Omplir un buit urbà.

L'edifici acull en el seu cara nord la proporció de buits, colors i composició del barri antic de Cabrera de Mar, sense renunciar a un llenguatge més contemporani que s'expressa amb major intensitat en el seu cara sud, oberta al sol i a les vistes. Aquí l'estructura de formigó crea una gelosia que actua com un gran filtre, formant lògies i pèrgoles que protegeixen l'interior dels habitatges.

L'habitatge s'estén pels seus dos extrems, en el seu cara nord s'apropia dels espais comunitaris o s'obre al carrer mitjançant grans vestíbuls. En el seu cara sud s'obre a l'exposició del sol i la vida oberta a terrasses o patis. Cada habitatge busca una transició fluida entre aquests dos pols, mitjançant recorreguts circulars, simples i dobles, o a les llargues visuals diagonals que creuen la planta. En el centre se situen volums (banys o armaris) que articulen i possibiliten tot aquest moviment.

Ús de materials senzills però de clara expressió: Formigó, fusta de pi i ceràmica.