L’edifici ha estat concebut com a un únic volum, per afavorir una construcción més simple i per evitar competir amb l’edifici ja existent.  Es tracta d’una estrucutra amable, de plans flexibles i envoltada d’una pell energèticament eficient. Vàrem optar per una certa rusticitat, amb la combinació de “argamasa” i totxo, que són els materials originals del campus.

La proposta va consistir en una caixa de doble mur, amb cámara d’aire, i lloses postensadas, sense columnes a l’interior de l’edifici. Les divisions interiors, que es podem moure fàcilment, están fetes amb fusta i panells de vidre.La seva delicadesa contrasta amb la rusticitat exterior. El nou edifici ha estat separat del ja existent per raons formals i tècniques. Un petit pont connecta el tercer pis amb el passadís de d’edifici vell, i està considerada una nova connexió al oest, si es volgués obrir en un futur.  La forma i distribució de les “obertures” a la façana responen a la disposició dels espais interiors, la escala de l’edifici existent i la eficiencia energética (menys del 50% de les obertures, per evitar pèrdues tèrmiques).

Al primer i segons pis hi ha les oficines de receoció i sales de reunios. Al tercer pis hi ha el despatxos desl directors de les tres escoles (Art,Música i Teatre), el despatx del Degà i les oficines del personal que treballa amb ell. El quart pis torna ha ser un lloc pera reunions, i la terrassa superior compta amb un espai de trobada, per reunions més socials. Des d’aquesta cota es pot contemplar el paissatje urbà i els imponents Andes. Amb lleus canvis a les distribucions i a les amplades dels espais s’aconsegueix donar una identitat propia a cada pis.

La intenció principal eraque la nova construcción semblés haver estat sempre allà. Lédifici es situa a un complexe neoromànic de 1926, construit amb formigó i totxo. L'edifici original havia quedat incomplert.