Inauguración de la rehabilitación de la Torre de las Aguas del Besòs
Imatge:
© Joan Guillamat
El 22 de Marzo se inauguró la rehabilitación del conjunto patrimonial de la Torre de las Aguas del Besòs, situado en el Poblenou de Barcelona.
La Torre de las Aguas del Besòs es una construcción de planta circular realizada entre 1880 y 1882 por el arquitecto Pere Falqués. Fue diseñada como depósito regulador para el abastecimiento de agua a Barcelona desde el crecimiento del Eixample. Con 62 metros de altura y un basamento exterior de 12 metros de diámetro, la construcción está realizada totalmente con ladrillo cara vista utilizando internamente la bóveda catalana en la configuración de los espacios de comunicación. Se trata del último conjunto del patrimonio industrial del Poblenou que se ha conservado en el extremo oriental de la ciudad.
La rehabilitación ha sido promovida por el Ayuntamiento de Barcelona y la empresa Aguas de Barcelona (AGBAR) en virtud del convenio suscrito el 8 de Enero de 2009. El proyecto, materializado entre los años 1910 y 1914, ha ido a cargo de los arquitectos Antoni Vilanova y Eduard Simó.
La intervención ha querido poner de relieve los valores originales de la construcción, sin dañar las características que lo identifican como parte de un complejo industrial destinado a la captación, almacenamiento y distribución de agua.
En cuanto a los elementos de nueva incorporación, estos se han efectuado sin desvirtuar los componentes que explican el funcionamiento de la instalación. Así, la introducción de dos escaleras de caracol, convenientemente diferenciadas de las antiguas gracias a la utilización del acero galvanizado, ha permitido hacer el recorrido interior sin tener que utilizar la escalera externa, que queda reservada exclusivamente para el mantenimiento.
La Torre de las Aguas del Besòs es una construcción de planta circular realizada entre 1880 y 1882 por el arquitecto Pere Falqués. Fue diseñada como depósito regulador para el abastecimiento de agua a Barcelona desde el crecimiento del Eixample. Con 62 metros de altura y un basamento exterior de 12 metros de diámetro, la construcción está realizada totalmente con ladrillo cara vista utilizando internamente la bóveda catalana en la configuración de los espacios de comunicación. Se trata del último conjunto del patrimonio industrial del Poblenou que se ha conservado en el extremo oriental de la ciudad.
La rehabilitación ha sido promovida por el Ayuntamiento de Barcelona y la empresa Aguas de Barcelona (AGBAR) en virtud del convenio suscrito el 8 de Enero de 2009. El proyecto, materializado entre los años 1910 y 1914, ha ido a cargo de los arquitectos Antoni Vilanova y Eduard Simó.
La intervención ha querido poner de relieve los valores originales de la construcción, sin dañar las características que lo identifican como parte de un complejo industrial destinado a la captación, almacenamiento y distribución de agua.
En cuanto a los elementos de nueva incorporación, estos se han efectuado sin desvirtuar los componentes que explican el funcionamiento de la instalación. Así, la introducción de dos escaleras de caracol, convenientemente diferenciadas de las antiguas gracias a la utilización del acero galvanizado, ha permitido hacer el recorrido interior sin tener que utilizar la escalera externa, que queda reservada exclusivamente para el mantenimiento.
Entidad organizadora:
Ajuntament de Barcelona i AGBAR
28/03/2014
Inauguració de la rehabilitació de la Torre de les Aigües del Besòs
Imatge:
© Joan Guillamat
El 22 de març es va inaugurar la rehabilitació del conjunt patrimonial de la Torre de les Aigües del Besòs, situat al Poblenou de Barcelona.
La Torre de les Aigües del Besòs és una construcció de planta circular realitzada entre el 1880 i el 1882 per l'arquitecte Pere Falqués. Va ser dissenyada com a dipòsit regulador pel proveïment d’aigua a Barcelona d’ençà del creixement de l’Eixample. Amb 62 metres d’alçada i un basament exterior de 12 metres de diàmetre, la construcció està realitzada totalment amb maó vist utilitzant, internament, la volta catalana en la configuració dels espais de comunicació. Es tracta del darrer conjunt del patrimoni industrial del Poblenou que s’ha conservat a l’extrem oriental de la ciutat.
La rehabilitació ha estat promoguda per l’Ajuntament de Barcelona i l’empresa Aigües de Barcelona (AGBAR) en virtut del conveni subscrit el 8 de gener de 2009. El projecte, materialitzat entre els anys 1910 i 1914, ha anat a càrrec dels arquitectes Antoni Vilanova i Eduard Simó.
La intervenció ha volgut posar en relleu els valors originals de la construcció, sense malmetre les característiques que l’identifiquen com a part d'un complex industrial destinat a la captació, emmagatzemament i distribució d'aigua.
Quant als elements de nova incorporació, aquests s'han efectuat sense desvirtuar els components que expliquen el funcionament de la instal·lació. Així, la introducció de dues escales de cargol, convenientment diferenciades de les antigues gràcies a la utilització de l’acer galvanitzat, ha permès fer el recorregut interior sense haver d'utilitzar l’escala externa, que queda reservada exclusivament pel manteniment.
La Torre de les Aigües del Besòs és una construcció de planta circular realitzada entre el 1880 i el 1882 per l'arquitecte Pere Falqués. Va ser dissenyada com a dipòsit regulador pel proveïment d’aigua a Barcelona d’ençà del creixement de l’Eixample. Amb 62 metres d’alçada i un basament exterior de 12 metres de diàmetre, la construcció està realitzada totalment amb maó vist utilitzant, internament, la volta catalana en la configuració dels espais de comunicació. Es tracta del darrer conjunt del patrimoni industrial del Poblenou que s’ha conservat a l’extrem oriental de la ciutat.
La rehabilitació ha estat promoguda per l’Ajuntament de Barcelona i l’empresa Aigües de Barcelona (AGBAR) en virtut del conveni subscrit el 8 de gener de 2009. El projecte, materialitzat entre els anys 1910 i 1914, ha anat a càrrec dels arquitectes Antoni Vilanova i Eduard Simó.
La intervenció ha volgut posar en relleu els valors originals de la construcció, sense malmetre les característiques que l’identifiquen com a part d'un complex industrial destinat a la captació, emmagatzemament i distribució d'aigua.
Quant als elements de nova incorporació, aquests s'han efectuat sense desvirtuar els components que expliquen el funcionament de la instal·lació. Així, la introducció de dues escales de cargol, convenientment diferenciades de les antigues gràcies a la utilització de l’acer galvanitzat, ha permès fer el recorregut interior sense haver d'utilitzar l’escala externa, que queda reservada exclusivament pel manteniment.
Entidad organizadora:
Ajuntament de Barcelona i AGBAR
28/03/2014
Col•lectiu Patrimoni respalda el proyecto GRETA
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El miércoles 26 de Marzo, el presidente de la Demarcación de Girona, Frederic Cabré, y el presidente del Col·lectiu Patromoni renovaron el convenio de colaboración entre ambas entidades, para seguir trabajando en el proyecto GRETA (Grupo de Estudio y Protección de la tradición arquitectónica en las comarcas de Girona).
A mediados del 2011, el Col·lectiu Patrimonio y la Agrupación de Arquitectos para la Defensa y la Intervención en el Patrimonio Arquitectónico (AADIPA) pusieron de manifiesto que comparten objetivos e intereses en la preservación del patrimonio, y surgió la propuesta promover buenas intervenciones en la arquitectura histórica y en especial en las arquitecturas "sin autor" que forman los pueblos y ciudades catalanas.
Este proyecto fue apoyado por la Demarcación de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, y los tres colectivos constituyeron la Línea de Investigación en Patrimonio Arquitectónico Tradicional que posteriormente se convirtió en el Proyecto GRETA (Grupo de Estudio y Protección de la Tradición Arquitectónica en las Comarcas de Girona).
Con este proyecto, la Demarcación de Girona del COAC apoya nuevas iniciativas que, también hacen hincapié en los aspectos de la arquitectura relacionados con la sensibilización social, trabajando en este caso para la preservación de la riqueza de nuestro patrimonio cultural, ambiental y de paisaje urbano.
Más información
A mediados del 2011, el Col·lectiu Patrimonio y la Agrupación de Arquitectos para la Defensa y la Intervención en el Patrimonio Arquitectónico (AADIPA) pusieron de manifiesto que comparten objetivos e intereses en la preservación del patrimonio, y surgió la propuesta promover buenas intervenciones en la arquitectura histórica y en especial en las arquitecturas "sin autor" que forman los pueblos y ciudades catalanas.
Este proyecto fue apoyado por la Demarcación de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, y los tres colectivos constituyeron la Línea de Investigación en Patrimonio Arquitectónico Tradicional que posteriormente se convirtió en el Proyecto GRETA (Grupo de Estudio y Protección de la Tradición Arquitectónica en las Comarcas de Girona).
Con este proyecto, la Demarcación de Girona del COAC apoya nuevas iniciativas que, también hacen hincapié en los aspectos de la arquitectura relacionados con la sensibilización social, trabajando en este caso para la preservación de la riqueza de nuestro patrimonio cultural, ambiental y de paisaje urbano.
Más información
26/03/2014
Col·lectiu Patrimoni segueix recolzant el projecte GRETA
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El dimecres 26 de març, el president de la Demarcació de Girona, Frederic Cabré, i el president del Col·lectiu Patromoni van renovar el conveni de col·laboració entre ambdues entitats, per a seguir treballant en el projecte GRETA (Grup d’Estudi i Protecció de la Tradició Arquitectònica a les Comarques Gironines).
A mitjans del 2011, el Col·lectiu Patrimoni i l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA) van posar de manifest que comparteixen objectius i interessos en la preservació del patrimoni, i sorgí la proposta de promoure bones intervencions en l’arquitectura històrica i en especial en les arquitectures “sense autor” que formen els pobles i ciutats catalanes.
Aquest projecte va ser recolzat per la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, i els tres col·lectius van constituir la Línia de Recerca en Patrimoni Arquitectònic Tradicional que posteriorment va esdevenir el Projecte GRETA (Grup d’Estudi i Protecció de la Tradició Arquitectònica a les Comarques Gironines).
Amb aquest projecte, la Demarcació de Girona del COAC dóna suport a noves iniciatives que, també posen l’accent en els aspectes de l’arquitectura relacionats amb la sensibilització social, treballant en aquest cas per la preservació de la riquesa del nostre patrimoni cultural, ambiental i de paisatge urbà.
Més informació
A mitjans del 2011, el Col·lectiu Patrimoni i l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA) van posar de manifest que comparteixen objectius i interessos en la preservació del patrimoni, i sorgí la proposta de promoure bones intervencions en l’arquitectura històrica i en especial en les arquitectures “sense autor” que formen els pobles i ciutats catalanes.
Aquest projecte va ser recolzat per la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, i els tres col·lectius van constituir la Línia de Recerca en Patrimoni Arquitectònic Tradicional que posteriorment va esdevenir el Projecte GRETA (Grup d’Estudi i Protecció de la Tradició Arquitectònica a les Comarques Gironines).
Amb aquest projecte, la Demarcació de Girona del COAC dóna suport a noves iniciatives que, també posen l’accent en els aspectes de l’arquitectura relacionats amb la sensibilització social, treballant en aquest cas per la preservació de la riquesa del nostre patrimoni cultural, ambiental i de paisatge urbà.
Més informació
26/03/2014