Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

Cooperació cultural internacional des d'Austràlia

© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

L'arquitectura representa i formula uns valors culturals inequívocs a cada país; tant a través del medi ambient construït, la imatge de ciutat i urbana que es genera, com a través del missatge de la projecció de futur i de l'imaginari col·lectiu tant de valors passats i establerts, com de futurs precedents a implementar. La projecció internacional d'aquests valors és percebuda d'una manera o altra en conjunt amb el branding o marca cultural que cada regió porta associada a nivell mundial.

A la fi del segle XIX es van començar a establir organitzacions culturals pertanyents a cada país els propòsits, alineats amb polítiques nacionalistes, pretenien difondre la llengua i la cultura originàries en diferents àmbits socials. Especialment després de la postguerra, es van utilitzar eines d'articulació de les arts i el patrimoni per reforçar els llaços entre països i com a instrument de recuperació moral.

Austràlia ha establert i continua establint unes relacions importants amb diversos països d'Àsia, definint una estratègia geopolítica que engloba la zona de l'Àsia-Pacífic i Indo-Pacífic. A més de les seves relacions culturals amb països àrabs, sud-americans i europeus.

No obstant això, des del punt de la cultura i l'arquitectura especialment, els models a seguir vénen més influenciats pels països europeus i pels models anglosaxons i nord-americans. Aquests últims han influenciat els models de negoci de les oficines d'arquitectura, els seus sistemes i les seves metodologies de treball, mentre que els estudis europeus són el punt de mira des de l'arquitectura contextualitzada, responsable socialment i amb aspiracions d'investigació tecnològica i de sofisticació en el detall.

La imatge de l'arquitectura australiana que es percep des de l'exterior, té molt a veure amb la projecció del branding cultural del país. Mentre que Turisme Austràlia difon valors de qualitat de vida, medi ambient, natura i producció agrícola; Nation Branding vol també reforçar que fa als èxits culturals i científics de la nació. Aquests es tradueixen a través de l'arquitectura en una potser minoria d'estudis de mida petita i mitjana, els valors d'empresa i projectuals s'allunyen de les imatges corporatives de les grans oficines.

A Austràlia s'entenen tres conceptes associats als acostaments culturals:

La diplomàcia cultural, que tradicionalment l'associem amb el paper dels diplomàtics i les seves activitats associades a nivell polític-cultural; però que avui dia aquesta definició s'estén a organitzacions que poden no tenir relació estatal o institucional; les relacions culturals, per mitjà de llaços recíprocs entre diferents cultures, cooperació i benefici mutu a través de residències, programes de mobilitat i esdeveniments conjunts; i l'acció cultural internacional, que s'acosta més a aquells valors que el govern vol transmetre de cara a l'exterior, activitats instrumentals que es posen en relació amb els objectius nacionals estratègics.

Les iniciatives culturals que tenen lloc en relació a les estructures de govern són les següents: Department of Foreign Affairs and Trade (DFAT), Altres organitzacions i programes lligats al govern com l’Austràlia Council for the Arts, Turisme Austràlia o Austrade i finalment organitzacions independents com museus, teatres, festivals, biblioteques.

Department of Foreign Affairs and Trade (DFAT)

Dins el sistema estatal conegut com el Departament de Relacions Externes i Comerç, existeixen certs programes per a les relacions amb l'exterior com fundacions, “Councils” i Instituts. Els objectius del DFAT se centren en els següents punts: 

- Promoure els valors australians de medi ambient, economia, comerç, educació, ciència, tecnologia i innovació.

- Integració amb la regió Indo-Pacífica.

- Reforçar la influència australiana en el panorama polític internacional de seguretat.

- Promoure Austràlia com un lloc atractiu on estudiar, visitar, viure i invertir.

Les fundacions, councils i institucions (FCI), enumerades a continuació, posen de manifest la relació creixent que s'estableix majoritàriament amb els països de l'Indo-Àsia Pacífic.

Austràlia-Xina Council (ACC)

Austràlia-Índia Council (AIC)

Austràlia-Indonèsia Institute (AII)

Austràlia International Cultural Council (AICC)

Austràlia-Japan Foundation (AJF)

Austràlia-Korea Foundation (AKF)

Austràlia-Malaysia Institute (AMI)

Austràlia-Thailand Institute (ATI) 19

Council for Australian-Arab Relations (CAAR)

Council on Austràlia Latin America Relations (COALAR)

Austràlia-France Foundation (AFF)

Per fomentar el desenvolupament i intercanvi internacional de les diferents empreses australianes, hi ha un sistema de beques de AICC i FCI destinades a contribucions culturals. Dins de les diverses categories hi ha la d'art, que al seu torn engloba les següents sub-categories: Música, Visual, Teatre, Literatura, Dansa, Disseny (dins de la qual es troba arquitectura), i altres arts.

Com a exemple de l'aprofitament d'aquestes beques, recentment la University of Technology of Sydney (UTS) ha estat concedida una beca per participar en l'exhibició d'arquitectura a la Biennale d'Arquitectura i Urbanisme a Seoul, Korea, amb el treball dels estudiants d'arquitectura i urbanisme del curs de màster.

A més dels intercanvis culturals contemporanis, la identitat australiana i la història no s'han d'entendre sense el reconeixement i l'aportació dels indígenes que han viscut a Austràlia des de fa 50-60.000 anys, abans de l'assentament britànic fa més de dos-cents anys. El programa focalitzat en promulgar l'art aborigen, dins DFAT, és el Aboriginal and Torres Strait Islander (ATSI). Molts artistes aborígens desenvolupen el seu treball en un marc històric i polític que desperta consciència de les dificultats de tipus social, econòmic i de salut que han viscut i continuen vivint els indígenes en aquest país.

Altres organitzacions i programes lligats al govern com l’Austràlia Council for the Arts, Turisme Austràlia o Austrade fora de les institucions del govern, però amb objectius comuns, Austrade dóna suport a inversors, exportadors i negocis que vulguin desenvolupar-se en el mercat internacional, incloent les indústries culturals. La seva principal aportació és la d'elaborar informes, un dels quals en relació a l'arquitectura és 'Precintes Culturals' on es localitzen les destreses de les indústries creatives australianes per aprofitar oportunitats presentades per centres d'activitats culturals significants com el West Kowloon Cultural Precinct a Hong Kong, o altres com a Korea del Sud i la Xina. Aquests estan acompanyats per programes de suport per ajudar les empreses australianes a guanyar contractes i es posen de manifest en grans estudis d'arquitectura que ja tenen seu en aquests països asiàtics com Hassel, BVN o WoodsBagot.

D’una altra manera, però amb un focus similar, Austràlia Council for the Arts porta a artistes i el seu treball a un panorama nacional i internacional; entre els seus objectius hi ha el d'incrementar la col·laboració artística amb altres països que comporta la creació de nou treball i l’establir relacions a llarg termini a través de residències artístiques i un programa extensiu de beques.

Altres agències artístiques del govern que es troben dins de cada Estat són Arts NSW, Arts NT, Arts Queensland, Arts South Austràlia, Arts Tasmània, Arts Victoria and the Department of Culture and Arts, Western Australia.

Dins de l'àmbit d'organitzacions i programes lligats a les estructures de govern, i en la disciplina de l'arquitectura, es troben diverses iniciatives com les que enumerem a continuació:

El Programa Droga de Residència organitzat per Australian Institute of Architects (AIA), permet que un arquitecte no australià estableixi relacions i intercanviï coneixements amb institucions i membres de la professió.

D'altra banda, el programa d'art públic dins dels ajuntaments freqüentment comissiona a artistes internacionals. De la mateixa manera que la implementació de concursos d'arquitectura de 'Design Excellence' molt sovint atrau figures reconegudes a nivell mundial. No només està en l'interès de les institucions públiques portar una imatge de marca internacional, sinó que també els promotors es beneficien del prestigi en les vendes a petits inversors estrangers.

Nombroses institucions com les universitats, la unió internacional d'arquitectes, el AIA o els Councils com el de Tall Buildings and Urban Habitat (CTBUH), porten a terme conferències i simposis en què arquitectes internacionals són convidats a difondre el seu coneixement.

Probablement la participació internacional australiana a nivell arquitectònic i artístic més significant es porta a terme al pavelló australià per a la biennale internacional d'arquitectura per una banda i la d'art de l'altra, a Venècia.

Organitzacions independents com museus, teatres, festivals, biblioteques

L'artista Americana Joan Channick, en el seu article 'The artist as cultural diplomat' sosté que el que motiva els artistes que porten a terme intercanvis i col·laboracions internacionals, no és tant l'interès per difondre els seus propis valors; sinó entendre tradicions culturals diferents, trobar nous recursos que serveixin d'inspiració, descobrir noves metodologies de treball i intercanviar idees d'altres els punts de vista difereixen del propi. Tractant de ser influenciats, en comptes d'influenciar.

En la cultura anglosaxona, nord-americana i l'australiana, que com ja hem dit està influenciada per aquests models de negocis, fins i tot a nivell cultural; el risc que comporta dur a terme certes iniciatives, balancejat amb el benefici que aporten, especialment a nivell econòmic és un factor molt tingut en compte. Tot i que és difícil quantificar el benefici monetari que aquestes relacions culturals ofereixen; sí que es poden calcular en termes d'augment de les capacitats, coneixement, destreses i confiança.

Per concloure, el major risc segurament el prenen aquelles institucions independents, que en si mateixes tenen desenvolupades unes certes capacitats com l'accés a suficients recursos incloent els models flexibles de finançament, la recerca a l'estranger per desenvolupar relacions, així com l'entesa de logístiques i audiències locals.

Per anomenar algunes iniciatives en l'àmbit de l'arquitectura, s'estan establint contribucions internacionals a través de programes de xerrades com el BrickWorks Talks o la comissió de pavellons i / o instal·lacions arquitectòniques com la de l'Sherman Contemporary Art Foundation. Finalment, cal destacar el programa desenvolupat el juny passat titulat 40 Days of Spanish Architecture in Austràlia, en què es va portar l'exhibició del pavelló espanyol a la biennal de Venècia, a més de portar a Iñaki Carnisser, Carlos Quintáns i Francisco Mangado com a ponents internacionals principals.

 

Cristina Aranzubia i Víctor Olivar, arquitectes. Corresponsals del COAC a Sydney, Austràlia

Printer-friendly versionPDF version

Tornar