Exposició "Francesc Català-Roca. Arquitectura sense pedigrí"
Imatge:
© Fons Francesc Català-Roca. Arxiu Històric del COAC
Exposició de la sèrie COL·LECCIÓ per commemorar el centenari del naixement del fotògraf Francesc Català-Roca, el fons del qual està dipositat a l’Arxiu Històric del COAC.
Català-Roca va viatjar durant mitja vida. En els nombrosos viatges que va realitzar arreu del paés per poder il·lustrar guies regionals, principalment durant les dècades de 1950-1970, va captar amb la seva càmera retalls d’una Espanya endarrerida, preindustrial, però que contenia aquell esperit allunyat de la mecanització que s’estava reivindicant des de l’arquitectura. I mentre complia amb els seus encàrrecs de fotografiar vastes regions del territori espanyol, mentre se centrava principalment en les tasques del camp i de les ciutats, en els monuments, en els paisatges i en el paisanatge, gairebé sense voler, mirant de reüll, de vegades trobava aquelles arquitectures: paisatges modelats per l’ésser humà i construccions per a un mateix, per als seus conreus, les seves tasques i els seus animals que contenien el geni d’aquella «arquitectura sense arquitectes».
No obstant això, també per aquella època, Català-Roca va ser testimoni dels bruscos canvis que s’estaven produint en una Espanya que, amb dificultats, sortia de la Guerra Civil, on una bona part del país a penes havia estat tocada per la industrialització. I en els seus viatges va retratar els darrers espeternecs de la vida camperola a Europa, just abans de la seva desaparició.
La desaparició de la tradició mil·lenària de la pagesia —que a Espanya gairebé podria datar-se del 1985 amb l’entrada d’Espanya a la Comunitat Europea— va donar pas als negocis de l’agricultura i de la ramaderia, immersos en la dinàmica del desenvolupament tardocapitalista, que han deixat un paisatge i unes arquitectures ben diferents.
I, a més de tot aquest món rural que va visitar, Català-Roca també va copsar com la vida del treball s’anava transformat a poc a poc en vida d’oci en alguns indrets del país. Mentre complia amb els seus encàrrecs fotogràfics per a la indústria, l’arquitectura o el disseny més moderns de Catalunya, mentre documentava l’obra d’artistes com Joan Miró i Eduardo Chillida, també registrava com aquella vida d’oci i de turisme anava deixant les seves pròpies petjades en el paisatge: guinguetes i càmpings, zones de lleure i d’oci, aquelles noves arquitectures sense arquitectes que anunciaven una Espanya que avançava tímidament cap a la modernitat. Gairebé sense pretendre-ho, Català-Roca estava posant la seva mirada en alguns dels temes de més interès de l’arquitectura de postguerra prèvia a l’adveniment del postmodernisme. Temes que, sens dubte, han canviat la percepció de la tradició de l’arquitectura per tal d’incorporar-hi qualsevol altre material que no provingui de les «històries oficials», però que contingui tot el llegat de saviesa popular, acumulat en segles o només en unes poques dècades; construccions, com deia Frank Lloyd Wright, amb uns «resultats sovint bells i sempre instructius».
Gairebé sense voler-ho, amb la seva càmera Català-Roca va ser capaç de copsar aquella bellesa.
Moisés Puente, comissari de l’exposició
Català-Roca va viatjar durant mitja vida. En els nombrosos viatges que va realitzar arreu del paés per poder il·lustrar guies regionals, principalment durant les dècades de 1950-1970, va captar amb la seva càmera retalls d’una Espanya endarrerida, preindustrial, però que contenia aquell esperit allunyat de la mecanització que s’estava reivindicant des de l’arquitectura. I mentre complia amb els seus encàrrecs de fotografiar vastes regions del territori espanyol, mentre se centrava principalment en les tasques del camp i de les ciutats, en els monuments, en els paisatges i en el paisanatge, gairebé sense voler, mirant de reüll, de vegades trobava aquelles arquitectures: paisatges modelats per l’ésser humà i construccions per a un mateix, per als seus conreus, les seves tasques i els seus animals que contenien el geni d’aquella «arquitectura sense arquitectes».
No obstant això, també per aquella època, Català-Roca va ser testimoni dels bruscos canvis que s’estaven produint en una Espanya que, amb dificultats, sortia de la Guerra Civil, on una bona part del país a penes havia estat tocada per la industrialització. I en els seus viatges va retratar els darrers espeternecs de la vida camperola a Europa, just abans de la seva desaparició.
La desaparició de la tradició mil·lenària de la pagesia —que a Espanya gairebé podria datar-se del 1985 amb l’entrada d’Espanya a la Comunitat Europea— va donar pas als negocis de l’agricultura i de la ramaderia, immersos en la dinàmica del desenvolupament tardocapitalista, que han deixat un paisatge i unes arquitectures ben diferents.
I, a més de tot aquest món rural que va visitar, Català-Roca també va copsar com la vida del treball s’anava transformat a poc a poc en vida d’oci en alguns indrets del país. Mentre complia amb els seus encàrrecs fotogràfics per a la indústria, l’arquitectura o el disseny més moderns de Catalunya, mentre documentava l’obra d’artistes com Joan Miró i Eduardo Chillida, també registrava com aquella vida d’oci i de turisme anava deixant les seves pròpies petjades en el paisatge: guinguetes i càmpings, zones de lleure i d’oci, aquelles noves arquitectures sense arquitectes que anunciaven una Espanya que avançava tímidament cap a la modernitat. Gairebé sense pretendre-ho, Català-Roca estava posant la seva mirada en alguns dels temes de més interès de l’arquitectura de postguerra prèvia a l’adveniment del postmodernisme. Temes que, sens dubte, han canviat la percepció de la tradició de l’arquitectura per tal d’incorporar-hi qualsevol altre material que no provingui de les «històries oficials», però que contingui tot el llegat de saviesa popular, acumulat en segles o només en unes poques dècades; construccions, com deia Frank Lloyd Wright, amb uns «resultats sovint bells i sempre instructius».
Gairebé sense voler-ho, amb la seva càmera Català-Roca va ser capaç de copsar aquella bellesa.
Moisés Puente, comissari de l’exposició
Mirades fotogràfiques: L'aiga com a modeladora del paisatge
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
La primera mostra del cicle MIRADES, dedicat enguany a l'AIGUA, integra una vintena d'imatges del fotògraf Mariano Cebolla i ofereix una mirada d’aquest element natural i com aquest, tal com el títol indica, modela el paisatge de les Terres de l’Ebre.
L'exposició forma part de la sèrie "Col·leccions COAC", amb material fotogràfic de l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
Mariano Cebolla, de Deltebre, és fotògraf freelance que es forma treballant amb la natura al delta de l’Ebre. Es professionalitza amb el fotoperiodisme col·laborant per les Terres de l’Ebre amb el setmanari l’Ebre i La Vanguardia i amb encàrrecs editorials amb la revista Descobrir Catalunya, entre d’altres. Ha col·laborat amb els patronats de turisme de Catalunya i les Terres de l’Ebre i diversos ajuntaments de l’Ebre en la promoció turística i ambiental del territori.
Guardonat amb diversos premis fotogràfics de natura, també ha impartit cursos de fotografia de natura al delta de l’Ebre. El seu àmbit de treball sempre és el patrimoni natural i cultural de les Terres de l’Ebre, publicant, entre altres, els llibres de fotografia del Delta de l’Ebre (2004) i Els Ports (2007) per l’editorial Viena Edicions. Actualment treballa al parc natural del Delta de l’Ebre com a guarda de reserva natural i compagina la feina amb encàrrecs fotogràfics i projectes personals.
El cicle d'exposicions MIRADES és una iniciativa cultural que teixeix tot el territori d’una forma col·laborativa, posant de manifest el patrimoni local a través de l’observació dels quatre elements de la natura: l’aigua, la terra, el foc i l’aire. Cadascun del elements serà motiu d'una mostra anual, completant la sèrie en quatre anys i augmentant el llegat de l’Arxiu Històric del COAC amb la donació dels registres fotogràfics que construiran les exposicions. D’aquesta manera, des d’una mirada local, posarem en comú i debatrem compromisos de caire global.
Amb el patrocini de:
L'exposició forma part de la sèrie "Col·leccions COAC", amb material fotogràfic de l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
Mariano Cebolla, de Deltebre, és fotògraf freelance que es forma treballant amb la natura al delta de l’Ebre. Es professionalitza amb el fotoperiodisme col·laborant per les Terres de l’Ebre amb el setmanari l’Ebre i La Vanguardia i amb encàrrecs editorials amb la revista Descobrir Catalunya, entre d’altres. Ha col·laborat amb els patronats de turisme de Catalunya i les Terres de l’Ebre i diversos ajuntaments de l’Ebre en la promoció turística i ambiental del territori.
Guardonat amb diversos premis fotogràfics de natura, també ha impartit cursos de fotografia de natura al delta de l’Ebre. El seu àmbit de treball sempre és el patrimoni natural i cultural de les Terres de l’Ebre, publicant, entre altres, els llibres de fotografia del Delta de l’Ebre (2004) i Els Ports (2007) per l’editorial Viena Edicions. Actualment treballa al parc natural del Delta de l’Ebre com a guarda de reserva natural i compagina la feina amb encàrrecs fotogràfics i projectes personals.
El cicle d'exposicions MIRADES és una iniciativa cultural que teixeix tot el territori d’una forma col·laborativa, posant de manifest el patrimoni local a través de l’observació dels quatre elements de la natura: l’aigua, la terra, el foc i l’aire. Cadascun del elements serà motiu d'una mostra anual, completant la sèrie en quatre anys i augmentant el llegat de l’Arxiu Històric del COAC amb la donació dels registres fotogràfics que construiran les exposicions. D’aquesta manera, des d’una mirada local, posarem en comú i debatrem compromisos de caire global.
Amb el patrocini de:
Exposición 'Obras premiadas en los Premios de Arquitectura de las Comarcas de Girona 2023 - 25a edició
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
La Delegación del Alt Empordà del COAC acoge hasta el 7 de enero de 2024 la exposición de las obras premiadas de la 25ª edición de los Premios de Arquitectura de las Comarcas de Girona 2023. En la muestra se pueden ver los dieciocho proyectos premiados a través de 9 paneles retroiluminados, así como la reproducción del acta del Jurado donde se encuentran las valoraciones del veredicto realizadas por sus miembros: João Mendes Ribeiro como presidente, y Fuensanta Nieto y Michèle Orliac como vocales.
Los Premios de Arquitectura de las Comarcas de Girona son posibles gracias a las empresas y instituciones que los apoyan: el Departamento de Cultura de la Generalitat de Catalunya y la Diputación de Girona; Brecor, Jung y iGuzzini, como patrocinadores principales; Itisa y Technal, como patrocinadores, y Arcadi Pla SA, Ascensors Serra, Boffi – De Padova, Brancós Ceramics, Grup Curanta – Àrids, Formigons, Morters, HNA – Germandat Nacional d’Arquitectes, Hotel Ciutat de Girona, Hyundai – Fornells Motor, IRSAP, Palahí, Peralada – Resort, Plantalech, Rehau, Terreal y Vidresif, como a colaboradores. En esta edición, los productos oficiales son el Restaurante Mimolet y Caves Llopart, mientras que La Comarca d’Olot, el Diari de Girona, l’Empordà, l’Hora Nova, Perspectiva de Catalunya Ràdio, El Punt Avui y Televisión de Girona son los medios de comunicación oficiales.
CONSULTA LAS OBRES PREMIADAS
Los Premios de Arquitectura de las Comarcas de Girona son posibles gracias a las empresas y instituciones que los apoyan: el Departamento de Cultura de la Generalitat de Catalunya y la Diputación de Girona; Brecor, Jung y iGuzzini, como patrocinadores principales; Itisa y Technal, como patrocinadores, y Arcadi Pla SA, Ascensors Serra, Boffi – De Padova, Brancós Ceramics, Grup Curanta – Àrids, Formigons, Morters, HNA – Germandat Nacional d’Arquitectes, Hotel Ciutat de Girona, Hyundai – Fornells Motor, IRSAP, Palahí, Peralada – Resort, Plantalech, Rehau, Terreal y Vidresif, como a colaboradores. En esta edición, los productos oficiales son el Restaurante Mimolet y Caves Llopart, mientras que La Comarca d’Olot, el Diari de Girona, l’Empordà, l’Hora Nova, Perspectiva de Catalunya Ràdio, El Punt Avui y Televisión de Girona son los medios de comunicación oficiales.
CONSULTA LAS OBRES PREMIADAS
Exposició: Obres premiades en els Premis d'Arquitectura de les Comarques de Girona 2023 - 25a edició
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
La Delegació de l’Alt Empordà del COAC acull fins al 7 de gener de 2024, l'exposició de les obres premiades de la 25a edició dels Premis d'Arquitectura de les Comarques de Girona 2023. En la mostra es poden veure els divuit projectes premiats mitjançant 9 plafons retroil·luminats, així com la reproducció de l'acta del Jurat on es troben les valoracions del veredicte realitzades pels seus membres: João Mendes Ribeiro com a president, i Fuensanta Nieto i Michèle Orliac com a vocals.
Els Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona són possibles gràcies a les empreses i institucions que hi donen suport, com ara el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona; Brecor, Jung i iGuzzini, com a patrocinadors principals; Itisa i Technal, com a patrocinadors, i Arcadi Pla SA, Ascensors Serra, Boffi – De Padova, Brancós Ceramics, Grup Curanta – Àrids, Formigons, Morters, HNA – Germandat Nacional d’Arquitectes, Hotel Ciutat de Girona, Hyundai – Fornells Motor, IRSAP, Palahí, Peralada – Resort, Plantalech, Rehau, Terreal i Vidresif, com a col·laboradors. En aquesta edició, els productes oficials són el Restaurant Mimolet i Caves Llopart, mentre que La Comarca d’Olot, el Diari de Girona, l’Empordà, l’Hora Nova, Perspectiva de Catalunya Ràdio, el Punt Avui i Televisió de Girona són els mitjans de comunicació oficials.
CONSULTA LES OBRES PREMIADES
Els Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona són possibles gràcies a les empreses i institucions que hi donen suport, com ara el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona; Brecor, Jung i iGuzzini, com a patrocinadors principals; Itisa i Technal, com a patrocinadors, i Arcadi Pla SA, Ascensors Serra, Boffi – De Padova, Brancós Ceramics, Grup Curanta – Àrids, Formigons, Morters, HNA – Germandat Nacional d’Arquitectes, Hotel Ciutat de Girona, Hyundai – Fornells Motor, IRSAP, Palahí, Peralada – Resort, Plantalech, Rehau, Terreal i Vidresif, com a col·laboradors. En aquesta edició, els productes oficials són el Restaurant Mimolet i Caves Llopart, mentre que La Comarca d’Olot, el Diari de Girona, l’Empordà, l’Hora Nova, Perspectiva de Catalunya Ràdio, el Punt Avui i Televisió de Girona són els mitjans de comunicació oficials.
CONSULTA LES OBRES PREMIADES