Parc del Castell i Amfiteatre de Rubì - 7a Biennal 2012

Josep Zazurca i Codolà

En un dels límits de Rubí es troba el Castell, un dels monuments més coneguts de la localitat, situat sobre un turó. L’entorn era una zona molt degradada sense urbanitzar, sense ús i per tant abandonada. L’Ajuntament va decidir fer un projecte que dignifiqués l’entorn i l’incorporés a la ciutat. Una de les qüestions cabdals va ser la connexió d’aquest espai marginal a la trama urbana de Rubí. Per aquest motiu es van formalitzar recorreguts sense barreres arquitectòniques i també rampes i escalinates que donen continuïtat a l’espai urbà existent cap al nou espai projectat. Aprofitant el pendent del turó situat a la zona sud la idea va ser construir unes grades amb peces prefabricades de formigó, formant un amfiteatre. Les peces prefabricades tenen diferents longituds i colors, deixant uns espai de pas. La idea de composar peces prefabricades de formigó de diferents dimensions i colors és fonamental per a que l’Amfiteatre tingui sentit no només quan està ple de gent, sinó de manera especial quan està buit. La riquesa de la seva geometria variable i la diferència de colors permeten que adquireixi un valor escultòric. Des de l’entrada al recinte l’Amfiteatre es mostra com l’escalinata que realça la figura del castell. La intervenció paisatgística efectuada a la vessant oposada a l’amfiteatre dota a aquest sector d’una col•lecció d’arbrat distribuït segons el seu país d’origen creant espais amb aspectes biogeogràfics comuns que es comuniquen entre sí per una xarxa de camins que faciliten la seva observació, dotant al parc d’un pulmó i alhora espai didàctic de botànica. La tanca del parc, que delimita tota l’actuació, està concebuda com a un element arquitectònic, amb volum, formada per una estructura metàl•lica, panells metàl•lics ondulats perforats i cablejat metàl•lic. La idea fonamental de la tanca és delimitar el parc per qüestions de seguretat i al mateix temps donar transparència tant de l’exterior a l’interior com de l’interior a l’exterior. La tanca és un suport pels elements vegetals del parc, un element verd, que, a més, permet la col•locació d’elements de mobiliari urbà com bancs, papereres i enllumenat, conferint-li aquest aspecte d’element arquitectònic. L’actuació ha possibilitat que un espai que estava sense urbanitzar, abandonat, sense ús i fragmentat de la ciutat es recuperés. Actualment és un espai d’ús quotidià totalment integrat a la trama urbana. L’amfiteatre permet actuacions musicals i d’altre caire amb una cabuda de 2000 espectadors.

Autors

Col·laboradors