32. El oppidum de Puente Tablas, Jaén, y la formación de la ciudad íbera en el alto valle del Guadalquivir. Arturo Ruiz y Manuel Molinos
38. Entrar al Panteó avui. Miquel del Pozo
42. Puerta nueva. El Atrio de la Alhambra. Álvaro Siza y Juan Domingo Santos
47. Permanències. Álvaro Siza
50. El territori
52. L'estudi de l'evolució del paisatge a Catalunya. Dels ibers als romans. Gènesi i característiques. Oriol Olesti
58. L’ocupació del territori a al-Àndalus. Dídac Gordillo
62. Empúries. Museu d'Arqueologia de Catalunya.
64. L’edifici de recepció en el conjunt monumental d’Empúries. Fuses-Viader Arquitectes
66. Restauració i adequació del fòrum romà d’Empúries. Encaminaments. Lola Domènech
68. Reforma del criptopòrtic i peristil de la domus dels mosaics d’Empúries. Irene Sancho i Pere Castanyer
69. Museïtzació de l’estoa, l’àgora i els itineraris de la ciutat grega d’Empúries. Josep Maria Fortià
70. Intervención en el paisaje cultural de la ensenada de Bolonia de Cádiz. Marta García de Casasola
72. El centro de visitantes de Baelo Claudia. Guillermo Vázquez Consuegra
74. Restauració de l’aqüeducte romà de Tarraco. Joan-Albert Adell
76. Intervencions puntuals al territori: la Torre del Breny, a Castellgalí; l’arc romà del Pont del Diable, a Martorell-Castellbisbal. Joan Closa
78. La restauració de 1995-1997 de l’Arc de Luci Licini Sura o Arc de Berà. Jaume R. Costa
80. La Alcazaba de Reina. Seis actuaciones y reflexiones sobre un paisaje material. Gonzalo Díaz-Recasens y Gonzalo Díaz y Recasens
82. Jaciment de Madinat al-Zahra
84. El museo de Madinat al-Zahra. Nieto Sobejano Arquitectos
86. Recuperació dels castells d’estructura andalusina d’Amposta i Ulldecona. Jordi Segura
88. El conjunt històric d’Olèrdola. Història, arquitectura, arqueologia. Núria Molist
89. El Camp de les Lloses, un avant-post militar d’època romanorepublicana (125-75 ane), Tona, Barcelona. Montserrat Duran i Imma Mestres
90. La ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles. Agustí Jardí
91. El jaciment ibèric del Montgròs. El Brull. Claudi Aranyó
92. El jaciment arqueològic de l’Esquerda. Més de quaranta anys de recerca al servei del coneixement del patrimoni. Maria Ocaña, Imma Ollich i Montserrat de Rocafiguera
93. Magatzems i aula en el parc arqueològic de la Ciutadella de Roses. Joan Falgueras
96. La ciutat
104. La idea de ciudad en las antiguas civilizaciones del Mediterráneo. Formas de construir, costumbres de habitar. Marta Llorente
108. Retrobant els pobles ibers. Margarida Genera
112. Intervenir en poblats ibèrics. Marc Manzano
114. La Moleta del Remei. Jordi Segura i Marc Manzano
115. Els Vilars d’Arbeca. Carme Casals
116. La ciutat ibèrica d’Ullastret. Una aglomeració urbana capital d’un territori. Meritxell Inaraja i Gabriel de Prado
121. Tarraco. Construir damunt les restes. Maite Miró
124. Tarraco. Construir sobre les restes: quelcom més que pedres trencades. Joan Menchon
126. Pla director dels paviments de la Part Alta de Tarragona. Jordi Segura
128. Arranjament del carrer Enrajolat de Tarragona. Carlos Brull
130. Plaza dels Sedassos en el marco del circo romano. Nacho Álvarez
131. Les empremtes de la Tarraco romana en la restauració de l’església de la Santíssima Trinitat. NUA Arquitectures
132. Construcció del claustre de la Catedral de Tarragona sobre les restes del recinte de culte imperial. Figuerola-Gavaldà-Romera Arquitectes
134. La ciutat romana de Baetulo. Margarida Abras
138. Barcino, una colònia fundada per Octavi August. Fem recerca, el Pla Barcino. Carme Miró
140. Barcino. De ciutat romana a ciutat tardoantiga. Julia Beltrán
142. Els treballs per a la consecució d’un pla director de la muralla romana de Barcelona. Marc Aureli Santos
144. Adequació de la domus Avinyó. VORA Arquitectura
146. Balaguer andalusina. Evolució i intervencions. Montserrat Giné i Carme Alòs
150. Evolución urbana de Granada desde los primeros asentamientos ibéricos hasta la época nazarí. Antonio Orihuela
156. Arquitectura
160. Roma y al-Ándalus como pretexto. Transferencias formales, apropiaciones tipológicas. Josep M. Rovira
164. Tarraco: historia humana y arqueología. Ricardo Mar y Joaquín Ruiz de Arbulo
168. Córdoba romana. Gabriel Ruiz Cabrero
174. Palimpsesto e Palíndromo: A Musealização do Sítio Arqueológico da Praça Nova do Castelo de São Jorge Carrilho da Graça Arquitectos
178. La villa romana La Olmeda. Paredes Pedrosa Arquitectos
180. La biblioteca pública de Ceuta. Paredes Pedrosa Arquitectos
182. Integración urbana y urbanización de los espacios exteriores del conjunto monumental de las iglesias de Sant Pere de Terrassa. Pere Riera
186. La restauració de les esglésies de Sant Pere de Terrassa. Esther Colls i Alfred Pastor
190. El Palau de la Suda a l’entorn de la Seu Vella de Lleida. Ramon Maria Puig
192. Intervenciones en Itálica. Francisco Reina
194. El Patio de Banderas del Alcázar de Sevilla. Trabajos arqueológicos. Miguel Ángel Tabales
195. El Patio de Banderas del Alcázar de Sevilla. Protección arqueológica de la excavación. Francisco Reina
196. Variae architecturae formae: la Catedral de Sevilla Eduardo Mosquera y Clara Mosquera
198. Superposicions a la Catedral de Sevilla i la Mesquita de Còrdova
200. El puente romano de Córdoba y las dos puertas. Juan Cuenca
201. Los Alcázares de Córdoba. Juan F. Murillo
202. Intervención en la Casa del Chapiz, Albaicín, Granada. Antonio Orihuela
204. El parc arqueològic de la ciutat romana de Iesso, a Guissona. Josep Ros
206. El museu i poblat Ibèric de Ca n’Oliver, Cerdanyola del Vallès. Joan Francès
207. La vil·la romana de Vilauba. Lluís Bayona i Pere Castanyer
208. La vil·la romana de Torre Llauder de Mataró. Joaquim García i Vanessa Muñoz
209. El temple romà d’Auso en el context de la ciutat romana. Montserrat de Rocafiguera
210. Centcelles, arquitectura i iconografia. Josep Anton Remolà
212. Intervenció a l’entorn de la vil·la romana de Centcelles. Workshop impartit a La Salle Arquitectura, amb motiu del XXXIX Curset. Pedro García i Marc Manzano
216. Herències. Constància i canvi a l’arquitectura. Roger Such
220. Construcció
222. Topografies en el temps: patrimoni arquitectònic i habitabilitat. Toni Gironès
226. El Mercat de Sant Antoni. Ravetllat Ribas Arquitectes
230. La torre de Vallferosa. Evolució, restauració i datació. Joan Menchon, Ramon Calonge i Josep Esteve
234. El yeso entre Oriente y Occidente. Camilla Mileto y Fernando Vegas
238. Restauración de los muros de tapia de las paratas de las huertas del Generalife. Isabel Bestué
242. Trabajos de conservación en la muralla de La Hoya, Almería, 2006-2011. Jesús María Basterra
244. A través de la muralla, a través del tiempo. Intervención de Antonio Jiménez Torrecillas en Granada. José Miguel Gómez
246. La mezquita del Cristo de la Luz de Toledo. Francisco Jurado
250. Los proyectos de restauración del circuito hidráulico y pavimentación del Patio de los Leones de la Alhambra (2009-2012). Estudio de Arquitectura Pedro Salmerón Escobar
252. La restauració del Pont de les Caixes de Constantí. Miquel Orellana i Pau Jansa
253. Diagnosi de la muralla andalusina del Pla d’Almatà a Balaguer. Proves pilot per a la seva consolidació. Margarita Costa i Manuel Julià
254. Adequació de l’assentament iberoromà de Sant Miquel de Vinebre (Ribera d’Ebre). Carlos Brull