L'antiga església de Vilanova de la Barca és un edifici gòtic del segle XIII que va quedar parcialment enderrocat durant la Guerra Civil. Passada la guerra, l'església va quedar en estat de ruïna i només va conservar l'absis de la capçalera, alguns fragments de la nau principal i la façana de ponent. La intervenció consisteix en la recuperació i transformació de l'edifici en una nova sala d'usos múltiples. La proposta es concentra en els elements de cobriment. Es proposa una nova envolupant continua basada en una gelosia d'obra de fàbrica i una coberta de teula a dues aigües. Tot el sistema es concep com una nova closca ceràmica que es recolza delicadament sobre els murs originals. S'estableix un diàleg de complementaris entre les parts antigues i noves, entre els elements originals i els nous materials, entre passat i present. Amb la intervenció es reconstrueix el volum original de l'església i es recupera l'atmosfera de repòs i introspecció de l'espai sacre original.