L'habitatge es situa al casc antic d'Aitona, de cases entre mitgeres i carrers estrets on les façanes esdevenen l'única entrada de llum i els balcons l'únic contacte amb l'exterior. El projecte dona continuïtat al ritme del carrer, com una peça més, de caràcter opac, que reprodueix el llenguatge veí de finestres petites i baranes senzilles, però utilitza l'esponjament per realitzar uns buidats estratègics que enriqueixen el volum, obre l'interior a l'exterior, i dilueixen els límits entre el dins i el fora.En planta baixa un gran buidat origina l'accés compartit entre l'habitatge i un local de negoci familiar, rebent l'usuari en una entrada proxada de proporció generosa.Materialment el projecte utilitza un monocapa tradicional blanc i de textura rugosa i recupera fragments i murs de pedra existents que es filtren fins als espais interiors i els enriqueixen. Pretén passar desapercebut, propiciant que els buits i la vida en ells s'hi origina.