D’una banda, un solar entre mitgeres estret i allargat, el desig dels propietaris de connectar els diferents espais, i la restricció de la volumetria edificable, han dut a plantejar l’edifici en desnivells de mitges plantes que es relacionen a través de dos buits centrals amb vistes creuades: el pati interior i l’escala-distribuïdora.

D’altra banda, la clara contraposició entre el carrer d’accés – a nord i estret- i l’espai dels darreres –a sud, extens i amb vistes – ha clarificat la posició de les estances i la postura de les façanes. A nord, al vial, obertures estretes que segueixen la vestimenta del carrer de la ciutat històrica. A sud, un únic gran forat, amb persiana corredissa de llibret que s’adequa al sol, la llum i la visó extensa dels horts. La secció esglaonada, amb patis i terrasses, ha permès que les vistes, la llum i el sol arribin a tot el llarg de l’edifici.

Per últim, el projecte deixa que l’escala mani; que fragmenti la llargada exagerada del solar; que distribueixi; que esdevingui cuina, vestidor o rebedor; que arranqui massissa, continuï lleugera i es corbi en arribar a la coberta.