L'edifici acull un doble ús com a habitatge i estudi, busca el confort climàtic mitjançant sistemes passius i la integració en el casc antic de la població.

El clima mediterrani costaner condiciona la configuració interior i la relació amb l'exterior. L'absència de particions i les connexions verticals converteixen l'interior en un únic espai. Les relacions amb el carrer i el jardí es produeixen sempre a través d'espais intermedis: pati, porxo, terrasses i balcons amb protecció solar i visual -persianes enrotllables tradicionals de fusta-. Aquests espais funcionen tant tèrmicament com per proporcionar privacitat a l'interior i entre els diferents usos, alhora que permeten la captació solar a l'hivern.

S'opta per sistemes de construcció pesats per la seva inèrcia tèrmica, especialment indicada en un edifici amb ocupació permanent. Els materials escollits són formigó vist i maó sense revestir, carpinteries de fusta sense pintar, terres continus de morter i revestiments exteriors de suro. Per no alterar l'aspecte en brut dels materials, s'utilitzen tractaments superficials com ceres, olis o lasurs incolors. També s'incorpora la mitgera de pedra existent.

L'alçada de tres metres de les estances facilita l'estratificació de l'aire calent a l'estiu, que s'elimina durant la nit mitjançant la ventilació a través de reixetes altes, que s'extreu per una xemeneia solar en l'última planta, la qual cosa evita la necessitat de comptar amb sistemes mecànics d'aire condicionat.

Com a suport a aquest funcionament passiu, a l'hivern s'opta per un terra radiant a baixa temperatura alimentat per una màquina d'aerotèrmia, que proporciona confort sense escalfar l'aire amb un consum de només 20 kWh/m²/any.