Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
El valor històric i arquitectònic de l’Escola Industrial de Barcelona

El valor històric i arquitectònic del recinte de l'Escola Industrial de Barcelona

Imatge: 
Recinte de l’Escola Industrial a l’eixample de Barcelona. Manipulació realitzada per Carla García Pagès i Jaume Rosell, d’una fotografia de començaments dels anys 1960.
El proper dijous 22 d’octubre a les 17 h, Jaume Rosell, coautor del llibre "L’Escola Industrial de Barcelona 1904-2004, cent anys d’ensenyament tècnic i d’arquitectura", farà una conferència on line sobre el valor històric i arquitectònic del recinte de l’Escola Industrial de Barcelona. 

El recinte de l’Escola Industrial de Barcelona, amb els seus edificis, és el resultat de diverses transformacions que s’han produït, al fil de nous usos i necessitats, al llarg de més de 150 anys. El conjunt va començar a ser construït el 1867 com a fàbrica tèxtil. La fàbrica va plegar el 1889 i, al cap de vint anys, la Diputació de Barcelona en va comprar la propietat amb la idea d’ubicar-hi la Universitat Industrial de Catalunya de la Mancomunitat, fet que es dugué a terme progressivament; començà a funcionar el 1909 i amb la reutilització de la majoria dels edificis existents, amb molta cura i poca despesa.  Al cap de 15 anys, amb l’arribada de la dictadura de Primo de Rivera, la universitat es va estroncar. Però, aleshores l’equipament del recinte va créixer notablement per transformar-se en una universitat internacional: l’Instituto Politécnico Hispano-Americano, adoptant la forma general que avui percebem. L’Instituto no va arribar a funcionar i el recinte va continuar acollint part dels ensenyaments i serveis pels quals havia estat creat. Amb la Guerra Civil i la postguerra, edificis i espais es van deteriorar fins que a començaments dels anys 60, amb el creixement de la població estudiantil, es feren noves reformes, ampliacions i edificacions. Després, a partir de la transició política, el conjunt fou renovat i mantingut amb cura, allotjant alguns serveis de la institució i una gran població d’estudiants, la qual, en gran part, fa poc que ha abandonat l’indret.
Aquest recinte de servei, al mig de l’Eixample de Barcelona, ha conegut la participació dels millors arquitectes que han construït i reconstruït els edificis. La qualitat d’aquesta obra, feta sempre amb respecte per les preexistències, pot explicar en bona part la historia de l’arquitectura catalana moderna.


Jaume Rosell, autor de diversos estudis sobre arquitectura i construcció, ha estat professor d’Història de l’Arquitectura des de 1978 al 2016 a la Universitat Politècnica de Catalunya i, entre 1998 i 2005, també a l’Escola d’Arquitectura La Salle de la Universitat Ramon Llull.


La sessió serà on line i es podrà seguir en directe a través de la plataforma Microsoft Teams. 
Cal inscripció prèvia
Les persones inscrites rebran un correu amb l'enllaç per accedir a la sessió.
Versió per a imprimirPDF version