

Brussel·les s’ha convertit en un laboratori urbà de transformació arquitectònica i mediambiental, on la reutilització del parc immobiliari existent és una de les estratègies més rellevants per afrontar els reptes contemporanis de sostenibilitat, eficiència energètica i densificació urbana. En lloc d’enderrocar i reconstruir, la ciutat aposta per reconvertir edificis monofuncionals d’oficines obsolets en edificis mixtos, capaços d’acollir habitatges, activitats econòmiques, espais col·lectius i serveis, tot minimitzant l’impacte ambiental i seguint criteris de circularitat.
Durant la segona meitat del segle XX, Brussel·les va experimentar un intens creixement d’oficines, especialment al barri del Nord, amb edificis concebuts sota criteris de productivitat i homogeneïtat funcional. Avui, molts d’aquests edificis han quedat tècnicament desfasats i energèticament ineficients. Davant d’aquest escenari, tant les institucions públiques com el sector privat impulsen projectes de reconversió integral que converteixen aquests volums obsolets en ecosistemes urbans híbrids, sostenibles i vius.
Aquesta estratègia s’alinea amb polítiques com la iniciativa europea No Net Land Take (NNLT), que busca frenar l’expansió urbana desmesurada i promoure la reutilització del sòl existent, o amb la metodologia GRO 2025, que permet avaluar l’impacte ambiental i circular dels projectes arquitectònics.
El projecte ZIN in No(o)rd, situat a l’antiga zona del World Trade Center, és avui un referent internacional de la reconversió sostenible d’edificis d’oficines. Desenvolupat pels despatxos 51N4E, AUC i Jaspers-Eyers Architects, el complex reutilitza dues torres existents per crear un conjunt mixt amb 70.000 m² d’oficines, 127 habitatges, comerços, zones de lleure i un hotel.
La intervenció no només reorganitza els espais interiors, sinó que incorpora terrasses, zones verdes i horts urbans, generant espais col·lectius que activen la convivència i la biodiversitat. A nivell mediambiental, ZIN és un exemple paradigmàtic de construcció circular: conserva part de l’estructura original, reutilitza materials i introdueix sistemes d’eficiència energètica avançada.
Certificat amb l’eina GRO 2025, el projecte avalua la circularitat dels materials, la qualitat de l’aire interior, la gestió de l’aigua i l’eficiència energètica. Guardonat com a Millor Edifici Alt del Món 2025 pel Council on Vertical Urbanism, ZIN demostra que la sostenibilitat pot anar de la mà de la innovació arquitectònica i de la qualitat urbana.
El projecte OXY dels despatxos DDS+ , Snøhetta i Binst architects, situat al bulevard Anspach, en ple centre de Brussel·les, , exemplifica una altra via de reconversió. Allò que havia estat un edifici d’oficines monòlitic i tancat es transforma en un complex permeable i multifuncional, que integra habitatges, hotel, aparthotel, oficines, comerços, equipaments i restauració.
El sòcol de l’edifici s’obre a la ciutat i crea nous recorreguts per als vianants, connectant la plaça de la Monnaie amb la rue Neuve i revitalitzant l’eix comercial central. L’objectiu és reintegrar l’edifici en el teixit urbà, transformant-lo en un espai viu, flexible i connectat.
Des del punt de vista ambiental, OXY aposta per la conservació de l’existent, el reaprofitament de materials i la flexibilitat d’ús per allargar la vida útil de l’edifici. Amb l’aspiració d’assolir la neutralitat en CO₂, el projecte busca certificacions com Carbon Hero A, BREEAM Outstanding i WELL Platinum, i ha estat reconegut amb el Renolab.B 2022 com a referent en construcció sostenible i innovació urbana.
Els projectes ZIN i OXY comparteixen una mateixa filosofia: preservar, reutilitzar, optimitzar. La reutilització d’estructures i materials existents redueix de manera significativa les emissions de CO₂ i el consum de recursos naturals associats a la construcció nova.
La renovació circular que promou Brussel·les implica dissenyar edificis reversibles, adaptables i fàcilment desmuntables, capaços d’evolucionar amb el temps sense generar residus. A això s’hi afegeix la incorporació d’energies renovables, sistemes passius d’estalvi energètic i espais verds que funcionen com a reguladors climàtics i socials.
Aquest conjunt d’estratègies situa Brussel·les al capdavant de les ciutats europees que impulsen models urbans de baixa petjada ecològica i alta qualitat d’habitabilitat, on el valor no rau tant en construir més, sinó en construir millor amb el que ja existeix.
La reconversió d’edificis d’oficines monofuncionals en edificis mixtos i circulars va molt més enllà de l’arquitectura: és una estratègia urbana integral que redefineix la manera com Brussel·les es transforma i es projecta cap al futur. Aquest enfocament parteix de la convicció que el desenvolupament urbà del segle XXI ha de basar-se en la regeneració intel·ligent del teixit existent, i no en l’expansió del territori.
A través d’aquests projectes, la ciutat demostra que és possible densificar sense destruir, revitalitzar sense expulsar i innovar sense malbaratar recursos. La barreja d’usos —habitatge, treball, oci i serveis— crea ecosistemes urbans més resilients, flexibles i autosuficients, capaços d’adaptar-se als canvis demogràfics, econòmics i ambientals.
A més, aquesta transformació té una dimensió social profunda: en reobrir edificis tancats i monofuncionals, es restitueixen connexions entre arquitectura i vida urbana, es reactiven espais de trobada i es genera una nova proximitat entre els usos quotidians. Projectes com ZIN in No(o)rd i OXY mostren que la sostenibilitat i la qualitat urbana poden confluir en una mateixa visió de ciutat equilibrada i habitable.
En definitiva, Brussel·les està construint el seu futur no a partir del creixement extensiu, sinó de la seva capacitat de regenerar-se des de dins. La ciutat esdevé un laboratori viu on circularitat, sostenibilitat i cohesió urbana convergeixen per donar lloc a una nova generació d’edificis que són, alhora, memòria i futur. Aquesta mirada no sols transforma els edificis, sinó també la manera d’entendre la ciutat com un organisme viu, capaç d’aprendre, adaptar-se i reinventar-se constantment.
Marina Berbel, arquitecta. Corresponsal del COAC a Brussel·les, Bèlgica. Novembre 2025
Links:
[1] https://www.arquitectes.cat/ca/printpdf/print/33706
[2] https://www.arquitectes.cat/ca/javascript%3Ahistory.back%281%29