Carregant l'aplicació...

  • 0
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7
  • 8
  • 9
  • 10
  • 11
  • 12
  • 13
  • 14
  • 15
  • 16
  • 17
  • 18
  • 19
  • 20
  • 21
  • 22
  • 23
  • 24
  • 25
  • 26
  • 27
  • 28
  • 29
  • 30
  • 31
  • 32
  • 33
  • 34
  • 35
  • 36
  • 37
  • 38
  • 39
  • 40
  • 41
  • 42
  • 43
  • 44
  • 45
  • 46
  • 47
  • 48
  • 49
  • 50
  • 51
  • 52
  • 53
  • 54
  • 55
  • 56
  • 57
  • 58
  • 59
  • 60
  • 61
  • 62
  • 63
  • 64
  • 65
  • 66
  • 67
  • 68
  • 69
  • 70
  • 71
  • 72
  • 73
  • 74
  • 75
  • 76
  • 77
  • 78
  • 79
  • 80
  • 81
  • 82
  • 83
  • 84
  • 85
  • 86
  • 87
  • 88
  • 89
  • 90
  • 91
  • 92
  • 93
  • 94
  • 95
  • 96
  • 97
  • 98
  • 99
  • 100
  • 101
  • 102
  • 103
  • 104
  • 105
  • 106
  • 107
  • 108
  • 109
  • 110
  • 111
  • 112
  • 113
  • 114
  • 115
  • 116
  • 117
  • 118
  • 119
  • 120
  • 121
  • 122
  • 123
  • 124
  • 125
  • 126
  • 127
  • 128
  • 129
  • 130
  • 131
  • 132
  • 133
  • 134
  • 10. Pròleg. Antoni Vilanova
  • 12. Presentació, agraïments i editorial.
  • 16. Presència i pervivència de les tres cultures
  • 22. Cronograma
  • 26. El fi com a principi
  • 28. Culturas antiguas. Pedro Azara
  • 32. El oppidum de Puente Tablas, Jaén, y la formación de la ciudad íbera en el alto valle del Guadalquivir. Arturo Ruiz y Manuel Molinos
  • 38. Entrar al Panteó avui. Miquel del Pozo
  • 42. Puerta nueva. El Atrio de la Alhambra. Álvaro Siza y Juan Domingo Santos
  • 47. Permanències. Álvaro Siza
  • 50. El territori
  • 52. L'estudi de l'evolució del paisatge a Catalunya. Dels ibers als romans. Gènesi i característiques. Oriol Olesti
  • 58. L’ocupació del territori a al-Àndalus. Dídac Gordillo
  • 62. Empúries. Museu d'Arqueologia de Catalunya.
  • 64. L’edifici de recepció en el conjunt monumental d’Empúries. Fuses-Viader Arquitectes
  • 66. Restauració i adequació del fòrum romà d’Empúries. Encaminaments. Lola Domènech
  • 68. Reforma del criptopòrtic i peristil de la domus dels mosaics d’Empúries. Irene Sancho i Pere Castanyer
  • 69. Museïtzació de l’estoa, l’àgora i els itineraris de la ciutat grega d’Empúries. Josep Maria Fortià
  • 70. Intervención en el paisaje cultural de la ensenada de Bolonia de Cádiz. Marta García de Casasola
  • 72. El centro de visitantes de Baelo Claudia. Guillermo Vázquez Consuegra
  • 74. Restauració de l’aqüeducte romà de Tarraco. Joan-Albert Adell
  • 76. Intervencions puntuals al territori: la Torre del Breny, a Castellgalí; l’arc romà del Pont del Diable, a Martorell-Castellbisbal. Joan Closa
  • 78. La restauració de 1995-1997 de l’Arc de Luci Licini Sura o Arc de Berà. Jaume R. Costa
  • 80. La Alcazaba de Reina. Seis actuaciones y reflexiones sobre un paisaje material. Gonzalo Díaz-Recasens y Gonzalo Díaz y Recasens
  • 82. Jaciment de Madinat al-Zahra
  • 84. El museo de Madinat al-Zahra. Nieto Sobejano Arquitectos
  • 86. Recuperació dels castells d’estructura andalusina d’Amposta i Ulldecona. Jordi Segura
  • 88. El conjunt històric d’Olèrdola. Història, arquitectura, arqueologia. Núria Molist
  • 89. El Camp de les Lloses, un avant-post militar d’època romanorepublicana (125-75 ane), Tona, Barcelona. Montserrat Duran i Imma Mestres
  • 90. La ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles. Agustí Jardí
  • 91. El jaciment ibèric del Montgròs. El Brull. Claudi Aranyó
  • 92. El jaciment arqueològic de l’Esquerda. Més de quaranta anys de recerca al servei del coneixement del patrimoni. Maria Ocaña, Imma Ollich i Montserrat de Rocafiguera
  • 93. Magatzems i aula en el parc arqueològic de la Ciutadella de Roses. Joan Falgueras
  • 96. La ciutat
  • 104. La idea de ciudad en las antiguas civilizaciones del Mediterráneo. Formas de construir, costumbres de habitar. Marta Llorente
  • 108. Retrobant els pobles ibers. Margarida Genera
  • 112. Intervenir en poblats ibèrics. Marc Manzano
  • 114. La Moleta del Remei. Jordi Segura i Marc Manzano
  • 115. Els Vilars d’Arbeca. Carme Casals
  • 116. La ciutat ibèrica d’Ullastret. Una aglomeració urbana capital d’un territori. Meritxell Inaraja i Gabriel de Prado
  • 121. Tarraco. Construir damunt les restes. Maite Miró
  • 124. Tarraco. Construir sobre les restes: quelcom més que pedres trencades. Joan Menchon
  • 126. Pla director dels paviments de la Part Alta de Tarragona. Jordi Segura
  • 128. Arranjament del carrer Enrajolat de Tarragona. Carlos Brull
  • 130. Plaza dels Sedassos en el marco del circo romano. Nacho Álvarez
  • 131. Les empremtes de la Tarraco romana en la restauració de l’església de la Santíssima Trinitat. NUA Arquitectures
  • 132. Construcció del claustre de la Catedral de Tarragona sobre les restes del recinte de culte imperial. Figuerola-Gavaldà-Romera Arquitectes
  • 134. La ciutat romana de Baetulo. Margarida Abras
  • 138. Barcino, una colònia fundada per Octavi August. Fem recerca, el Pla Barcino. Carme Miró
  • 140. Barcino. De ciutat romana a ciutat tardoantiga. Julia Beltrán
  • 142. Els treballs per a la consecució d’un pla director de la muralla romana de Barcelona. Marc Aureli Santos
  • 144. Adequació de la domus Avinyó. VORA Arquitectura
  • 146. Balaguer andalusina. Evolució i intervencions. Montserrat Giné i Carme Alòs
  • 150. Evolución urbana de Granada desde los primeros asentamientos ibéricos hasta la época nazarí. Antonio Orihuela
  • 156. Arquitectura
  • 160. Roma y al-Ándalus como pretexto. Transferencias formales, apropiaciones tipológicas. Josep M. Rovira
  • 164. Tarraco: historia humana y arqueología. Ricardo Mar y Joaquín Ruiz de Arbulo
  • 168. Córdoba romana. Gabriel Ruiz Cabrero
  • 174. Palimpsesto e Palíndromo: A Musealização do Sítio Arqueológico da Praça Nova do Castelo de São Jorge Carrilho da Graça Arquitectos
  • 178. La villa romana La Olmeda. Paredes Pedrosa Arquitectos
  • 180. La biblioteca pública de Ceuta. Paredes Pedrosa Arquitectos
  • 182. Integración urbana y urbanización de los espacios exteriores del conjunto monumental de las iglesias de Sant Pere de Terrassa. Pere Riera
  • 186. La restauració de les esglésies de Sant Pere de Terrassa. Esther Colls i Alfred Pastor
  • 190. El Palau de la Suda a l’entorn de la Seu Vella de Lleida. Ramon Maria Puig
  • 192. Intervenciones en Itálica. Francisco Reina
  • 194. El Patio de Banderas del Alcázar de Sevilla. Trabajos arqueológicos. Miguel Ángel Tabales
  • 195. El Patio de Banderas del Alcázar de Sevilla. Protección arqueológica de la excavación. Francisco Reina
  • 196. Variae architecturae formae: la Catedral de Sevilla Eduardo Mosquera y Clara Mosquera
  • 198. Superposicions a la Catedral de Sevilla i la Mesquita de Còrdova
  • 200. El puente romano de Córdoba y las dos puertas. Juan Cuenca
  • 201. Los Alcázares de Córdoba. Juan F. Murillo
  • 202. Intervención en la Casa del Chapiz, Albaicín, Granada. Antonio Orihuela
  • 204. El parc arqueològic de la ciutat romana de Iesso, a Guissona. Josep Ros
  • 206. El museu i poblat Ibèric de Ca n’Oliver, Cerdanyola del Vallès. Joan Francès
  • 207. La vil·la romana de Vilauba. Lluís Bayona i Pere Castanyer
  • 208. La vil·la romana de Torre Llauder de Mataró. Joaquim García i Vanessa Muñoz
  • 209. El temple romà d’Auso en el context de la ciutat romana. Montserrat de Rocafiguera
  • 210. Centcelles, arquitectura i iconografia. Josep Anton Remolà
  • 212. Intervenció a l’entorn de la vil·la romana de Centcelles. Workshop impartit a La Salle Arquitectura, amb motiu del XXXIX Curset. Pedro García i Marc Manzano
  • 216. Herències. Constància i canvi a l’arquitectura. Roger Such
  • 220. Construcció
  • 222. Topografies en el temps: patrimoni arquitectònic i habitabilitat. Toni Gironès
  • 226. El Mercat de Sant Antoni. Ravetllat Ribas Arquitectes
  • 230. La torre de Vallferosa. Evolució, restauració i datació. Joan Menchon, Ramon Calonge i Josep Esteve
  • 234. El yeso entre Oriente y Occidente. Camilla Mileto y Fernando Vegas
  • 238. Restauración de los muros de tapia de las paratas de las huertas del Generalife. Isabel Bestué
  • 242. Trabajos de conservación en la muralla de La Hoya, Almería, 2006-2011. Jesús María Basterra
  • 244. A través de la muralla, a través del tiempo. Intervención de Antonio Jiménez Torrecillas en Granada. José Miguel Gómez
  • 246. La mezquita del Cristo de la Luz de Toledo. Francisco Jurado
  • 250. Los proyectos de restauración del circuito hidráulico y pavimentación del Patio de los Leones de la Alhambra (2009-2012). Estudio de Arquitectura Pedro Salmerón Escobar
  • 252. La restauració del Pont de les Caixes de Constantí. Miquel Orellana i Pau Jansa
  • 253. Diagnosi de la muralla andalusina del Pla d’Almatà a Balaguer. Proves pilot per a la seva consolidació. Margarita Costa i Manuel Julià
  • 254. Adequació de l’assentament iberoromà de Sant Miquel de Vinebre (Ribera d’Ebre). Carlos Brull
  • 257. BIBLIOGRAFIES
prev-page-button
next-page-button