EL BIM I L’ARQUITECTURA DE LES DADES

Introducció: De la línia de rotring a la línia de codi

Les eines per exercir l'arquitectura estan en constant transformació. En les darreres dècades hem vist evolucionar el nostre ofici des de la delicadesa de la maqueta de fusta i el traç de tinta del rotring cap a la precisió vectorial de l'AutoCAD, per desembocar finalment en la dimensió paramètrica del Digital Twin. En aquest recorregut, la professió ha de transcendir la poètica tradicional dels espais, la llum i les proporcions per aprendre a habitar també l'arquitectura de les dades i l'automatització. Aquest canvi de paradigma implica un trànsit inevitable: ja no es dibuixa, es modela; i el gest que defineix l'edifici es trasllada des del paper i les decisions a peu d'obra cap als arxius IFC i la rèplica digital.

En aquest escenari, la metodologia BIM deixa de ser un simple programari per convertir-se en la plataforma de trobada central entre tots els agents del procés constructiu. Tanmateix, aquesta transició pot generar certes reticències en part del col·lectiu arquitectònic, que la percep amb recel o com una amenaça a la creativitat. El risc real, però, rau en la passivitat: si la professió abandona el model digital en mans exclusives de grans enginyeries i constructores, l'arquitectura corre el perill de quedar relegada a una funció purament estètica o cosmètica, amb la conseqüent pèrdua de pes tècnic en la presa de decisions.

La resposta passa per assumir aquesta evolució digital com una oportunitat per liderar el diàleg des de la capacitat de síntesi que sempre ha caracteritzat l'ofici, abraçant marcs de treball veritablement col·laboratius com l'IPD (Integrated Project Delivery). Aquest enfocament garanteix que la visió espacial i el rigor tècnic dialoguin d'igual a igual amb l'estructura, les instal·lacions i l'execució des del minut zero.

Resulta apassionant analitzar com aquests canvis s'articulen a cada territori. Entre Catalunya i els Països Baixos els reptes tecnològics són compartits, però la integració del BIM respon a realitats ben diferents: la cultura constructiva (amb un fort pes de la industrialització al context holandès), el teixit empresarial, el marc administratiu i la mateixa definició del perfil professional fan que la metodologia avanci per camins diferenciats. És interessant analitzar les dues maneres d'adaptar-se a les noves eines per aprendre mútuament de les diverses experiències. 

Dos camins d'implantació: l'impuls privat i la palanca pública

L’anàlisi de la integració del BIM revela una divergència interessant en el seu punt de partida. Als Països Baixos, la transformació s'ha articulat des d'un model bottom-up sorgit del mateix teixit empresarial. El sector privat ha assumit el lideratge del procés per optimitzar la complexitat operativa i millorar l'eficiència dels projectes, definint estàndards comuns de treball col·laboratiu abans que existís cap imperatiu legal.

A Catalunya, en canvi, el motor principal segueix una estratègia top-down impulsada per l'Administració Pública. Mitjançant iniciatives com l'Estratègia BIM 2030 de la Generalitat de Catalunya, el sector públic utilitza la contractació com a palanca per dinamitzar el teixit professional i fixar requisits progressius tant en l'edificació com en l'obra civil. Aquestes dues aproximacions reflecteixen respostes adaptades als seus entorns: una nascuda de la necessitat operativa i de mercat, i l’altra orientada a traccionar i coordinar un sector tradicionalment fragmentat.

Cultura constructiva i entorn: de la fàbrica al taller in situ

La manera com es construeix condiciona directament com s'adopta la tecnologia digital. Als Països Baixos, la duresa del clima i una aposta històrica per l'eficiència i la sostenibilitat han consolidat una arquitectura industrialitzada, on l'edifici es concep com un muntatge de peces prefabricades de fusta o formigó. En un model on els components arriben acabats de fàbrica per a un acoblament mil·limètric, la tolerància a l'error és mínima; en el context holandès, el BIM actua com la garantia indispensable de coordinació abans d'arribar a l'obra.

A Catalunya es manté un pes rellevant de la construcció tradicional in situ. Aquesta cultura constructiva, de caràcter més artesanal i adaptatiu, dialoga amb l'execució de l'obra d'una manera diferent. L'adopció del BIM no neix de la urgència d'un procés purament de muntatge industrial, sinó d'una voluntat clara per millorar la traçabilitat, optimitzar costos, reduir residus i elevar la qualitat de l'execució.

Estàndards, interoperabilitat i fonts lliures.

Perquè la col·laboració sigui realment eficient cal un llenguatge comú que garanteixi la traçabilitat de la informació. Als Països Baixos, aquesta estandardització s'articula des del BIM Loket, l'organisme que centralitza eines com el BIM Basis ILS (uns requisits mínims d'intercanvi pactats pel mateix sector), el sistema de classificació NL-SfB i l'estàndard estatal Rgd BIM Standard. A Catalunya, la referència és la GuBIMclass, una eina nascuda del consens local per organitzar els elements segons la seva funció i seqüència constructiva.

Tot i que cada territori ha desenvolupat els seus propis "dialectes" (com la GuBIMclass a Catalunya o el BIM Basis ILS als Països Baixos), ambdós contextos juguen sota el mateix marc de regles globals: la sèrie de normes ISO 19650. Aquesta normativa internacional defineix el marc comú per a l'organització i digitalització de la informació

al llarg de tot el cicle de vida d'un actiu. Tant l’Estratègia BIM 2030 de la Generalitat com els protocols holandesos s'alineen amb aquest estàndard per garantir que la gestió de les dades sigui fiable, traçable i transparent.

Més enllà de les classificacions, una altra de les claus de la col·laboració en què ambdós països coincideixen és l'aposta pels formats oberts (OpenBIM / IFC), els quals eviten la dependència de tecnologies privatives i faciliten el treball en xarxa. En aquest àmbit, Catalunya destaca amb iniciatives de referència com BIMROCKET, una plataforma open-source desenvolupada per l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Aquest cas exemplifica com la digitalització oberta pot ser accessible i aplicable des de la mateixa Administració local, connectant de manera transparent el modelatge paramètric, l'automatització i la gestió de dades cap al desenvolupament de rèpliques digitals (Digital Twins).

Conclusió: sumar aliances i coordinar la visió global

La transició cap al BIM convida a reflexionar sobre la manera com evolucionen els processos de treball i com s'articulen els equips multidisciplinaris en el món de la construcció. L'arquitectura, entesa com l'art de la construcció, es troba davant un nou canvi de paradigma on el procés de projectar, construir i treballar amb clients, promotors, administració, constructores, calculistes, instal·ladors, enginyers i arquitectes tècnics canvia per moments. Davant d'aquesta transformació, l'arquitecte pot continuar projectant i construint com fins ara?

Avui en dia, el marc regulatori i el visat col·legial ofereixen protecció jurídica i atribucions clares per a l'arquitecte. Tanmateix, davant d'un futur on aquests mecanismes puguin evolucionar, flexibilitzar-se o fins i tot desaparèixer, la competitivitat de la professió demanarà la redefinició del paper de l'arquitecte per no quedar relegat a un segon pla. En aquest context, conèixer i utilitzar el llenguatge digital serà la manera d'assegurar que l'arquitecte estigui present al llarg de tot el projecte, participant activament en les decisions tècniques i garantint la sensibilitat i la qualitat del disseny arquitectònic durant tota l'obra.

Eines com el BIM i metodologies com l'IPD no són una recepta màgica, sinó eines de treball que prenen sentit quan s'utilitzen per sumar. Conèixer l'idioma de les dades permet a l'arquitecte ser una peça clau dins dels equips multidisciplinaris, projectant amb enginyeries i calculistes, i dirigint l'obra amb les constructores.D'aquesta manera, aportant una visió de conjunt i de síntesi des del primer esbós fins al manteniment de la rèplica digital, s'aconsegueix que la sensibilitat arquitectònica i la coherència del projecte es mantinguin vives al llarg de tota l'obra arquitectònica.

Marta Companys, arquitecta. Corresponsal del COAC a Gouda, Països Baixos. Setembre 2026.