L’antiga Ermita havia estat utilitzada com a refugi pel bestiar, des de que –diuen- es va utilitzar el seu absis com a niu d’ametralladores durant la Guerra Civil.

La seva degradació era greu, trobant-se molt a prop del col·lapse, tant per l’enfonsament de la coberta com per la inclinació dels murs.

Es va observar que aquesta ermita era bessona, en aparença i també en geometria, de la del poble veí d’Alendo, que es conserva en bones condicions.

Una comparativa va permetre deduir que l’edifici havia patit grans modificacions amb el temps, i les successives reparacions havien fet desaparèixer una volta de pedra.

S’ha actuat de forma que la intervenció ensenyi, de forma senzilla i austera les dues “històries” de l’edifici, tant l’origen medieval com també a les reparacions posteriors.

S’ha reconstruit l’absis i la continuïtat als murs, utilitzant tècniques tradicionals (pedra i calç); també s’ha reconstruit l’estructura de fusta tal i com es va trobar, amb una sort de falsa encavallada.