Aquest habitatge de sostres altsamb volta catalana forma part d'una finca clàssica de l'Eixample de sis unitats per replà, amb un perímetre irregular i trossejat que dificultava una disposició funcional de les peces.

La intervenció ha consistit en la conservació del perímetre i dels elements estructurals, eliminant les particions i establint un eix d'extrem a extrem de l'habitatge que oferís una continuïtat i unitat a una peça molt trencada, a més d'aportar llum natural a l'interior i potenciar les visuals entre estances.

Aquest eix no consisteix únicament en una gestualitat geomètrica, sinó que divideix l'habitatge en dues zones: l'àrea de serveis, on trobem l'entrada, cuina i bany, així com totes les instal·lacions i, per altra banda, les habitacions, menjador i sala d'estar.

Suportats en aquest eix, es prenen decisions com la diferenciació dels sostresi la seva projecció sobre el pla del terra contrastant antic i modern, posant en valor la senzillesa de l'arquitectura tradicional.