Parlar de Joan Güell Roca és parlar d'una manera d'entendre la professió d'arquitecte. Una manera en què l'arquitectura no acabava en l'edifici, sinó que s'estenia a la ciutat, al territori i, especialment, en les complexes relacions entre planificació, propietat, gestió i dret.

Des que va obtenir la seva llicenciatura en Arquitectura el 1970, Joan Güell va dedicar gran part de la seva vida professional a la planificació urbana, a l’urbanisme des de perspectives diferents i complementàries: com a arquitecte municipal, com a assessor d'administracions, com a redactor d'urbanisme, com a especialista en gestió i valoracions i, durant dècades, com a expert en planificació urbana i qüestions d'expropiació.

La seva trajectòria cobreix una gran part de la història recent de l'urbanisme català. Des dels primers plans generals dels anys setanta i vuitanta fins als plans parcials, modificacions de planejament, projectes de desenvolupament urbà i reparcel·lacions de les dècades següents, la seva tasca va estar present en nombrosos municipis i en algunes de les transformacions urbanes més significatives del nostre territori.

Però potser el seu llegat més important no es pot mesurar pel nombre de plans o projectes. Joan Güell va ser, sobretot, un transmissor de coneixement, una persona de les que sabia ensenyar, un mestre. I el seu mestratge era ben singular, ja que sabia mesclar el coneixement, amb la passió per la funció publica i per la preocupació per fer millors les nostres ciutats.

Durant molts anys va ensenyar a la Universitat Politècnica de Catalunya i en altres universitats i centres de formació. Va impartir classes d'arquitectura jurídica, dret urbà, gestió urbana i valoració immobiliària, i va participar en màsters, cursos i seminaris adreçats tant a professionals com a tècnics d'administracions públiques.

En aquesta tasca docent probablement hi ha una part essencial del seu llegat: haver contribuït a la formació de diverses generacions de professionals que van aprendre d'ell que la planificació urbana requereix més que només conèixer les normes. Requereix entendre la ciutat, interpretar el territori i saber com traduir els principis de la planificació en decisions concretes, viables i legalment sòlides.

La seva experiència com a membre del Jurat d'Expropiació i la seva intervenció com a expert davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, van completar una carrera única, situada al punt de trobada entre arquitectura, urbanisme, dret i valoració.

Els qui van treballar amb Joan Güell segur que recordaran el professional; aquells que van ser els seus alumnes, el mestre; els qui van compartir anys de professió amb ell, el col·lega, i els que vàrem compartir viatges amb ell, aquella veu i aquell comentari sempre encertat, sempre oportú i sempre intencionat en mirar de millorar la realitat. En Joan no callava mai això era bo.

Per a tots ells ha estat una referència inesborrable i, sobretot, una manera de fer coherent.

Joan Güell Roca deixa una empremta profunda en l'urbanisme català i en aquells que van tenir l'oportunitat de compartir amb ell la professió, el coneixement i la passió per la ciutat.

La seva feina professional forma part de la nostra història urbana. El seu llegat humà i professional, de la nostra memòria. Moltes gràcies Joan per tot el que ens has deixat.

Junta Directiva AAUC