el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i la Fundació Mies van der Rohe.

Comptarà amb la participació de Greta Tresserra, vocal de Sostenibilitat, Innovació i Relacions Internacionals del COAC, que presentarà i moderarà la taula rodona "La Nova Bauhaus Europea a Catalunya".

A nivell institucional, participaran en la jornada Iñaqui Carnicero, secretari general d’Agenda Urbana, Habitatge i Arquitectura del Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana; Meritxell Serret, consellera d’Acció Exterior i Unió Europea de la Generalitat, i Agustí Serra, director general d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura del Departament de Territori.

Consulta el programa de la jornada

Nova Bauhaus Europea
El projecte de la Nova Bauhaus Europea és una iniciativa de la Comissió Europea que neix el 2021 com a part del Pacte Verd Europeu. Es tracta d'un projecte multidisciplinari que se sustenta en tres pilars fonamentals –la sostenibilitat, la inclusió i la bellesa– mitjançant la implicació de diferents actors de la societat, amb la intenció de cercar un futur sostenible i reflexionar sobre com han de ser els espais on s’ha de desenvolupar la vida de la ciutadania. 

PDF version

Pages