Conferencia "La Cámara de Azemar y la transformación arquitectónica de la Figueras del siglo XX"
Recientemente Brau Edicions ha editado el libro "Cambra Agrícola de l’Empordà. Arquitectura, economia i societat", en el cual Joan Falgueras firma el capítulo "La Cambra d'Azemar i la transformació arquitectònica de la Figueres del segle XX".
El capítulo está dedicado al edificio que construyó el arquitecto modernista Josep Azemar Pont para la entidad en 1901, y que sobrevivió a su desaparición en 1939. También nos presenta el contexto cultural y arquitectónico del país en los años 1950-60 para explicar cuáles son los paradigmas de modernidad en el franquismo.
Joan Falgueras Fuente
Arquitecto por la Escuela Técnica Superior de Barcelona, ha combinado la práctica profesional, el servicio al Colegio de Arquitectos de Catalunya y a la Administración con el estudio de los cambios del siglo XIX al XX, el ferrocarril y la figura de Azemar. También ha estudiado a otros arquitectos de la misma época, como Giralt, Blanch, Martínez, Díaz, Subias, Rosa, Bonaterra.
"Cambra Agrícola de l’Empordà. Arquitectura, economia i societat"
El libro explica la vida de una institución creada por los sectores más dinámicos y modernos de la burguesía agraria ampurdanesa a principios del siglo XX y que respondía a las necesidades económicas y al proyecto político de una ciudad y de una comarca en plena expansión.
El libro también identifica las personalidades involucradas en el proyecto y nos permite observar su transversalidad ideológica y profesional, que incluye desde grandes hacendados terratenientes hasta varios profesionales del sector, desde conservadores hasta republicanos.
Y, finalmente, el libro analiza la construcción del interesante edificio modernista que le hizo de sede, de indudable interés y valor arquitectónico, que sobrevivió al fin de la Cámara en 1939, pero que acabó siendo derribado en 1968.
Exposición "Arquitecturas Desaparecidas"
El Archivo Histórico del COAC presenta la exposición itinerante ARQUITECTURAS DESAPARECIDAS, que muestra un conjunto de obras situadas en diferentes puntos del territorio y que actualmente ya no se pueden visitar, bien debido a su desaparición o bien porque han sufrido una transformación considerable.
En esta exposición veremos edificios muy transformados, como la casa Bau de Tortosa y el sanatorio de la Savinosa de Tarragona, o inexistentes, com la Sala Athenea de Girona o la Casa Gibert de Barcelona, pero que forman parte de nuestra memoria histórica. Todo el material forma parte del fondo del Archivo Histórico del Colegio, repartido por sus diversas sedes, y es un ejemplo del rico patrimonio documental que custodia nuestra institución.
La ciudad es un escaparate que muestra el trabajo de tantas y tantas generaciones de arquitectos, y la debemos entender como un organismo vivo. Su piel arquitectónica nace, vive y muere, resultado de una lógica que a veces nos cuesta aceptar pero que es producto de su dinamismo. La ciudad no puede estar "congelada en el tiempo", excepto en aquellos elementos que la propia sociedad ha considerado oportuno proteger.
El patrimonio documental sale en nuestra ayuda y, de la misma manera que documenta el patrimonio arquitectónico protegido, nos da la oportunidad de recordar cómo eran algunos edificios que en la actualidad no existen o están profundamente alterados, reforzando la memoria histórica de nuestra sociedad.
La sala de exposiciones de la Delegación de Osona acogerá esta exposición a partir del 16 de febrero.
Conferència "La Cambra d'Azemar i la transformació arquitectònica de la Figueres del segle XX"
Recentment Brau edicions ha editat el llibre Cambra Agrícola de l’Empordà. Arquitectura, economia i societat, on Joan Falgueras és autor del capítol "La Cambra d'Azemar i la transformació arquitectònica de la Figueres del segle XX". Aquest està dedicat a l’edifici que va construir l'arquitecte modernista Josep Azemar i Pont per a l'entitat el 1901 i que va sobreviure a la seva desaparició el 1939. També ens presenta el context cultural i arquitectònic del país dels anys 50 i 60 per mirar d'explicar quins són els nous paradigmes de modernitat en el franquisme que surt de l'autarquia i celebra pletòric els 25 anys.
Joan Falgueras Font
És arquitecte per l’ETSAB. Ha combinat la pràctica de l’ofici i el servei al Col·legi d’Arquitectes i a l’Administració, amb la recerca al voltant de la Figueres del canvi del XIX al XX, el ferrocarril i especialment Azemar, i que ha continuat amb períodes i arquitectes contemporanis (Giralt, Blanch, Martínez, Díaz, Subias, Rosa, Bonaterra, etc.).
Cambra Agrícola de l’Empordà. Arquitectura, economia i societat
El llibre fa un recorregut, detallat i documentat, per la vida d’una institució creada pels sectors més dinàmics i moderns de la burgesia agrària empordanesa a principi del segle XX i que responia a les necessitats econòmiques i al projecte polític d’una ciutat i d’una comarca en plena expansió.
El llibre també identifica les personalitats involucrades en el projecte i ens permet observar la seva transversalitat ideològica i professional, que inclou des de grans hisendats terratinents fins a diversos professionals del sector, des de conservadors fins a republicans.
I, finalment, el llibre analitza la construcció de l’interessant edifici modernista que li va fer de seu, d’indubtable interès i valor arquitectònic, que va sobreviure a la fi de la Cambra el 1939, però que va acabar sent derruït el 1968.
Exposició itinerant "Arquitectures desaparegudes"
L’Arxiu Històric del COAC presenta l’exposició itinerant ARQUITECTURES DESAPAREGUDES, que mostra un conjunt d’obres situades en diferents punts del territori i que actualment ja no es poden visitar, o bé per la seva desaparició o bé perquè han sofert una transformació considerable.
En aquesta exposició veurem edificis molt transformats, com la casa Bau de Tortosa i el sanatori de la Savinosa de Tarragona, o inexistents, com la Sala Athenea de Girona o la Casa Gibert de Barcelona, però que formen part de la nostra memòria històrica. Tot el material forma part del fons de l’Arxiu Històric del Col·legi, repartit per les seves diverses seus, i és un exemple del ric patrimoni documental que custodia la nostra institució.
La ciutat és un aparador que mostra el treball de tantes i tantes generacions d’arquitectes, i l'hem d’entendre com un organisme viu. La seva pell arquitectònica neix, viu i mor, resultat d’una lògica que a voltes ens costa d’acceptar però que és producte del seu dinamisme. La ciutat no pot estar "congelada en el temps", excepte en aquells elements que la pròpia societat ha considerat oportú protegir.
El patrimoni documental surt en la nostra ajuda i, de la mateixa manera que documenta el patrimoni arquitectònic protegit, ens dóna l'oportunitat de recordar com eren alguns edificis que en l'actualitat no existeixen o estan profundament alterats, reforçant la memòria històrica de la nostra societat.
Visualitza aquí el vídeo emès al Tria33 de TV3.