L’aire és allò que mai no veiem i, tanmateix, ens sosté. Ens envolta, ens travessa, ens dona alè i moviment. És absència i presència alhora: no té cos, però és condició de tota forma. Mirades Aire: Contraforma vol ser precisament un exercici de mirada cap a l’invisible, una invitació a reconèixer la bellesa del que no es deixa atrapar. Perquè la vida, com l’aire, només es fa visible quan es mou, quan ens transforma i deixa una empremta fugaç en el temps.
Amb aquesta proposta, Maria i Joan Diví —germans gironins units per una passió compartida per la imatge— exploren la relació entre allò tangible i allò intangible, entre el buit i la forma. La Maria, psicòloga i màster en neuropsicologia, entén la fotografia com una manera d’expressar emocions i silencis. En Joan, fotògraf amb més d’una dècada d’experiència en el camp documental i comercial, busca capturar la llum i la vida amb una mirada curiosa i espontània.
Junts, els autors proposen un recorregut visual i poètic que convida a respirar, mirar i sentir. L’exposició es podrà visitar a la seu de la Demarcació de Girona del COAC a partir del 13 de novembre.
Maria Diví Figueras i Joan Diví Figueras (Girona)
La Maria és psicòloga, llicenciada per la Universitat de Girona i amb un màster en neuropsicologia per l’Hospital de Sant Pau. Fascinada per la complexitat de la ment humana, entén la fotografia com una altra manera de mirar, una forma de captar emocions, gestos i silencis.
En Joan és fotògraf amb més de deu anys d’experiència en el camp de la imatge documental i comercial. Va cursar un màster en fotografia a l’Escola Universitària ERAM de Girona i desenvolupa projectes visuals per a marques, espais i persones, sempre amb una mirada espontània i curiosa, jugant amb la llum, les formes i amb una curiositat constant per explorar noves maneres de plasmar la vida.
Des de petits, tots dos comparteixen la passió per l’art, el dibuix i la fotografia. Van començar amb una càmera de carret que els va regalar el seu pare i avui continuen explorant la imatge com una manera d’entendre i connectar amb el món.
Organitza:
Patrocina:
Jesús Arcos Cordón (Barcelona, 1978)
Arquitecte i urbanista, titulat per l’ETSAVallès de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Barcelona (2004). Membre de l’Associació Espanyola de Paisatgisme (AEP). Forma part d’aldayjover des del maig de 2005; és responsable d’aldayjover Barcelona des de l’agost de 2011 i soci des del juliol de 2016, exercint com a director d’arquitectura.
Com a director de projectes a aldayjover, ha estat responsable de la gestió de projectes i obres de gran complexitat tècnica, econòmica i executiva, tant en l’àmbit nacional com internacional (Amèrica del Nord, Amèrica del Sud i Àsia).
En el camp de la docència, col·labora com a tutor de tesis al màster de paisatgisme de la UPC de Barcelona, i ha estat professor convidat a revisions de cursos d’arquitectura i paisatge a les universitats de Tulane, Oregon i Barcelona. Ha impartit nombroses conferències en congressos especialitzats, col·legis professionals i universitats.
És coautor, juntament amb Iñaki Alday, Margarita Jover i Fernando Mesonero, del llibre Ciudades y Ríos, publicat per ACTAR el 2023 (ISBN 978-1-945150-76-0; edició en anglès Cities and Rivers, ISBN 978-1-945150-74-6), que explora la intersecció entre arquitectura, paisatgisme, planejament i dinàmiques fluvials a través dels treballs d’aldayjover arquitectura i paisatge.
Alday Jover
És un despatx de pràctica multidisciplinària basat en la recerca, centrat en la innovació i en el caràcter específic del lloc. La seva obra és especialment reconeguda pel seu lideratge en un nou enfocament de la relació entre les ciutats i els rius, en què la dinàmica natural i la inundació esdevenen part de l’espai públic, eliminant la idea de “catàstrofe”.
La captura del foc per aprofitar-ne la llum és una voluntat atàvica, mil·lenària, que ens ha portat a confinar la flama indòmita i salvatge en gàbies o receptacles: les llànties dels temples, els fanals dels camins, les llanternes dels fars, i també els fanalets d'anar a esperar els reis per catalitzar esperances i il·lusions. Aquesta és la guspira motora que durant deu anys ha empès les arquitectes Anna López i Laia Escribà a experimentar, des de la poètica de la precarietat i de la mà dels infants, diferents llenguatges formals amb els quals expressar emocions a través de la llum.
Durant la sessió es presentarà el catàleg de l'exposició "10 anys fent fanalets" i es desenvoluparà un diàleg al voltant de la llum com a eina pedagògica i arquitectònica. Participaran Anna López i Laia Escribà, creadores del projecte, juntament amb Xevi Bayona, arquitecte i director artístic del festival Lluèrnia, Albert Puig, impressor, i Oriol Carbonell, de l'estudi gràfic Vis a Vis. La sessió finalitzarà amb una actuació del Duo Gaiac, format per Anna Carné al violoncel i Adriana Montorfano a la flauta travessera.
El taller "Pampallugues de Nadal" ha celebrat deu edicions, i els darrers dos anys s'ha ampliat amb una segona jornada al Museu del Joguet de Figueres. Aquest col·loqui posa en valor una dècada de treball pedagògic a la comarca i proporciona un espai de reflexió sobre la transmissió de l'arquitectura i l'art als infants.
Anna López
Llicenciada en Arquitectura (ETSAB 2002). Beca Sòcrates a la TU Delft (Holanda 2000-2001). Màster UdG: "Arts Visuals i Educació: Un Enfocament Construccionista" (2007-2009). Màster de la UPC: "Teoria i Pràctica del Projecte Arquitectònic" sota la direcció de Xavier Monteys (2010-2012).
Laia Escribà
Llicenciada en Arquitectura (UPC 1996), Erasmus a La Sapienza (Roma 1993-94) i Eurodissea al Teatre les Bouffes du Nord (París 1996). Participa recurrentment en festivals d'art i arquitectura efímera com ara Girona Temps de Flors, Lluèrnia, Art i Gavarres o Pepe Sales.
Arquitectes polifacètiques, combinen els projectes d'edificació i rehabilitació amb els d'arquitectura del paisatge, escenografia i art efímer. Des del 2013 organitzen tallers per a infants al COAC i en festivals com Girona Temps de Flors. Alguns dels seus treballs han estat mereixedors de reconeixements com finalista als Premis FAD 2005 amb "la barraca Diabòlica", o amb diversos reconeixements als Premis d'Arquitectura de les Comarques de Girona per les "Les Fites del Temps" (2007), "Sortir-se'n" (2013), "Dèdal" (Premi Efímers 2016); i l'exposició "10 anys fent fanalets" (2024).