El proper dilluns 23 d'octubre, a les 18 hores, celebrarem una nova sessió d'Urbanisme Comparat (UC'). Aquesta vegada la jornada girarà al voltant de la ciutat de Belgrad (en anglès) i comptarà amb la participació de la doctora arquitecta Zaklina Gligorijevic.

Belgrad va ser la capital de l'antiga Iugoslàvia i ara ho és de Sèrbia, un dels estats dels Balcans Occidentals. Assentada a la desembocadura dels rius Sava i Danubi, en una cruïlla geogràfica i per tant històrica, ha estat demolida i reconstruïda moltes vegades, ha canviat de paper de capital a ciutat fronterera i ha acollit diverses cultures, religions i exèrcits, cosa que ha contribuït a la seva identitat urbana. Els visitants solen trobar-la encantadora, vibrant i acollidora, però rarament bella. 

La ciutat ha evolucionat al voltant de tres nuclis urbans diferents, abastant el nucli verd i natural: la Fortalesa de Belgrad, amb capes des del Neolític; el nucli antic de Zemun, amb la Torre del Mil·lenni hongarès; i el Nou Belgrad, reconegut per la comunitat arquitectònica mundial com el pròsper patrimoni d’arquitectura moderna (MoMA, 2018). La varietat de tipologies urbanes i arquitectòniques la converteix en una destinació apassionant per a les escoles d’arquitectura i planificació urbana. Per la seva ubicació als límits de la UE, els seus recursos de sòl natural i sense construir, llargues riberes i densitats encara baixes, Belgrad s’ha convertit en un lloc atractiu per als promotors internacionals.

El “canvi” constant marca les ciutats contemporànies, i exigeix resiliència per part tant de les Institucions com dels planificadors urbans. La llarga tradició urbanística belgradina constitueix una bona base i un marc estricte per planificar la ciutat que s’enfronta a freqüents transicions econòmiques, polítiques i, recentment, climàtiques. Per això, les qüestions professionals comunes suposen avui més que mai un repte: equilibrar el nou desenvolupament i la identitat de la ciutat, la construcció massiva i el medi ambient saludable, i protegir activament el valuós patrimoni històric i natural.

Zaklina Gligorijevic es va llicenciar i doctorar en Urbanisme per l’Escola d’Arquitectura de la Universitat de Belgrad i va cursar un programa de postgrau SPURS al MIT, amb beca Humphrey. Va començar la seva carrera professional com a primera dona arquitecta al Centre de Planificació del Desenvolupament Urbà de Belgrad, del qual va arribar a ser Directora el 2002. Ha treballat a l’Oficina de l’Arquitecte Municipal, on va dirigir el Departament de Planificació General i Espacial de l’Institut de Planificació Urbana de Belgrad i va ocupar el càrrec de Directora General entre 2008-2012. Ha participat activament en diversos comitès de planificació urbana fins al 2013.

Ha signat diversos concursos de disseny urbà, projectes, estudis i plans, entre ells el Pla General de Belgrad el 2009, l’Estratègia de Desenvolupament de la Ciutat de Belgrad el 2011 i 2016, i ha participat en el desenvolupament d’estratègies nacionals d’habitatge i arquitectura. Ha organitzat conferències nacionals i internacionals, exposicions i reunions amb les ciutats de Barcelona i Viena (2009-2012), en el marc d’ISOCARP (2005-2014), i ha representat habitualment la ciutat de Belgrad i la professió urbanística en esdeveniments internacionals. Com a consultora urbana sènior, ha participat en projectes regionals i nacionals amb el GBM (Grup Banc Mundial), ONU-Hàbitat, UNOPS i projectes de l’IPA, i és planificadora llicenciada, actualment com a cap d’equip de projecte en part del programa Ciutats verdes, habitables i resilients del GBM a Sèrbia. 

La sessió és oberta, però cal inscripció prèvia. [3]