Exposició "Sigurd Lewerentz. 44 fotografies del viatge a Itàlia", a plaça Nova
Imatge:
Sigurd Lewerentz. © DM DigitaltMuseum
A partir de la tarda del proper 6 de febrer es podrà visitar a l'Altell de plaça Nova del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) l’exposició “Sigurd Lewerentz. 44 fotografies del viatge a Itàlia".
La mostra és una selecció de 44 instantànies de l’arxiu personal de l’arquitecte procedents del DM DigitaltMuseum, fetes durant el viatge que va fer fins a Itàlia l’any 1909.
Gairebé al mateix moment que Lewerentz viatja a Itàlia, entre 1902 i 1908, Franz Xaver Kappus manté correspondència amb el poeta austríac Rainer Maria Rilke i si no fos perquè les “Cartes a un jove poeta” no es varen publicar fins al 1929, es podria afirmar que Lewerentz les havia llegit i s’esforçava a seguir al peu de la lletra els consells del poeta. Aquestes cartes parlen de silenci, de profunditat, de tristesa, d’alegria, de creació artística, de l’obra d’art i també de soledat. Tal com deia Rilke: “Cal aconseguir anar cap a un mateix i durant hores i hores no trobar-se amb ningú. Restar sol com quan s’era infant (...)”.
La soledat i el silenci també semblen ser els trets característics que millor defineixen a Lewerentz. La crítica l’ha anomenat nòrdic solitari, arquitecte silenciós, subterrani, aïllat... una persona de tracte difícil, sovint tancat en ell mateix, obstinat, obsessiu.
En aquestes quaranta fotografies que podreu veure fins al 8 de març, hi trobareu algunes de les preguntes que un jove arquitecte va viure a l’inici del seu camí.
La mostra és una selecció de 44 instantànies de l’arxiu personal de l’arquitecte procedents del DM DigitaltMuseum, fetes durant el viatge que va fer fins a Itàlia l’any 1909.
Gairebé al mateix moment que Lewerentz viatja a Itàlia, entre 1902 i 1908, Franz Xaver Kappus manté correspondència amb el poeta austríac Rainer Maria Rilke i si no fos perquè les “Cartes a un jove poeta” no es varen publicar fins al 1929, es podria afirmar que Lewerentz les havia llegit i s’esforçava a seguir al peu de la lletra els consells del poeta. Aquestes cartes parlen de silenci, de profunditat, de tristesa, d’alegria, de creació artística, de l’obra d’art i també de soledat. Tal com deia Rilke: “Cal aconseguir anar cap a un mateix i durant hores i hores no trobar-se amb ningú. Restar sol com quan s’era infant (...)”.
La soledat i el silenci també semblen ser els trets característics que millor defineixen a Lewerentz. La crítica l’ha anomenat nòrdic solitari, arquitecte silenciós, subterrani, aïllat... una persona de tracte difícil, sovint tancat en ell mateix, obstinat, obsessiu.
En aquestes quaranta fotografies que podreu veure fins al 8 de març, hi trobareu algunes de les preguntes que un jove arquitecte va viure a l’inici del seu camí.
Exposició: "50 anys de l'Arxiu Històric"
Imatge:
©COAC
El dijous 6 de febrer a les 19.30 h, s'inaugurarà l’exposició “50 anys de l’Arxiu Històric” a la Demarcació de Lleida del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Els comissaris de l’exposició són Josep Ferrando i Fernando Marzà.
Aquesta exposició de gran format reuneix l'obra d'un centenar d'arquitectes, i és una oportunitat única per veure juntes les peces més emblemàtiques dels fons que conserva l’Arxiu Històric del COAC, coincidint amb la celebració dels seus 50 anys, a través dels quals s’explica la història de l’arquitectura del nostre país.
Rogent, Domènech i Montaner, Jujol, Masó, Bonet Castellana, Solà-Morales, Higueras, MBM... l’exposició repassarà la trajectòria de prop de 90 arquitectes, des de Fray Bonaventura Monet el 1737 fins als RCR, i exposarà peces úniques com el Diorama del Pla Macià, la Universitat de Barcelona, el Palau de la Música Catalana, el Coliseum, la Ciutat de repòs i vacances de Tarragona, l’Institut Jaume Vicens Vives de Girona, el restaurant Il Giardinetto, la residència de les Germanetes dels pobres de Lleida... entre moltes altres.
Premi Nacional de Cultura
El 50è aniversari de l'Arxiu coincideix amb el Premi Nacional de Cultura que el COAC ha rebut el 2019, un guardó que li ha atorgat el CoNCA per la labor en la reivindicació del valor arquitectònic i patrimonial arreu de Catalunya i, concretament, per la feina de l’Arxiu.
Exposició: "Jvjol i el dibuix"
Imatge:
© Demarcació de Tarragona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
IMPORTANT: A partir del dilluns 16 de març, l'exposició queda temporalment tancada fins a nou avís, com a conseqüència de la situació que estem vivint en relació al COVID-19.
La Demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya conjuntament amb l’Arxiu Jujol us conviden a la inauguració de l'exposició "Jvjol i el dibuix" que es farà el proper dijous 13 de febrer a les 19.30h al COAC de Tarragona.
Es tracta d’un esdeveniment de gran rellevància ja que, per primer cop, s’organitza una mostra àmplia de dibuixos de Josep Maria Jujol conjuntament amb fons de l’Arxiu Jujol dels Pallaresos i dels fons dipositats a la seu de l’Arxiu Històric del COAC.
La mostra presenta prop d’una setantena de dibuixos originals de Jujol, un bon nombre dels quals surten per primer cop a la llum pública. Podem dir que, per primera vegada, es tracta d'una mostra àmplia de dibuixos de l’arquitecte Jujol, a la seva terra natal.
L'exposició es podrà visitar fins al 17 d'abril de 2020.
Aquesta exposició és una petita reflexió sobre els dibuixos de Josep Maria Jujol a través de tres arguments: el dibuix del paisatge del Camp de Tarragona com a punt de partida, el dibuix casual o distret i el dibuix com a procés de projecte. Aquesta estructura ens permet mostrar alguns dels dibuixos del seu fons que normalment no surten a la llum pública.
Que Jujol era un dibuixant extraordinàriament dotat és un aspecte que cap dels seus estudiosos passa per alt. Jujol era capaç, per exemple, de dibuixar o pintar amb les dues mans de manera simultània i fer-ho, a més, en un conjunt coherent i unitari. Les seves formes pictòriques, el seu traç, és característic i únic, i és present tant en els seus dibuixos com en les decoracions que omplen la seva obra construïda.
Com si fos un modern “graffiter” i sense cap plantejament aparent, qualsevol superfície pot ser susceptible de rebre l’acció “artística” de Jujol, com qui dibuixa distret de forma automàtica en un paper mentre parla, les seves obres s’omplen de gargots o dibuixos aleatoris. L’arquitectura de Jujol és, en efecte, una obra d’art total on el seu esperit creatiu recorre tots els aspectes i detalls, tant en la seva concepció com també i especialment en la seva execució material. Els edificis de Jujol són llenços on desplegar-hi la seva creativitat incontinent i qualsevol material és a punt per ser esculpit, desgastat, retorçat... i aquesta mateixa actitud és la que aplica als seus dibuixos.
La Demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya conjuntament amb l’Arxiu Jujol us conviden a la inauguració de l'exposició "Jvjol i el dibuix" que es farà el proper dijous 13 de febrer a les 19.30h al COAC de Tarragona.
Es tracta d’un esdeveniment de gran rellevància ja que, per primer cop, s’organitza una mostra àmplia de dibuixos de Josep Maria Jujol conjuntament amb fons de l’Arxiu Jujol dels Pallaresos i dels fons dipositats a la seu de l’Arxiu Històric del COAC.
La mostra presenta prop d’una setantena de dibuixos originals de Jujol, un bon nombre dels quals surten per primer cop a la llum pública. Podem dir que, per primera vegada, es tracta d'una mostra àmplia de dibuixos de l’arquitecte Jujol, a la seva terra natal.
L'exposició es podrà visitar fins al 17 d'abril de 2020.
JORNADA INAUGURAL
Dijous 13 de febrer a les 19.30h
Presentació de l’acte a càrrec de Roger Subirà, arquitecte comissari de l’exposició.
- Benvinguda a càrrec de Joan Tous Gomà-Camps, president de la Demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Josep M. Jujol Jr. President de l’Arxiu Jujol.
- Conferència inaugural a càrrec de Perejaume, artista i poeta.
- Intervencions a càrrec de:
- Assumpció Puig, degana del col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
- Elsa Ibar, directora general de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya
- Cloenda a càrrec de Pau Ricomà, alcalde de Tarragona.
- A continuació es farà una visita guiada a l’exposició de la mà de l’arquitecte Roger Subirà.
Aquesta exposició és una petita reflexió sobre els dibuixos de Josep Maria Jujol a través de tres arguments: el dibuix del paisatge del Camp de Tarragona com a punt de partida, el dibuix casual o distret i el dibuix com a procés de projecte. Aquesta estructura ens permet mostrar alguns dels dibuixos del seu fons que normalment no surten a la llum pública.
Que Jujol era un dibuixant extraordinàriament dotat és un aspecte que cap dels seus estudiosos passa per alt. Jujol era capaç, per exemple, de dibuixar o pintar amb les dues mans de manera simultània i fer-ho, a més, en un conjunt coherent i unitari. Les seves formes pictòriques, el seu traç, és característic i únic, i és present tant en els seus dibuixos com en les decoracions que omplen la seva obra construïda.
Com si fos un modern “graffiter” i sense cap plantejament aparent, qualsevol superfície pot ser susceptible de rebre l’acció “artística” de Jujol, com qui dibuixa distret de forma automàtica en un paper mentre parla, les seves obres s’omplen de gargots o dibuixos aleatoris. L’arquitectura de Jujol és, en efecte, una obra d’art total on el seu esperit creatiu recorre tots els aspectes i detalls, tant en la seva concepció com també i especialment en la seva execució material. Els edificis de Jujol són llenços on desplegar-hi la seva creativitat incontinent i qualsevol material és a punt per ser esculpit, desgastat, retorçat... i aquesta mateixa actitud és la que aplica als seus dibuixos.
Exposición: "Para Durar"
Imatge:
© Anna Mas
A partir del próximo 16 de enero se podrá visitar en el Colegio de Arquitectos de Cataluña la exposición "PARA DURAR", un resumen de fotografías del trabajo de más de un centenar de mujeres que, durante las tres primeras semanas de marzo del 2018, participaron en las tareas de restauración de los revocos tradicionales en la concesión Allou-Sana, en el poblado de Tangassogo (Tiébélé), situado al sur de Burkina Faso.
Con la ayuda de herramientas cotidianas, como una escombrilla, una azada o diferentes tipos de piedras, y utilizando tierras y pigmentos naturales, esta técnica documentada desde el siglo XVI es un testimonio excepcional de la cultura Kasséna, de valor universal, reconocida en la Lista Indicativa de Patrimonio de la UNESCO.
El trabajo que llevan a cabo periódicamente las manos expertas de las mujeres Kasséna y su “savoir-faire” tradicional convierten una necesidad que la modernidad descuida, como es el mantenimiento de nuestros edificios, en una muestra de arte colectivo, hecho en comunidad y solidaridad entre las familias vecinas.
Apoyo del COAC
Este proyecto de restauración de Burkina Faso ha contado con el apoyo del COAC, a través de las Ayudas a la Cooperación que otorga anualmente la institución.
La exposición se podrá visitar hasta el 9 de febrero en la sede de Plaça Nova del COAC.
Descarga el texto de introducción a la exposición.
Con la ayuda de herramientas cotidianas, como una escombrilla, una azada o diferentes tipos de piedras, y utilizando tierras y pigmentos naturales, esta técnica documentada desde el siglo XVI es un testimonio excepcional de la cultura Kasséna, de valor universal, reconocida en la Lista Indicativa de Patrimonio de la UNESCO.
El trabajo que llevan a cabo periódicamente las manos expertas de las mujeres Kasséna y su “savoir-faire” tradicional convierten una necesidad que la modernidad descuida, como es el mantenimiento de nuestros edificios, en una muestra de arte colectivo, hecho en comunidad y solidaridad entre las familias vecinas.
Apoyo del COAC
Este proyecto de restauración de Burkina Faso ha contado con el apoyo del COAC, a través de las Ayudas a la Cooperación que otorga anualmente la institución.
La exposición se podrá visitar hasta el 9 de febrero en la sede de Plaça Nova del COAC.
Descarga el texto de introducción a la exposición.