Propers Actes
Fri, 18 Septiembre
A las 18.30h
Inauguración de la exposición: "Miradas: La...
Inauguración de la exposición: ...
De Ma, 29 Septiembre hasta Fri, 16 Octubre
Inauguración: 29 de...
Miradas: La actividad humana y el fuego
Miradas: La actividad humana y...
Ma, 06 Octubre
12:00 a 14:00 h
Jornada Técnica | La ventana de PVC frente a los retos de...
Jornada Técnica | La ventana de...
Ma, 20 Octubre
12:00 a 14:00 h
Jornada Técnica | Envolventes metálicas arquitectónicas....
Jornada Técnica | Envolventes...
Ma, 27 Octubre
12:00 a 14:00 h
Jornada Técnica | Superficies en obra: criterios de...
Jornada Técnica | Superficies en...
Mirades / Aire. Els silencis de la forma, de Jordi Mestrich
El proper dijous 12 de març a les 18.30 h inaugurem l’exposició "Mirades Aire / Els silencis de la forma" amb un recull d’imatges del fotògraf i arquitecte Jordi Mestrich. La mostra forma part del cicle MIRADES, que enguany presenta una visió de l'element "Aire", i s'inclou en la sèrie “Col·leccions COAC”, amb material fotogràfic de l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
L’aire és allò que no veiem i, tanmateix, ho transforma tot. Aquesta exposició neix de la voluntat d’escoltar-lo: de fer visible la seva presència a través dels seus efectes. No com a protagonista tangible, sinó com a força subtil que modela, desdibuixa i sosté la forma.
En algunes imatges, l’aire es manifesta com a atmosfera: boira que dissol els contorns, que converteix l’arquitectura en aparició fràgil, gairebé espectral. L’edifici emergeix i s’esvaeix alhora, suspès en un espai on la matèria perd pes i la llum ho unifica tot. L’aire esdevé vel, filtre, respir. En d’altres, el moviment el delata. El vent tensant cossos i veles sobre el mar, arrossegant l’escuma, inclinant trajectòries. Allò que és sòlid es veu forçat a dialogar amb allò invisible. La forma no és fixa: vibra, es desplaça, es desfà en el gest. El moviment no és només acció, és empremta.
La llum no descriu; suggereix. Els límits s’atenuen i el silenci visual s’imposa com un espai de contemplació. L’aire no és absència sinó presència continguda, espai d’espera.
Aire, els silencis de la forma proposa una mirada atenta a allò que sosté i transforma el món sense reclamar-lo. Un exercici de percepció on la fotografia no captura només objectes, sinó intervals: la distància entre el visible i l’intuït, entre la matèria i el seu alè.
Jordi Mestrich
L'exposició compta amb el patrocini de:

L’aire és allò que no veiem i, tanmateix, ho transforma tot. Aquesta exposició neix de la voluntat d’escoltar-lo: de fer visible la seva presència a través dels seus efectes. No com a protagonista tangible, sinó com a força subtil que modela, desdibuixa i sosté la forma.
En algunes imatges, l’aire es manifesta com a atmosfera: boira que dissol els contorns, que converteix l’arquitectura en aparició fràgil, gairebé espectral. L’edifici emergeix i s’esvaeix alhora, suspès en un espai on la matèria perd pes i la llum ho unifica tot. L’aire esdevé vel, filtre, respir. En d’altres, el moviment el delata. El vent tensant cossos i veles sobre el mar, arrossegant l’escuma, inclinant trajectòries. Allò que és sòlid es veu forçat a dialogar amb allò invisible. La forma no és fixa: vibra, es desplaça, es desfà en el gest. El moviment no és només acció, és empremta.
La llum no descriu; suggereix. Els límits s’atenuen i el silenci visual s’imposa com un espai de contemplació. L’aire no és absència sinó presència continguda, espai d’espera.
Aire, els silencis de la forma proposa una mirada atenta a allò que sosté i transforma el món sense reclamar-lo. Un exercici de percepció on la fotografia no captura només objectes, sinó intervals: la distància entre el visible i l’intuït, entre la matèria i el seu alè.
Jordi Mestrich
L'exposició compta amb el patrocini de:

