Mor l'arquitecte Moisés Gallego als 73 anys
Imatge:
© Esther Brosa
L’arquitecte Moisés Gallego Olmos va morir el vespre del dimarts 1 de setembre del 2020.
La noticia ha entristit profundament els arquitectes de vàries generacions. Moisés Gallego ha estat un referent en el camp de l’arquitectura, la docència i també per la seva implicació amb la cultura. Ens ha deixat un bon arquitecte.
La nostra amistat va començar fa prop de quaranta anys quan, juntament amb altres arquitectes, l’Albert Viaplana ens va convidar a formar part del que seria la seva càtedra de Projectes a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Érem deu: Moisés Gallego, Enric Miralles, Josep Mª Gil, Josep Mª Torres, Arcadi Pla, Alberto Noguerol, Marcià Codinachs, José Luis Burillo i Joan Arias Roig. Onze comptant amb l’Albert, com un equip de futbol, com ell ens va comentar.
Es tractava d’una aposta per una manera nova de fer les classes de projectes, amb gent molt jove (fins i tot alguns no havien acabat el projecte final de carrera) i amb una gran passió per l’arquitectura.
Aquest fet va ser determinant per a tots nosaltres i va marcar l’inici d’una experiència innovadora i única en l’ensenyament de l’arquitectura.
En Moisés, al començament una mica reservat o tímid, aviat va mostrar una gran capacitat per proposar, per fer i també per aconseguir resultats. Cal pensar en la tenacitat necessària per fer la carrera d’aparellador i desprès la d’arquitecte, tot i treballant per les tardes en despatxos professionals o en un petit ajuntament per poder pagar-se els estudis i al mateix temps tirar endavant una família amb l’Ana i els fills Alex i Sergi.
Potser que per aquest rodatge vàrem apreciar des del principi la seva capacitat resolutiva, que anava lligada a una visió perspicaç del nucli dels problemes, de com afrontar les actuacions, i ho deia amb claredat: “Aquí lo que pasa es esto, esto y esto..., lo que hay que hacer es...”. Aquesta característica la va conservar sempre en tots els àmbits.
La seva implicació amb la docència es va refermar durant la realització del Doctorat, va guanyar capacitat de síntesi i d’exposició dels seus arguments. Això conduïa a llargues i controvertides discussions amb ell. A la jubilació de l’Albert Viaplana, en Moisés va prendre el rol de cap de la càtedra fins a la seva jubilació el 2017.
A les reunions que teníem abans de les classes, en Moisés defensava un ensenyament que posés l’accent en la relació amb el lloc i la seva millora, la qualitat dels espais, l’adequació al seu ús, la claredat de la proposta, la coherència de l’estructura, l’economia de mitjans... deixant al marge el que en aquell moment es deia “arquitectura de revista”.
A les classes, que alguns anys vàrem fer junts, resultava sorprenent la manera de descol·locar als alumnes (que tenien uns vint anys), com per exemple al començament de curs: “Vamos a hablar de arquitectura...” expectació pensant que parlaria de grans arquitectes “a ver, ¿cuánto pesa un metro cubico de madera? ¿y de tierra?”, o en una altra ocasió dibuixant en silenci el perfil d’una muntanya, una vall amb el poble, i preguntant a continuació a cada alumne on situaria una casa, marcant en el dibuix les respostes de tots els alumnes per al final fer una lectura del significat de cada lloc que havien escollit.
Amb tot això, l’anàlisi dels projectes a les classes de taller, les teòriques i l’empatia amb els alumnes, en Moisés ha tingut una influencia molt important en el desenvolupament professional de diferents generacions d’arquitectes, a més d’haver-se guanyat la seva amistat i respecte.
La seva implicació en la docència era molt forta, a més de a l’Escola d’Arquitectura, també va donar classes uns anys d’arquitectura interior a l’Escola Elisava i a l’estiu en cursos de l’escola d’Arquitectura de Venècia a Urbino.
Paral·lelament, va formar part de l’equip de redacció de la revista "Quaderns d’arquitectura i urbanisme". La seva participació juntament amb Oriol Bohigas i Josep Quetglas, entre altres, va significar un alè d’aire fresc en les revistes d’arquitectura. També va ser soci fundador de l’associació AxA, Arquitectes per l’Arquitectura i president del Jurat dels Premis FAD a l’edició del 2016.
Però això no pot deixar de banda la seva activitat com arquitecte.
Als primers anys de professió, començaments dels anys 80, formant equip amb altres arquitectes va guanyar dos concursos: el projecte del Parc de l’Escorxador a Barcelona i el projecte de la Seu del Col·legi d’Aparelladors de Lleida. Concursos importants per uns arquitectes joves i que varen ser l’inici de la seva carrera professional, especialment en obra pública.
Al mateix temps, en la vida personal va iniciar un nou camí amb l’Esther Brosa, arquitecta. La seva companya fins als darrers moments.
Els projectes que varen realitzar, primer amb el seu soci Franc Fernández i posteriorment en el seu propi estudi, tenen l’empremta de la seva personalitat. La dedicació i generositat que tenia en la docència també la podem veure en els edificis que va projectar: són clars, s’hi està bé, es construeixen d’una manera racional, són econòmics, no passen de moda, es col·loquen al lloc, millorant-lo, sense estridències...
Edificis com l’Escola La Palmera a Barcelona, les piscines Picornell, la seu del Col·legi d’Aparelladors de Lleida, la plaça de la Constitució a Lleida, el Pavelló Municipal Nova Icaria, l’escola, Institut i Espai esportiu a Montgat, les Piscines Municipals de Tàrrega, el Complex esportiu Municipal Can Arimon a Mollet, les Biblioteques de Can Fabra i Can Saladrigas a Barcelona, la Municipal de Masnou, la del districte IV a Terrassa, entre d’altres. Tots ells exemples de la seva arquitectura.
Aquests darrers anys, en Moisés havia invertit la seva energia en l’escriptura, primer recopilant les classes generals que havia donat (Apuntes de clases de proyectos I, II III), per últim, la història de la Càtedra a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona a la qual va dedicar molt entusiasme i que actualment està a impremta.
Moisés, amic, en tots aquest anys en els que hem compartit classes, feines, viatges, festes, has estat vital, generós, inspirador, amic de la broma; tossut i emprenyador, sempre cercant el sentit de les coses. Et trobarem a faltar.
Joan Arias Roig
Podeu llegir també "Moisés Gallego in memoriam", per Enrique Granell
La noticia ha entristit profundament els arquitectes de vàries generacions. Moisés Gallego ha estat un referent en el camp de l’arquitectura, la docència i també per la seva implicació amb la cultura. Ens ha deixat un bon arquitecte.
La nostra amistat va començar fa prop de quaranta anys quan, juntament amb altres arquitectes, l’Albert Viaplana ens va convidar a formar part del que seria la seva càtedra de Projectes a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Érem deu: Moisés Gallego, Enric Miralles, Josep Mª Gil, Josep Mª Torres, Arcadi Pla, Alberto Noguerol, Marcià Codinachs, José Luis Burillo i Joan Arias Roig. Onze comptant amb l’Albert, com un equip de futbol, com ell ens va comentar.
Es tractava d’una aposta per una manera nova de fer les classes de projectes, amb gent molt jove (fins i tot alguns no havien acabat el projecte final de carrera) i amb una gran passió per l’arquitectura.
Aquest fet va ser determinant per a tots nosaltres i va marcar l’inici d’una experiència innovadora i única en l’ensenyament de l’arquitectura.
En Moisés, al començament una mica reservat o tímid, aviat va mostrar una gran capacitat per proposar, per fer i també per aconseguir resultats. Cal pensar en la tenacitat necessària per fer la carrera d’aparellador i desprès la d’arquitecte, tot i treballant per les tardes en despatxos professionals o en un petit ajuntament per poder pagar-se els estudis i al mateix temps tirar endavant una família amb l’Ana i els fills Alex i Sergi.
Potser que per aquest rodatge vàrem apreciar des del principi la seva capacitat resolutiva, que anava lligada a una visió perspicaç del nucli dels problemes, de com afrontar les actuacions, i ho deia amb claredat: “Aquí lo que pasa es esto, esto y esto..., lo que hay que hacer es...”. Aquesta característica la va conservar sempre en tots els àmbits.
La seva implicació amb la docència es va refermar durant la realització del Doctorat, va guanyar capacitat de síntesi i d’exposició dels seus arguments. Això conduïa a llargues i controvertides discussions amb ell. A la jubilació de l’Albert Viaplana, en Moisés va prendre el rol de cap de la càtedra fins a la seva jubilació el 2017.
A les reunions que teníem abans de les classes, en Moisés defensava un ensenyament que posés l’accent en la relació amb el lloc i la seva millora, la qualitat dels espais, l’adequació al seu ús, la claredat de la proposta, la coherència de l’estructura, l’economia de mitjans... deixant al marge el que en aquell moment es deia “arquitectura de revista”.
A les classes, que alguns anys vàrem fer junts, resultava sorprenent la manera de descol·locar als alumnes (que tenien uns vint anys), com per exemple al començament de curs: “Vamos a hablar de arquitectura...” expectació pensant que parlaria de grans arquitectes “a ver, ¿cuánto pesa un metro cubico de madera? ¿y de tierra?”, o en una altra ocasió dibuixant en silenci el perfil d’una muntanya, una vall amb el poble, i preguntant a continuació a cada alumne on situaria una casa, marcant en el dibuix les respostes de tots els alumnes per al final fer una lectura del significat de cada lloc que havien escollit.
Amb tot això, l’anàlisi dels projectes a les classes de taller, les teòriques i l’empatia amb els alumnes, en Moisés ha tingut una influencia molt important en el desenvolupament professional de diferents generacions d’arquitectes, a més d’haver-se guanyat la seva amistat i respecte.
La seva implicació en la docència era molt forta, a més de a l’Escola d’Arquitectura, també va donar classes uns anys d’arquitectura interior a l’Escola Elisava i a l’estiu en cursos de l’escola d’Arquitectura de Venècia a Urbino.
Paral·lelament, va formar part de l’equip de redacció de la revista "Quaderns d’arquitectura i urbanisme". La seva participació juntament amb Oriol Bohigas i Josep Quetglas, entre altres, va significar un alè d’aire fresc en les revistes d’arquitectura. També va ser soci fundador de l’associació AxA, Arquitectes per l’Arquitectura i president del Jurat dels Premis FAD a l’edició del 2016.
Però això no pot deixar de banda la seva activitat com arquitecte.
Als primers anys de professió, començaments dels anys 80, formant equip amb altres arquitectes va guanyar dos concursos: el projecte del Parc de l’Escorxador a Barcelona i el projecte de la Seu del Col·legi d’Aparelladors de Lleida. Concursos importants per uns arquitectes joves i que varen ser l’inici de la seva carrera professional, especialment en obra pública.
Al mateix temps, en la vida personal va iniciar un nou camí amb l’Esther Brosa, arquitecta. La seva companya fins als darrers moments.
Els projectes que varen realitzar, primer amb el seu soci Franc Fernández i posteriorment en el seu propi estudi, tenen l’empremta de la seva personalitat. La dedicació i generositat que tenia en la docència també la podem veure en els edificis que va projectar: són clars, s’hi està bé, es construeixen d’una manera racional, són econòmics, no passen de moda, es col·loquen al lloc, millorant-lo, sense estridències...
Edificis com l’Escola La Palmera a Barcelona, les piscines Picornell, la seu del Col·legi d’Aparelladors de Lleida, la plaça de la Constitució a Lleida, el Pavelló Municipal Nova Icaria, l’escola, Institut i Espai esportiu a Montgat, les Piscines Municipals de Tàrrega, el Complex esportiu Municipal Can Arimon a Mollet, les Biblioteques de Can Fabra i Can Saladrigas a Barcelona, la Municipal de Masnou, la del districte IV a Terrassa, entre d’altres. Tots ells exemples de la seva arquitectura.
Aquests darrers anys, en Moisés havia invertit la seva energia en l’escriptura, primer recopilant les classes generals que havia donat (Apuntes de clases de proyectos I, II III), per últim, la història de la Càtedra a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona a la qual va dedicar molt entusiasme i que actualment està a impremta.
Moisés, amic, en tots aquest anys en els que hem compartit classes, feines, viatges, festes, has estat vital, generós, inspirador, amic de la broma; tossut i emprenyador, sempre cercant el sentit de les coses. Et trobarem a faltar.
Joan Arias Roig
Podeu llegir també "Moisés Gallego in memoriam", per Enrique Granell
7/09/2020
El 24 de septiembre entra en vigor la aplicación obligatoria de las Modificaciones del CTE
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Tal y como indica la Nota informativa publicada en la web del Código Técnico, las modificaciones del CTE serán de aplicación obligatoria para los proyectos para los que se solicite licencia municipal de obras a partir del próximo 24 de septiembre de 2020.
Podéis ver la nota informativa, publicada el pasado mes de julio en la web del Código Técnico, donde encontraréis los diferentes supuestos según sea la fecha de solicitud de licencia, así como la manera de determinar la fecha para el inicio de las obras.
Documentación complementaria del Ministerio
El Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana ha publicado también un documento divulgativo donde se explican los conceptos básicos de la modificación. Podéis consultarlo aquí.
Además, el mes de agosto ha publicado la nueva Guía de aplicación del DB-HE 2019.
Nuevos documentos de ayuda al proyecto
Recordamos que la Oficina Consultora Técnica del COAC ha actualizado y ampliado la documentación de ayuda al proyecto disponible para los colegiados. De esta manera, encontraréis en la web las nuevas fichas justificativas que incorporan las modificaciones del CTE.
Cambios más relevantes
Tal y como hemos ido informando, la modificación afecta principalmente a la Parte I del CTE y a los Documentos Básicos HS, HE y SI. En cuanto al Documento Básico de Salubridad, se incorpora una nueva sección DB-HS 6 "Protección contra la exposición al radón", que fija un nivel de referencia de concentración de gas radón para el interior de los edificios y establece, según la clasificación del municipio, la necesidad de incorporar medidas de protección.
En relación al Documento Básico de Ahorro Energético, la modificación supone una revisión global del Documento, incrementando las exigencias reglamentarias de ahorro y eficiencia energética y revisando la definición del edificio de consumo casi nulo. Por último, en cuanto al Documento Básico de Seguridad en caso de incendio, se incorpora una modificación puntual en relación a la propagación del incendio por el exterior.
Consultad el documento resumen elaborado por la OCT, así como el vídeo y presentaciones de la sesión informativa celebrada el pasado mes de mayo.
Podéis ver la nota informativa, publicada el pasado mes de julio en la web del Código Técnico, donde encontraréis los diferentes supuestos según sea la fecha de solicitud de licencia, así como la manera de determinar la fecha para el inicio de las obras.
Documentación complementaria del Ministerio
El Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana ha publicado también un documento divulgativo donde se explican los conceptos básicos de la modificación. Podéis consultarlo aquí.
Además, el mes de agosto ha publicado la nueva Guía de aplicación del DB-HE 2019.
Nuevos documentos de ayuda al proyecto
Recordamos que la Oficina Consultora Técnica del COAC ha actualizado y ampliado la documentación de ayuda al proyecto disponible para los colegiados. De esta manera, encontraréis en la web las nuevas fichas justificativas que incorporan las modificaciones del CTE.
Cambios más relevantes
Tal y como hemos ido informando, la modificación afecta principalmente a la Parte I del CTE y a los Documentos Básicos HS, HE y SI. En cuanto al Documento Básico de Salubridad, se incorpora una nueva sección DB-HS 6 "Protección contra la exposición al radón", que fija un nivel de referencia de concentración de gas radón para el interior de los edificios y establece, según la clasificación del municipio, la necesidad de incorporar medidas de protección.
En relación al Documento Básico de Ahorro Energético, la modificación supone una revisión global del Documento, incrementando las exigencias reglamentarias de ahorro y eficiencia energética y revisando la definición del edificio de consumo casi nulo. Por último, en cuanto al Documento Básico de Seguridad en caso de incendio, se incorpora una modificación puntual en relación a la propagación del incendio por el exterior.
Consultad el documento resumen elaborado por la OCT, así como el vídeo y presentaciones de la sesión informativa celebrada el pasado mes de mayo.
2/09/2020
El COAC renueva los espacios públicos de su sede de Barcelona para mejorarlos y hacerlos más saludables
Imatge:
Vista actual del techo del Altillo después de la intervención © Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El COAC abre de nuevo los espacios públicos de su sede en Plaça Nova después de finalizar las obras de desamiantado que se han llevado a cabo en el vestíbulo y el espai Picasso entre los meses de mayo y agosto.
En total, se han extraído 6,44 toneladas de material de construcción con amianto del espacio Picasso y 13 toneladas del vestíbulo, localizado a 350 metros de conductos de climatización -que ya no estaban en uso- y el falso techo de estos espacios. Se trata del fibrocemento que aún quedaba en el edificio, procedente de los materiales con los que se había construido la obra, en 1962.
Precisamente con esta intervención, que ha dejado a la vista la estructura y proceso constructivo del edificio, se muestra la dicotomía existente entre una obra de arquitectura moderna y los medios tradicionales propios de la época en que se construyó.
Finalizada la extracción del amianto -que forma parte de las obras preliminares a las que se realizarán durante los próximos meses para renovar los espacios y adaptarlos al proyecto de Centro Abierto de Arquitectura de Barcelona-, se ha vuelto a abrir la Cooperativa Jordi Capell y el bar, y próximamente también se realizarán exposiciones en el Altillo.
Edificio libre de amianto
Con la intervención realizada en el vestíbulo y espai Picasso culmina el proceso de desamiantado del edificio iniciado en 2016 y 2017 cuando, con las obras de renovación de la fachada del edificio , se extrajeron los conductos con fibrocemento de las plantas 3ª, 6ª, 7ª y paneles de la fachada.
La complejidad del proceso de extracción de amianto conlleva una ejecución delicada, que se ha llevado a cabo con las máximas precauciones -en cuanto a protección y confinamiento de la zona, renovaciones de aire, turnos de trabajo...- y siguiendo un plan de trabajo aprobado por el Departamento de Trabajo de la Generalidad de Cataluña. Previamente al desmontaje de la zona confinada, se han realizado las mediciones pertinentes para garantizar que el ambiente está totalmente libre de fibras.
Asimismo, aparte de las medidas normativas, las obras en el COAC han contado con la supervisión por parte del experto higienista Lluís Mallart (ACM), que ha realizado mediciones en el interior y exterior de la zona confinada para comprobar que no haya amianto en el ambiente.
Con estas obras, pues, se ha alcanzado un hito importante, que es la erradicación total del amianto en el edificio de Plaça Nova.
Renovación urbana para el bienestar de las personas
La renovación y mantenimiento de nuestros edificios responde a los retos de arquitectura sostenible, comprometida con el cambio climático y mejora del bienestar y salud de las personas.
La eliminación de materiales con amianto de los edificios e instalaciones, provenientes en gran parte de construcciones de los años 60 a 80, ha sido motivo de debate y se han llevado a cabo varias iniciativas reglamentarias. Así, el Dictamen del Comité Económico y Social Europeo del año 2015 para erradicar el amianto en la Unión Europea establece entre sus conclusiones el objetivo de eliminar todo el amianto a finales de 2032.
Precisamente en esta línea se sitúan las ayudas que convoca la Generalidad de Cataluña destinadas a la retirada de residuos de materiales de aislamiento y de la construcción que contengan amianto, a los que se ha acogido al COAC para llevar a cabo las obras.
El objetivo es fomentar la retirada de los residuos que contengan amianto y gestionarlos correctamente, con el fin último de mejora ambiental y minimización del riesgo que este material conlleva para la salud pública.
En total, se han extraído 6,44 toneladas de material de construcción con amianto del espacio Picasso y 13 toneladas del vestíbulo, localizado a 350 metros de conductos de climatización -que ya no estaban en uso- y el falso techo de estos espacios. Se trata del fibrocemento que aún quedaba en el edificio, procedente de los materiales con los que se había construido la obra, en 1962.
Precisamente con esta intervención, que ha dejado a la vista la estructura y proceso constructivo del edificio, se muestra la dicotomía existente entre una obra de arquitectura moderna y los medios tradicionales propios de la época en que se construyó.
Finalizada la extracción del amianto -que forma parte de las obras preliminares a las que se realizarán durante los próximos meses para renovar los espacios y adaptarlos al proyecto de Centro Abierto de Arquitectura de Barcelona-, se ha vuelto a abrir la Cooperativa Jordi Capell y el bar, y próximamente también se realizarán exposiciones en el Altillo.
Edificio libre de amianto
Con la intervención realizada en el vestíbulo y espai Picasso culmina el proceso de desamiantado del edificio iniciado en 2016 y 2017 cuando, con las obras de renovación de la fachada del edificio , se extrajeron los conductos con fibrocemento de las plantas 3ª, 6ª, 7ª y paneles de la fachada.
La complejidad del proceso de extracción de amianto conlleva una ejecución delicada, que se ha llevado a cabo con las máximas precauciones -en cuanto a protección y confinamiento de la zona, renovaciones de aire, turnos de trabajo...- y siguiendo un plan de trabajo aprobado por el Departamento de Trabajo de la Generalidad de Cataluña. Previamente al desmontaje de la zona confinada, se han realizado las mediciones pertinentes para garantizar que el ambiente está totalmente libre de fibras.
Asimismo, aparte de las medidas normativas, las obras en el COAC han contado con la supervisión por parte del experto higienista Lluís Mallart (ACM), que ha realizado mediciones en el interior y exterior de la zona confinada para comprobar que no haya amianto en el ambiente.
Con estas obras, pues, se ha alcanzado un hito importante, que es la erradicación total del amianto en el edificio de Plaça Nova.
Renovación urbana para el bienestar de las personas
La renovación y mantenimiento de nuestros edificios responde a los retos de arquitectura sostenible, comprometida con el cambio climático y mejora del bienestar y salud de las personas.
La eliminación de materiales con amianto de los edificios e instalaciones, provenientes en gran parte de construcciones de los años 60 a 80, ha sido motivo de debate y se han llevado a cabo varias iniciativas reglamentarias. Así, el Dictamen del Comité Económico y Social Europeo del año 2015 para erradicar el amianto en la Unión Europea establece entre sus conclusiones el objetivo de eliminar todo el amianto a finales de 2032.
Precisamente en esta línea se sitúan las ayudas que convoca la Generalidad de Cataluña destinadas a la retirada de residuos de materiales de aislamiento y de la construcción que contengan amianto, a los que se ha acogido al COAC para llevar a cabo las obras.
El objetivo es fomentar la retirada de los residuos que contengan amianto y gestionarlos correctamente, con el fin último de mejora ambiental y minimización del riesgo que este material conlleva para la salud pública.
2/09/2020
El 24 de setembre entra en vigor l'aplicació obligatòria de les Modificacions del CTE
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Tal com indica la Nota informativa publicada al web del Codi Tècnic, les modificacions del CTE seran d'aplicació obligatòria per a tots els projectes per als quals se sol·liciti llicència municipal a partir del proper 24 de setembre de 2020.
En cas que s’hagi sol·licitat la llicència amb el projecte bàsic abans d’aquesta data, i que el visat del projecte se sol·liciti posteriorment, caldrà adjuntar com a documentació complementària la instància de sol·licitud de llicència junt amb els documents del projecte a visar.
Podeu veure la nota informativa publicada el passat mes de juliol al web del Codi Tècnic, on trobareu els diferents supòsits segons sigui la data de sol·licitud de llicència, així com la manera de determinar la data per a l’inici de les obres.
Documentació complementària del Ministeri
El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana ha publicat també un document divulgatiu on s'expliquen els conceptes bàsics de la modificació del CTE. Podeu consultar-lo aquí.
A més, el mes d'agost ha publicat la nova Guia d'aplicació del DB-HE 2019.
Nous documents d'ajuda al projecte
Recordem que l'Oficina Consultora Tècnica del COAC ha actualitzat i ampliat la documentació d'ajuda al projecte disponible per als col·legiats. D'aquesta manera, trobareu al web les noves fitxes justificatives que incorporen les modificacions del CTE.
Canvis més rellevants
Tal com hem anat informant, la modificació afecta principalment la Part I del CTE i els Documents Bàsics HS, HE i SI. Pel que fa al Document Bàsic de Salubritat, s'incorpora una nova secció DB-HS 6 "Protecció contra l’exposició al radó", que fixa un nivell de referència de concentració de gas radó per a l’interior dels edificis i estableix, segons la classificació del municipi, la necessitat d’incorporar mesures de protecció.
En relació al Document Bàsic d’Estalvi Energètic, la modificació suposa una revisió global del Document, incrementant les exigències reglamentàries d’estalvi i eficiència energètica i revisant la definició de l’edifici de consum gairebé nul. I per últim, pel que fa al Document Bàsic de Seguretat en cas d’incendi, s'incorpora una modificació puntual en relació a la propagació de l’incendi per l’exterior.
Consulteu el document resum elaborat per l'OCT, així com el vídeo i presentacions de la sessió informativa celebrada el passat mes de maig.
En cas que s’hagi sol·licitat la llicència amb el projecte bàsic abans d’aquesta data, i que el visat del projecte se sol·liciti posteriorment, caldrà adjuntar com a documentació complementària la instància de sol·licitud de llicència junt amb els documents del projecte a visar.
Podeu veure la nota informativa publicada el passat mes de juliol al web del Codi Tècnic, on trobareu els diferents supòsits segons sigui la data de sol·licitud de llicència, així com la manera de determinar la data per a l’inici de les obres.
Documentació complementària del Ministeri
El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana ha publicat també un document divulgatiu on s'expliquen els conceptes bàsics de la modificació del CTE. Podeu consultar-lo aquí.
A més, el mes d'agost ha publicat la nova Guia d'aplicació del DB-HE 2019.
Nous documents d'ajuda al projecte
Recordem que l'Oficina Consultora Tècnica del COAC ha actualitzat i ampliat la documentació d'ajuda al projecte disponible per als col·legiats. D'aquesta manera, trobareu al web les noves fitxes justificatives que incorporen les modificacions del CTE.
Canvis més rellevants
Tal com hem anat informant, la modificació afecta principalment la Part I del CTE i els Documents Bàsics HS, HE i SI. Pel que fa al Document Bàsic de Salubritat, s'incorpora una nova secció DB-HS 6 "Protecció contra l’exposició al radó", que fixa un nivell de referència de concentració de gas radó per a l’interior dels edificis i estableix, segons la classificació del municipi, la necessitat d’incorporar mesures de protecció.
En relació al Document Bàsic d’Estalvi Energètic, la modificació suposa una revisió global del Document, incrementant les exigències reglamentàries d’estalvi i eficiència energètica i revisant la definició de l’edifici de consum gairebé nul. I per últim, pel que fa al Document Bàsic de Seguretat en cas d’incendi, s'incorpora una modificació puntual en relació a la propagació de l’incendi per l’exterior.
Consulteu el document resum elaborat per l'OCT, així com el vídeo i presentacions de la sessió informativa celebrada el passat mes de maig.
2/09/2020