El Pla estel* sorgeix com a resposta reactiva al disseny urbà tradicional, a la manera d'analitzar, projectar i construir l'espai públic urbà realitzat fins al moment. En un context d'austeritat com l'actual, cal repensar la manera d'actuar en el teixit urbà i posar el focus en les persones i les seves vivències. La base del treball és una diagnosi col·laborativa de l'espai públic que imbrica la visió de l'equip tècnic, l'aparell polític-administratiu i la ciutadania.

Partint d'aquesta base, les estratègies que es plantegen han d'orientar les transformacions dels espais lliures cap a entorns inclusius que generen la màxima diversitat d'experiències possible. L'entorn, natural i urbà, com a extensió sensorial dels ciutadans: la trobada entre affordances i capabilities. Les prioritats de transformació que sorgisquen del procés s'estableixen a partir d'una relació cost-beneficiaris, assignant costos econòmics estimats a les diferents propostes d'actuació, per després relacionar-les amb el nombre de ciutadans que s'en beneficien. La rendibilitat social òptima de les inversions econòmiques a realitzar és aquella que amb un menor cost econòmic té un major nombre de ciutadans beneficiaris.