Exposició "De Miró a Solano"
La mostra documental, que parteix de l’exposició Miró otro (1969) i acaba amb la instal·lació Runa (2026) de Susana Solano, proposa una mirada retrospectiva a una seixantena d’anys d’exposicions al COAC enteses com a accions culturals amb capacitat d’incidir en el seu temps. L’exposició dedicada a Joan Miró, concebuda com una resposta crítica a la mostra oficial del règim franquista, va desmitificar la figura de l’artista mitjançant un gest radical i efímer: un mural realitzat sobre les vidrieres del COAC que el mateix Miró va destruir en finalitzar l’exposició, en un acte de clara contracultura. Avui, Runa recupera aquesta voluntat d’interpel·lació directa a través d’una intervenció que es desplega principalment a l’exterior de la seu del COAC, posant de nou l’arquitectura en relació amb l’art i amb l’espai públic, i reafirmant el paper de les exposicions com a eines de pensament crític, de posicionament cultural i de compromís amb la societat.
En el marc de:
Iniciativa de:
Amb el suport de:
Taller: Aprendre a parlar en públic
Sabies que, en una presentació, el públic es queda amb el 7% del que diem, el 38% amb l'entonació i el timbre de com ho diem, i el 55% amb el llenguatge no verbal que utilitzem amb el nostre cos? Dominar el nostre discurs i la nostra posada en escena és molt útil tant en les vistes orals, si ets pèrit, com en qualsevol reunió o exposició en públic.
El dilluns 15 de juny, de 16:00 a 20:00 h, s'impartirà el taller "Aprendre a parlar en públic", a càrrec de Clara Llensa, periodista, formadora i directora de Relacions Institucionals i Comunicació del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
El taller va destinat tant a les persones amb experiència en actuacions judicials com a aquelles que volen aprendre tècniques per captar l'atenció del públic, fer arribar millor el missatge i realitzar presentacions importants amb garanties.
La sessió inclourà una part pràctica de role playing, en què se simularan casos "en directe" amb la participació dels assistents i es visualitzaran les gravacions per millorar les tècniques apreses.
Apunta-t'hi abans del 10 de juny (les places són limitades) i despunta en la teva posada en escena!
- Preu per a agrupats AAEPFMC: 50 € (IVA inclòs)
- Preu per a col·legiats no agrupats: 70 € (IVA inclòs)
- Preu per a no col·legiats: 140 € (IVA inclòs)
Si ets estudiant i has de presentar el teu projecte de final de carrera, aquest taller et pot interessar. A més, comptes amb un preu especial de 25 €.
Inscriu-t'hi
Sandra Bestraten i Castells, escollida nova degana del COAC
Sandra Bestraten i Castells ha guanyat les eleccions celebrades el 20 i 21 de maig amb un 42,64% dels vots (1.445 vots), per davant del 34,38% de Guim Costa Calsamiglia (1.165 vots) i 17,88% de Jacint Raurell i Bernadà (606). També s'han registrat 173 vots en blanc. La participació ha estat del 33,06%, la xifra més elevada dels últims quatre comicis.
D'aquesta manera, Sandra Bestraten i Castells serà la nova degana del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya per al període 2026-2030. Formarà Junta de Govern amb Marc Zaballa i Camprubí com a secretari, Mònica Vila i Cases en el càrrec de tresorera, i Ricard Gratacòs i Batlle, Alba Méndez García i Pol Cuartero i Parreu com a vocals.
Bestraten s’ha mostrat satisfeta amb els resultats. Ha subratllat la urgència de recuperar el paper dels arquitectes com a motor social i ha refermat el compromís de la nova Junta del COAC per defensar una pràctica professional amb processos més àgils i eficients que permetin posar el seu potencial al servei de la societat: “En aquesta nova etapa, volem situar el nostre talent i la nostra innovació com una eina clau davant l’emergència d’habitatge, l’envelliment de la població i la mitigació dels efectes del canvi climàtic, posant el nostre coneixement tècnic al servei de les persones.” A més, Bestraten ha volgut agrair “a tot el col·lectiu d’arquitectes que ens han fet confiança: obrim una etapa per posar encara més en valor que els i les arquitectes som clau de futur”.
Sandra Bestraten ocupa des del 2018 la presidència de la Demarcació de Barcelona del COAC, càrrec per al qual va ser reelegida el 2022. Arquitecta per l’ETSAB (2001) i sòcia de Bestraten Hormias Arquitectura, destaca per la seva aposta per la sostenibilitat i la innovació. Entre la seva obra reconeguda figuren l’Escola industrialitzada Waldorf-Steiner El Til·ler a Bellaterra i la rehabilitació de Ca la Dona, un edifici amb dos mil anys d’història al cor de Barcelona. Compagina la pràctica professional amb la docència a l’ETSAB-UPC i la UIC. Ha liderat nombrosos projectes educatius solidaris internacionals i de rehabilitació d’entorns urbans en contexts de vulnerabilitat. Experta en recerca d’habitatge, ha publicat recentment el llibre "De la Zona Franca a la Marina. 100 anys d’Habitatge Social a Barcelona 1925-2025".
La presa de possessió dels càrrecs electes es farà el proper 17 de juny.
Les eleccions a les demarcacions del COAC
A la Demarcació de Barcelona ha sortit escollida Cristina Mora i Porcel com a presidenta amb 995 vots (37,2%), mentre que Salvador Ribas i Serra n’ha obtingut 773 (28,9%) i Joan Carles Reviejo i Salomó 483 (18,06%). També s’han registrat 212 vots en blanc.
Cristina Mora ha assenyalat que “avui començo una nova etapa com a presidenta de la Demarcació de Barcelona de COAC amb il·lusió, coratge, convenciment i vocació de servei per afrontar els reptes de la professió." També ha afegit l’agraïment “a totes aquelles persones que m’han fet confiança i a l’equip que m’acompanya. Junts farem un col·legi que torni a posar l’arquitecte al centre. Un col·legi que ens ajudi, ens acompanyi i ens defensi. Tots SOM CLAU."
Mora va iniciar la seva implicació amb el COAC l'any 2012 com a coordinadora del grup d’arquitectes de Sarrià-Sant Gervasi, després va ser vocal de la Junta Directiva de la Demarcació de Barcelona (2018-2022) i des de l’any 2022 exerceix com a secretària de la Demarcació de Barcelona. Com a responsable de l’àrea d’exercici professional del COAC, ha liderat la transformació dels serveis per adaptar-los a les necessitats actuals dels arquitectes on destaca l’impuls del nou programa de Visat, i també ha estat l'artífex de la descentralització i el "cosit" territorial de la Demarcació. Arquitecta per l’ETSAB (2005), es va formar col·laborant amb despatxos de referència com els de Pep Zazurca o Juan Trias de Bes. L’any 2008 va cofundar l’estudi 08023 Architects amb David Jiménez, des d'on desenvolupa projectes d’arquitectura residencial.
Pel que fa a la resta de Juntes Directives, les candidatures a la Demarcació de Comarques Centrals, Ebre, Girona, Lleida i Tarragona van ser proclamades electes el 28 d’abril, ja que només es va presentar una única candidatura per territori.
D’aquesta manera, Manel Alcubierre i Roca ja és la president electe de Comarques Centrals; Elena Rosales i Castellà, repeteix a l’Ebre; Maria Clara Riera i Escalona, de Girona; Josep Lluís De La Fuente i Pascual, repeteix a Lleida; i Jordi J. Romera i Cid, repeteix a Tarragona.
En relació a les delegacions, al Vallès, Fermín Aparicio Alcantud revalida el càrrec com a delegat després d’aconseguir 211 vots, per davant de Joan Argemí i Ballbè, amb 131. Al Vallès s’han registrat 49 vots en blanc. D'altra banda, el 28 d'abril van ser proclamats electes: Dana Palmada i Castells (delegada de l'Alt Empordà), Jordi Moret i Vayreda (delegat de la Garrotxa-Ripollès) i Joan Marquet i Lacaya (delegat del Pirineu).
Èxit de participació als comicis
Les eleccions d'aquest 2026 han registrat una participació del 33,06%, que correspon a 3.562 col·legiats. Es tracta de l’índex de participació més elevat dels últims quatre comicis celebrats. En les darreres eleccions de 2022, la participació va ser del 19,27%.
Fins a 10.773 col·legiats, estaven cridats a les urnes per escollir els representants del COAC dels propers quatre anys.
Més informació
Acte d’homenatge a Oriol Bohigas en el centenari del seu naixement
L’acte se celebrarà a les 13 h a la cantonada del carrer Consell de Cent amb Casanova, on tindran lloc els parlaments institucionals. Tot seguit, la comitiva es desplaçarà fins al carrer Casanova, 71, on va néixer Oriol Bohigas, per descobrir una placa commemorativa amb el seu nom en reconeixement al seu vincle amb la ciutat. Durant l’acte, es presentaran també les activitats de l'Any Bohigas/Ciutat Bohigas, que tindran lloc el 2027 i que tenen com a objectiu reivindicar el seu llegat, la seva aportació cultural i la vigència del seu pensament urbanístic.
Durant l'esdeveniment, intervindran: Jaume Collboni, alcalde de Barcelona; Elisabet Cirici, directora general d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura de la Generalitat de Catalunya; Juli Capella, comissari de l’Any Bohigas/Ciutat Bohigas; un familiar de Bohigas, i Guim Costa Calsamiglia, degà en funcions del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). L’acte comptarà també amb la presència de Maria Bohigas, arquitecta en Cap de l’Ajuntament de Barcelona; Jordi Valls, regidor del Districte de l’Eixample, i Eulàlia Gómez Escoda, directora de l'Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB).
Un llegat indiscutible
L’homenatge és una oportunitat per recordar el paper fonamental de Bohigas en la transformació democràtica, urbanística i cultural de Barcelona. Des del despatx MBM, juntament amb Josep Martorell i David Mackay, va impulsar projectes emblemàtics com l’Escola Garbí, l’Escola Thau, l’Escola Costa i Llobera, la illa de cases Pallars, els Habitatges Meridiana i els projectes de la Vila Olímpica i el Port Olímpic.
Més enllà de la seva obra, Bohigas va deixar empremta com a professor i director de l’ETSAB, i com a gestor públic a l’Ajuntament de Barcelona, des d’on va contribuir decisivament a la renovació urbana i cultural de la ciutat.
Al llarg de la seva trajectòria, va rebre reconeixements com la Creu de Sant Jordi (1991), el Premi Nacional d’Arquitectura (2006), la Medalla d’Or del COAC (2007) i la Medalla d’Or de Barcelona (2018). Fou també l'impulsor i fundador de l’Arxiu Històric del COAC, que conserva el fons documental d'MBM.