La muestra recoge una selección de 44 instantáneas del archivo personal del arquitecto procedentes del DM DigitaltMuseum, hechas durante el viaje que hizo hasta Italia en 1909.
Casi en el mismo momento que Lewerentz viaja a Italia, entre 1902 y 1908, Franz Xaver Kappus mantiene correspondencia con el poeta austríaco Rainer Maria Rilke y si no fuera porque las “Cartas a un joven poeta” no se publicaron hasta el 1929, se podría afirmar que Lewerentz las había leído y se esforzaba a seguir al pie de la letra los consejos del poeta. Estas cartas hablan de silencio, de profundidad, de tristeza, de alegría, de creación artística, de las obras de arte y también de la soledad. Como escribe Rilke: “Hay que conseguir ir hacia unomismo y durante horas y horas no encontrarse con nadie. Restar sol como cuando se era niño (...)”.
La soledad y el silencio también parecen ser los rasgos característicos que mejor definen a Lewerentz. La crítica lo ha denominado nórdico solitario, arquitecto silencioso, subterráneo, aislado... una persona de trato difícil, a menudo cerrado en él mismo, obstinado, obsesivo.
En estas cuarenta fotografías que podréis ver hasta el 15 de septiembre, encontraréis algunas de las preguntas que un joven arquitecto vivió al inicio de su camino.
El proper 24 de maig, a les 20 h, s'inaugura a la seu de la Delegació de l’Alt Empordà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) l’exposició “Sigurd Lewerentz. 44 fotografies del viatge a Itàlia", que forma part del cicle L’Àlbum de l’arquitecte.
La mostra és una selecció de 44 instantànies de l’arxiu personal de l’arquitecte procedents del DM DigitaltMuseum, fetes durant el viatge que va fer fins a Itàlia l’any 1909.
Gairebé al mateix moment que Lewerentz viatja a Itàlia, entre 1902 i 1908, Franz Xaver Kappus manté correspondència amb el poeta austríac Rainer Maria Rilke i si no fos perquè les “Cartes a un jove poeta” no es varen publicar fins al 1929, es podria afirmar que Lewerentz les havia llegit i s’esforçava a seguir al peu de la lletra els consells del poeta. Aquestes cartes parlen de silenci, de profunditat, de tristesa, d’alegria, de creació artística, de l’obra d’art i també de soledat. Tal com deia Rilke: “Cal aconseguir anar cap a un mateix i durant hores i hores no trobar-se amb ningú. Restar sol com quan s’era infant (...)”.
La soledat i el silenci també semblen ser els trets característics que millor defineixen a Lewerentz. La crítica l’ha anomenat nòrdic solitari, arquitecte silenciós, subterrani, aïllat... una persona de tracte difícil, sovint tancat en ell mateix, obstinat, obsessiu.
En aquestes quaranta fotografies que podreu veure fins al 15 de setembre, hi trobareu algunes de les preguntes que un jove arquitecte va viure a l’inici del seu camí.
