L’ampliació del Casal Rossellonès neix amb la voluntat d’adequar i ampliar un espai polivalent d’ús intensiu que ha quedat obsolet i alhora resoldre la forma complexa d’un solar triangular, que actua com a ròtula i articula la transició entre el casc antic i el nou eixample. L'edifici s’alinea al carrer Major i emfatitzi la seva funció de nova entrada al Casal obrint-se cap a la zona d’eixample a través d’unes grans vidrieres.

El pas d’una sèquia que discorre just per sota de la façana del carrer Nou, determina el contacte de l’edifici amb el carrer, resolent aquest contratemps gràcies a una llosa de fonamentació amb vol en la zona de la sèquia, que a la vegada esdevé el paviment de l’espai a mode de terratzo continu. La façana al casc antic es materialitza a través d’una franja opaca que encabeix els espais servidors del nou edifici. Un mur ample i contundent que s’il•lumina a través d’un joc de finestres que adapten la seva posició i dimensió per tal d’il•luminar els espais, mantenint la privacitat i aportant llum zenital i vistes en la zona de l’escala que comunica amb les llotges de planta primera, convertint aquesta gran finestra en un punt de llum també des de l’exterior. La resta de façana, més permeable incorpora un gest que invita a entrar i una gran finestra horitzontal que funciona com a extensió de la barra del bar per a esdeveniments a l’exterior. L’escala d’emergència s’incorpora també a la façana configurant el volum i facilitant la trobada amb la mitgera del Casal existent.

En façana, s'utilitza un monocapa de color cru similar al dels edificis veïns. En les finestres del carrer Major, rajoles ceràmiques de petit format configuren el seu perímetre. Ambdós materials penetren a l'interior de l'edifici en la zona dels banys, establint una relació entre l'interior i l'exterior. Finalment un sòcol de pedra que recull els diferents elements de les façanes resol el contacte de l'edifici amb el carrer i en garanteix un fàcil manteniment.